Navarro afirma que el grau de Medicina a la UA “no té res a veure amb el passat”, sinó amb “el present i el futur”

La rectora de la Universitat d’Alacant (UA), Amparo Navarro, ha afirmat que la impartició del grau de Medicina en la UA «no tenia ni té res a veure amb el passat; és una mirada al present i al futur i una aposta que beneficia tota la província» i ha insistit en «la necessitat de professionals sanitaris a Alacant, que és la cinquena en població i té el menor nombre de places formatives de Medicina d’Espanya i d’Europa».

Amparo Navarro ha presidit aquest dijous el Solemne Acte d’Obertura de Curs Acadèmic en una cerimònia a la qual han assistit la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant; el conseller d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira; la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre; el president del Consell Social, Adolfo Utor; els equips de direcció i deganals de la UA, així com altres autoritats acadèmiques, civils i militars, diputats, senadors i un bon nombre d’alcaldes i de regidors de les comarques d’Alacant en un Paranimf amb un aforament sense precedents en un acte d’aquesta mena.

En la seua intervenció, la rectora ha confessat que aquest és «el discurs més difícil» de la seua legislatura, que conclou a final de mes, però ha anunciat la seua intenció de tornar-se a presentar per a optar a la reelecció. Navarro ha centrat les seues paraules en la situació actual del grau de Medicina després de l’aplanament de la Generalitat Valenciana del contenciós administratiu presentat contra la implantació del grau de Medicina en la UA, i ha recordat que la UA «sempre ha sigut lleial amb el que la societat, les empreses i els poders públics li han sol·licitat».

En aquest sentit, ha assenyalat que el grau en Medicina a la Universitat d’Alacant «és nou i no ho és, perquè quinze promocions de metges s’hi van llicenciar, i els vuitanta-sis estudiants que rebem aquest curs i els que el prossegueixen, formaran part de la setzena i dissetena promoció».

Navarro ha insistit que el grau de Medicina no causa «perjudici ni cap mal col·lateral». «Creix la UA i creixem tots», ha remarcat. Per això, ha defès «el dret legítim d’una universitat a sol·licitar un títol de grau, a signar convenis amb institucions públiques i privades per a les pràctiques dels nostres estudiants i a promoure plans d’estudis i models acadèmics que distingisquen cada universitat i reforcen una competència sana i lleial».

Així mateix, ha reivindicat el dret de la UA «a defendre’ns» i «a defendre el respecte a una decisió judicial d’un procés que no iniciem», ha dit. «Som una institució, una institució a la qual jo vaig prometre defendre, encara que la iniciativa haguera partit d’un equip anterior«, ha manifestat.

Jurista de formació, la rectora entén el dret com «un instrument al servei del bé comú, no un artifici formalista que s’usa com a arma llancívola contra el contrari». I ha centrat el debat afirmant: «L’important és saber si la societat alacantina vol o no vol que la Universitat d’Alacant impartisca el grau en Medicina, i si està legitimada per a fer-ho; la resta és pur tecnicisme jurídic», ha asseverat.

La rectora ha explicat que la salut «és una estratègia mundial que busca augmentar la col·laboració interdisciplinària per a implementar i dissenyar polítiques en la millora de la salut pública», i per aquesta raó, afirma: «És transversal a tot el que s’ensenya i s’investiga en aquesta universitat». Per això, ha afirmat que la província d’Alacant «no necessita més estructures que ni tan sols estan regulades en la llei, ni més centres de postgrau subvencionats ni més instituts temàtics d’investigació ni més organismes del sector públic per a gestionar convocatòries», sinó que «ha d’aprofitar el que les generacions anteriors han invertit en les dues universitats de tots, mantenint el que ja tenen i millorant-ho». Però, «per a compartir cal ser-ne més d’un», considera.

En aquesta línia, Amparo Navarro ha indicat que «mentre es debat si la UA pot tenir Medicina s’obrin facultats públiques a Jaén, Almeria, Huelva, les Illes Balears, Ciudad Real i Albacete», que a la Comunitat de Madrid «hi ha cinc facultats de Medicina públiques i a Barcelona dues, i no s’ha sentit a ningú dir que se n’havia de tancar cap o que els alumnes no pogueren cursar les pràctiques».

A parer seu, «la fortalesa del sistema universitari valencià va créixer i va augmentar la seua qualitat perquè som més, no perquè siguem menys; així hauria de continuar sent i aquest és el camí del qual no ens desviarem: les sinergies, la col·laboració, l’assistència mútua, el treball conjunt per a assumir els nous reptes de la universitat en tots els camps». «No podem partir per a fer-ho d’una “manotada dura, un colp gelat”», ha dit, en referència als versos de Miguel Hernández.

Finalment, Amparo Navarro ha recordat que la UA «té quaranta-cinc anys, s’encamina al relleu de la seua tercera generació, i la seua existència ha sigut una de les fites que han marcat la història dels darrers cent anys de la nostra província». «La UA», ha afegit, «va sorgir de l’impuls i de la il·lusió de la societat civil i va democratitzar l’educació superior a la nostra ciutat», i «amb la mateixa qualitat afrontarem el futur i els nostres nous títols».

Abans de donar per inaugurat el nou curs 2024-2025, la rectora ha conclòs el seu discurs amb un sentiment que ha dit compartir amb els assistents: «Estimem profundament la Universitat d’Alacant perquè la coneixem i la defendrem perquè l’estimem». 

Lliçó inaugural i distincions

En la cerimònia han intervingut, a més de la rectora, la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, i el conseller d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, així com la secretària general de la UA, Ester Algarra Prats, que ha sigut l’encarregada de llegir la memòria acadèmica del curs 2023/24.

La lliçó inaugural ha sigut pronunciada per la catedràtica d’Òptica de la UA, Inmaculada Pascual Villalobos, en una dissertació titulada « Holografía: más allá de una imagen tridimensional». En la seua intervenció, la professora s’ha centrat en la línia d’investigació amb la qual ha estat vinculada durant tota la seua vida acadèmica i que, precisament, va tenir els inicis a Espanya a la Universitat d’Alacant.

Inmaculada Pascual Villalobos ha fet un repàs de l’holografia des del seu començament i desenvolupament, i n’ha detallat les aplicacions actuals, que estan en ple creixement. Es tracta, com ella mateixa ha exposat, dels concentradors solars, les pantalles que combinen informació, els sensors, les etiquetes de seguretat o els difusors hologràfics que donen solució a problemes de la infància, entre d’altres.

Després de la lliçó inaugural s’han lliurat les medalles al personal de la UA que compleix vint-i-cinc anys de servei en la institució, així com les distincions al personal jubilat i a familiars de companys i companyes que van faltar durant el curs passat.

Enguany s’han concedit cinquanta-nou medalles de plata per vint-i-cinc anys de servei al personal tècnic, de gestió, administració i serveis (PTGAS) i vuitanta-quatre, al personal docent i investigador (PDI). A més, han rebut una distinció honorífica per jubilació setze membres del PTGAS i dotze PDI. Igualment, s’han lliurat tres distincions honorífiques a títol pòstum.

A més de felicitar la professora Pascual Villalobos «per la seua excel·lent dissertació», la rectora ha agraït el seu treball a les persones homenatjades i ha mostrat el seu «respecte, record i consideració més sentida» als membres de la comunitat universitària que ens han deixat durant el passat curs.