Deu mil·lennis d'evolució del virus de l'hepatitis B

El virus de l'hepatitis B (VHB) és un important problema de salut a tot el món i causa prop d'un milió de morts a l'any. Recents estudis d'ADN antic han demostrat que el VHB ha estat infectant els humans durant mil·lennis, però la seua diversitat i les rutes de dispersió en el passat continuen sent en gran manera desconegudes. Un nou treball realitzat per un ampli equip d'investigadors de tot el món aporta importants dades sobre la història evolutiva del VHB en examinar els genomes del virus de 137 individus eurasiàtics i nadius americans datats entre fa 10.500 i 400 anys. Els resultats posen de manifest les rutes de disseminació i els canvis en la diversitat viral que reflecteixen les conegudes migracions humanes i els esdeveniments demogràfics, com també patrons inesperats i connexions amb el present.

“La reconstrucció d'una gran proporció del genoma del VHB a partir de restes humanes arqueològiques de diferents èpoques ha permès explorar amb detall la dinàmica temporal i la diversitat genètica dels llinatges antics del virus, i aporta noves dades paleovirològiques que permeten comprendre’n l’evolució”, expliquen des de la Universitat d'Alacant (UA) els investigadors de l'Institut Universitari d'Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) que participen en aquest estudi, Gabriel García, M. Paz de Miguel i Alejandro Romero.

Mostres de jaciments  alacantins

Per a dur a terme aquest estudi, publicat en la revista Science, s'ha analitzat el major conjunt de dades de genomes virals d'Europa, Àsia i Amèrica. “Les úniques mostres de l'arc mediterrani incloses en aquest estudi corresponen als jaciments alacantins de la Cueva de las Lechuzas i el Peñón de la Zorra, els dos a Villena, les datacions dels quals corresponen al període Eneolític i l’Edat del Bronze. Individus d'aquests llocs han contribuït a establir el llinatge del VHB propi del Neolític-Edat del Bronze, com també la desaparició al final del segon mil·lenni amb una evolució dels genotips A i D”, expliquen els investigadors de la UA.

En aquest sentit, apunten, “la recuperació de genomes antics del VHB a partir de teixits  esquelètics possibilita l'obertura de futurs  estudis per a la reconstrucció de la diversitat viral, com també comprendre la història humana i les malalties”.

VHB i el poblament de les Amèriques

Els ceps actuals del VHB es classifiquen en nou genotips, dos dels quals es troben  predominantment en poblacions d'ascendència nativa americana. L'estudi aporta proves fefaents que aquests ceps descendeixen d'un llinatge del VHB que va divergir cap al final del Plistocè i va ser portat per alguns dels primers habitants de les Amèriques. “Les nostres dades suggereixen que tots els genotips coneguts del VHB descendeixen d'un cep que estava infectant els avantpassats dels primers americans i els seus parents euroasiàtics més pròxims en l'època en què aquestes poblacions van divergir”, afirma una de les autores principals de l'article, la investigadora de l'Institut Max Planck per a la Ciència de la Història Humana (Alemanya) Denise Kühnert.

El VHB a l’Europa prehistòrica

L'estudi també demostra que el virus estava present en àmplies zones d'Europa fa ja 10.000 anys, abans que s'estenguera l'agricultura en el continent. “Es creu que molts patògens humans van sorgir després de la introducció de l'agricultura, però el VHB ja afectava clarament les poblacions prehistòriques de caçadors-recol·lectors”, afirma el també líder de l'estudi Johannes Krause, de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva (Alemanya).

Després de la transició neolítica a Europa, els ceps del VHB que portaven els caçadors-recol·lectors van ser substituïts per nous ceps que probablement van propagar els primers agricultors del continent, fet que reflecteix la gran afluència genètica associada a l'expansió  dels grups agrícoles a la regió. Aquests nous llinatges virals van continuar prevalent en tota Euràsia occidental durant prop de 4.000 anys. El domini d'aquests ceps va perdurar fins a l’expansió dels pastors esteparis occidentals fa uns 5.000 anys, la qual cosa va alterar dràsticament el perfil genètic dels europeus, però sorprenentment no es va associar a la propagació de noves variants del VHB.

El col·lapse i la reaparició del VHB prehistòric

Una de les troballes més sorprenents de l'estudi és la sobtada disminució de la diversitat del VHB a Euràsia occidental durant la segona meitat del segon mil·lenni aC, una època de grans  canvis culturals, incloent-hi el col·lapse de les grans societats estatals de l'Edat del Bronze a la regió oriental del Mediterrani. "Això podria apuntar a importants canvis en la dinàmica epidemiològica en una regió molt extensa durant aquest període, però necessitarem més investigacions per a entendre què va ocórrer", afirma Arthur Kocher, també autor principal i investigador de l'Institut Max Planck per a la Ciència de la Història Humana (Alemanya).

Tots els ceps antics del VHB recuperats a l'oest  d'Euràsia després d'aquest període pertanyien a nous llinatges virals que encara prevalen a la regió en l'actualitat. No obstant això, sembla que una variant relacionada amb la diversitat prehistòrica anterior de la regió ha persistit fins al present. Aquesta variant prehistòrica ha evolucionat fins a convertir-se en un genotip rar que sembla haver sorgit recentment durant la pandèmia del VIH per raons que encara no es coneixen. 

Referència:  “Ten millennia of hepatitis B virus evolution”, Science (October, 2021) DOI: 10.1126/science.abi5658