Els microbis són la clau per a entendre les respostes del sòl al calfament global

Un estudi publicat en la prestigiosa revista Nature Climate Change demostra com el microbioma del sòl (els microorganismes que habiten en la Terra) és el factor més important per a determinar els patrons de la sensibilitat de la respiració microbiana al calfament global. El treball compta amb investigadors de la Universitat d'Alacant (UA), la Universitat Pablo de Olavide i el Laboratori de Biodiversitat i Funcionament Ecosistèmic de l'IRNAS-CSIC, juntament amb altres centres internacionals.

El carboni emmagatzemat en els sòls és fonamental per a la vida humana, ja que regula funcions ecosistèmiques claus com la fertilitat del sòl, que sustenta el creixement de les plantes i la biodiversitat del sòl en el nostre planeta. Malgrat la seua importància, fins ara es desconeixien quins eren els principals factors ambientals que controlen les pèrdues de carboni del sòl en resposta al calfament global. «Les estimacions de les pèrdues de carboni del sòl són imprecises perquè els patrons de calfament global s'han avaluat de manera aïllada i en l’àmbit local», explica Emilio Guirado, investigador de l'Institut Multidisciplinari per a l'Estudi del Medi (IMEM) i membre del Laboratori d’Ecologia de Zones Àrides i Canvi Global de la UA.

En aquest sentit, la resposta de la respiració microbiana del sòl al calfament depèn de diversos actors principals. «Per exemple, poden ser regulades per la qualitat o la quantitat del substrat, els mecanismes fisicoquímics que limiten l'accés dels microbis als nutrients, factors ambientals com els nivells de pH del sòl o la salinitat i, en última instància, per la mateixa comunitat microbiana que habita en els nostres sòls. Però saber quin era el factor més important era l'objectiu de la nostra investigació», indica Tadeo Sáez, primer autor i investigador de la Universitat Pablo de Olavide.

L’equip investigador ha arreplegat mostres en 332 ecosistemes de 29 països, incloent-hi condicions climàtiques diferents (tropical, àrid i polar) i tipus de vegetació (per exemple, tundra, prades i boscos tropicals) contrastats. Segons les seues estimacions, el microbioma del sòl explica quasi el 50% dels valors de la respiració microbiana a l'increment de temperatures des d’un punt de vista global, la qual cosa representa el doble de variabilitat que els mecanismes ben establits de persistència del carboni en el sòl a curt termini (qualitat del substrat) i llarg termini (protecció mineral). «Aquest treball és un avanç significatiu en la comprensió de com la pèrdua de carboni del sòl respon al canvi climàtic», destaca Fernando T. Maestre, catedràtic d’Ecologia i director del Laboratori d’Ecologia de Zones Àrides i Canvi Global de la Universitat d'Alacant.

«El microbioma del sòl juga un paper fonamental en les respostes de la respiració heterotròfica del sòl al calfament. Sens dubte, aquest resultat és de vital importància perquè demostra la necessitat de caracteritzar i conservar la comunitat microbiana per a realitzar gestions adequades en la conservació del carboni terrestre», indica Manuel Delgado Baquerizo, líder del Laboratori de Biodiversitat i Funcionament Ecosistèmic (BioFunLab) de l’IRNAS-CSIC.

L’estudi també posa en relleu que existeix una relació forta i positiva entre la biomassa microbiana, els tàxons bacterians, el contingut de substrat i els patrons de la respiració microbiana a l’increment de temperatures globalment. «Atès que els ecosistemes de regions fredes contenen sòls rics en carboni que presenten elevats nivells de biomassa microbiana, aquests resultats no són bones notícies per a la nostra lluita contra el canvi climàtic», explica Antonio Gallardo, catedràtic de la Universitat Pablo de Olavide.

Actualment, tots els factors que componen el microbioma del sòl no s'inclouen en els models del sistema terrestre. «Les comunitats microbianes del sòl tenen impactes des d’un punt de vista planetari i és necessària la incorporació en els models climàtics per a reduir la incertesa en les prediccions de les pèrdues de carboni en un món cada vegada més càlid», adverteixen els autors de l'article.