La UA posa en marxa el primer màster en Neuroarquitectura de les universitats espanyoles

La Universitat d’Alacant (UA) posa en marxa el primer màster de formació permanent en Neuroarquitectura de les universitats espanyoles, que arrancarà el curs pròxim. L’alumnat adquirirà la capacitat de desenvolupar espais en els quals prevalga el benestar cognitiu, socioemocional i fisiològic dels habitants, a través de la pràctica professional. Es tracta d’una nova disciplina, al servei de l’arquitectura i del disseny, que posa al centre les persones.

A través de dades científiques i eines com la neurotecnologia és possible mesurar els successos corporals que experimenten els usuaris en un lloc. Les respostes fisiològiques davant d’estímuls visuals, olfactoris o de temperatura, contenen una informació rellevant que, interpretada per un professional de la neuroarquitectura, pot donar lloc a espais més amables amb els seus habitants. A més, l’aplicació d’aquesta disciplina és crucial per a millorar llocs habitats per persones neurodivergents o amb problemes de salut.

Del laboratori a l’estudi

El professor del grau en Fonaments i del màster d’Arquitectura de la UA i director del màster en Neuroarquitectura, Antonio Maciá, explica que arreu del món hi ha laboratoris experimentals en els quals es treballa per a generar evidència científica sobre neuroarquitectura. En aquest sentit, Maciá apunta que els estudis d’arquitectura demanen professionals formats en aquest àmbit perquè no és possible comptar amb un laboratori en cada despatx. «Per aquest motiu, és decisiu poder traslladar els resultats experimentals a l’estudi, des del rigor científic», explica el director del màster. Antonio Maciá assenyala que la neuroarquitectura s’adreça en exclusiva a arquitectes, sinó que també és una formació molt interessant per a professionals de la salut.

Per part seua, la professora i coordinadora del màster, Ana Mombiedro, arquitecta i neuropsicòloga, assegura que «els professionals del disseny tenen gran interès a fer servir l’evidència científica, i és fonamental formar-se per a poder portar-ho a cap des del rigor». Mombiedro fa referència, per exemple, a una recerca del professor del màster en Neuroarquitectura de la UA Juan Luis Higuera en la qual s’ha abordat com el color de l’aula influeix en els processos cognitius de la memòria a curt termini. El treball ha demostrat que, si els colors són blavosos i verdosos, es millora el rendiment. «Però això no vol dir que les aules hagen de ser totes sempre blaves, sinó que en unes circumstàncies determinades facilita els processos d’aprenentatge», subratlla Ana Mombiedro. La professora de la UA manifesta la necessitat que una persona professional de la neuroarquitectura tinga en compte totes les variables que intervindran en un espai: «Si hi ha, per exemple, un aspecte cultural negatiu contra l’ús d’un color determinat, no serà adequat usar-lo, tot i l’evidència científica.»

L’estudiantat del màster en Neuroarquitectura de la UA realitzarà durant la formació cartografies sensorials, en les quals es plasmaran els estímuls que defineixen l’espai. És a dir, què sent l’usuari davant determinades olors, aromes, temperatures, colors o formes. «A més, activarem el cos de l’estudiant perquè entenga des de dins què passa quan s’exposa a certs espais», descriu Ana Mombiedro. L’objectiu final és centrar la perspectiva de disseny en les persones que habitaran o utilitzaran un espai.

Millorar la salut

L’àmbit de la salut és un dels més pot beneficiar-se dels coneixements de professionals de la neuroarquitectura. Els responsables del màster asseguren que l’evidència científica ha demostrat que, en pacients amb ingrés hospitalari que reben tractaments semblants, els qui poden veure vegetació per la finestra necessiten menys analgèsics que els qui veuen una paret de rajola.

Si en el cas de pacients ingressats sense necessitats especials la neuroarquitectura té pes, encara té amb més potencial en espais habitats per persones vulnerables, com residències per a la tercera edat o centres per a persones amb trastorns de l’espectre autista. «Es tracta d’usuaris  per als qui cada detall compta, i l’espai els ha d’acompanyar per a millorar-ne el benestar», assevera la professora Mombiedro. De fet, afirma, «ja hi ha laboratoris d’investigació en neuroarquitectura especialitzats en una patologia concreta, com és el cas del trastorn de l’espectre autista».

Professorat multidisciplinari

A la vista del caràcter interdisciplinari de la neuroarquitectura aplicada, el professorat del màster no sols prové de l’àmbit de l’arquitectura, sinó de disciplines científiques com ara la neurociència, la intel·ligència artificial, l’antropologia o la psicologia. Antonio Maciá apunta que es consideren totes les esferes associades a un projecte habitable que estiguen en contacte directe amb els éssers humans.

El director del màster assenyala que en els despatxos d’arquitectura cada vegada és més necessari treballar en equips multidisciplinaris. Professionals de la botànica convergeixen amb perfils relacionats amb l’arquitectura per a crear sinergia i millorar l’habitabilitat de qualsevol espai. «La neuroarquitectura és una professió de futur, que dissenya de manera holística i atén el benestar dels habitants com a part d’un tot.»

El máster en Neuroarquitectura es compon de vint-i-tres assignatures impartides per professorat de la UA i d’altres universitats nacionals i, segons explica el seu director, «serà una gran font de generació de coneixement». A més de les classes, presencials i en línia, l’estudiantat rebrà seminaris a càrrec de ponents internacionals de l’àmbit de la neuroarquitectura experimental. Ja és possible fer la preinscripció al màster que romandrà oberta fins al 6 de setembre.