La UA participa en un estudi que revela que els matollars i les pastures són més sensibles al canvi climàtic del que s’esperava

Matollars i pastures són més sensibles que no s’esperava a l’efecte del canvi climàtic, segons un estudi global organitzat i dirigit per científics de la Corlorado State University en què han participat investigadors del Departament d’Ecologia i de l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi Ramon Margalef (IMEM) de la Universitat d’Alacant (UA), que forma part de la Xarxa d’Investigació Drought-Net.

L’estudi, publicat en Proceedings of the National Academy of Sciences, quantifica l’impacte de la sequera extrema a curt termini en cent llocs de pastura i matollar de cinc continents, i mostra que els efectes dels esdeveniments de sequera extrema, que s’espera que sovintegen cada vegada més en el futur, han sigut àmpliament subestimats per a aquests ecosistemes.

El professor del Departament d’Ecologia de la UA Alejandro Valdecantos explica que «les pastures i els matollars cobreixen més del 40 % del planeta i sovint experimenten dèficits de precipitació, motiu pel qual són molt vulnerables al canvi climàtic», i aquest estudi ha conclòs que l’impacte és més gran que no es pensava.

Durant els experiments, segons explica, els investigadors han observat que «un any amb una reducció de la precipitació tan severa que s’esdevé una vegada cada cent anys té conseqüències molt superiors a les observades anteriorment per a les pastures i els matollars».

En aquest sentit, ha precisat que «la reducció relativa del creixement vegetal en un any va ser un 60 % més elevada quan la sequera a curt termini va ser extrema en comparació amb les sequeres menys severes habituals».

En aquest sentit, ha assenyalat que «a mesura que el clima de la Terra continua canviant, les sequeres extremes en intensitat es tornaran més comunes, i, per tant, els esdeveniments que abans tenien lloc amb una freqüència de cent anys, ara podrien produir-se potencialment cada dos a cinc anys».

L’estudi, segons conclou Alejandro Valedecantos, ofereix «tant una revisió dels impactes globals del canvi climàtic, com una visió de quines àrees seran més vulnerables i quines seran més resilients els pròxims anys».

A més, els resultats, segons l’investigador de la UA, «proporcionen informació sobre com els climes específics, els tipus de sòl i vegetació influeixen àmpliament en la resposta a la sequera». I, segons afegeix, «les dades generades en aquest treball suggereixen pèrdues més elevades en indrets més secs, però si ens acostem als extrems, que és el que es pronostica, generalment podem esperar pèrdues substancials sense importar on siguem al món».

Així, segons revela l’estudi, «també trobem que fins i tot sequeres moderades, menys severes, probablement encara tindrien impactes més grans per a les societats que depenen d’aquests ecosistemes».

Ecosistemes clau

Els matollars i les pastures «absorbeixen més del 30 % de l’emmagatzematge global de carboni i donen suport a sectors com la producció ramadera», de manera que es tracta d’«ecosistemes clau que, a més, són escalables a nivell mundial, cosa que els fa molt rellevants per a aquesta mena de treball». Així mateix, l’investigador de la UA apunta que aquests ecosistemes són «embornals de carboni», raó per la qual, si es veuen més afectats per la sequera del que es pensava i, per tant, absorbeixen menys carboni, això tindrà més impacte sobre el cicle global del carboni.

Fins ara, segons Valdecantos, «a causa de la raresa històrica de les sequeres extremes, els investigadors no havien pogut estimar la magnitud real de les seues conseqüències ecològiques, i les pastures i els matollars són àrees de prova perfectes per a omplir aquest buit d’investigació perquè són més fàcils de manipular per a l’estudi que altres sistemes, com els boscos».

L’investigador de la UA destaca que es «la primera vegada que es duu a terme un experiment tan extens per a generar una comprensió bàsica de les possibles pèrdues de productivitat vegetal en aquests ecosistemes vitals», factor que el diferencia d’altres treballs anteriors, ja que utilitza «un enfocament estandarditzat en tots els llocs experimentals que hi han participat».

En la investigació «es va incloure la construcció d’estructures de manipulació de pluja per a reduir experimentalment la quantitat de precipitació natural disponible per als ecosistemes durant, com a mínim, una temporada de creixement completa».