L’Arxiu de la Democràcia de la Universitat d’Alacant celebra els vint anys de vida

Fer «Memòria de la memòria», aquest és el nom del programa commemoratiu que ha preparat la Universitat d’Alacant per a celebrar el vintè aniversari de la creació de l’Arxiu de la Democràcia. Per a presentar el programa, els integrants del Consell Assessor i el personal tècnic de l’arxiu universitari, han mantingut una reunió amb la rectora, Amparo Navarro, en la qual s’ha evidenciat el valor d’aquesta iniciativa sorgida «amb una clara vocació d’utilitat pública». Lluny de caure en la nostàlgia, l’objectiu d’aquesta commemoració, tal com apunta la rectora és «garantir la continuïtat del projecte aconseguint atraure l’atenció de les noves generacions d’investigadors i estudiosos cap a projectes de tanta singularitat com aquest que compleix amb una funció de compromís social amb la història recent i amb el reconeixement i dignificació de la memòria».

La commemoració, que començarà dilluns, 22 d’abril, es prolongarà fins el mes de gener i s’anirà desgranant segons avance el curs. La primera activitat programada serà una taula de debat que tindrà lloc a la sala Rafael Altamira de la Seu Ciutat d’Alacant de la UA, en la qual intervindran algunes de les figures que van impulsar tant la creació de l’arxiu com la seua projecció posterior. El tema del debat serà la memòria documental i comptarà amb la participació de Mercedes Guijarro, directora de l’Arxiu de la UA fins fa dos anys, i els vicerectors que al llarg d’aquests anys han impulsat el projecte: José Carlos Rovira, Jesús Pradells, Josefina Bueno i Carles Cortés. L’acte, que començarà a les 19 hores, comptarà amb la presentació de Catalina Iliescu, actual vicerectora de Cultura, Esport i Extensió Universitària, i serà moderat per José María Perea, coordinador del Consell Assessor de l’Arxiu de la Democràcia.

Un poc d’història

L’Arxiu de la Democràcia va nàixer el 2004 com una iniciativa del Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió universitària de la Universitat d’Alacant amb una clara intenció de perdurabilitat i d’utilitat científica i social.

El seu objectiu principal és aplegar els fons documentals escrits, gràfics i sonors de persones o entitats destacades en el món de la política, la cultura o l’economia alacantines, especialment des del final del franquisme fins als nostres dies. Amb això es pretén assegurar la conservació de la memòria documental de la transició política i la consolidació de la democràcia a Alacant i, a través dels processos de catalogació i digitalització, fer-la accessible als especialistes i al públic en general. Es tracta d’un projecte obert a la participació de ciutadania, que es nodreix de les donacions d’arxius i publicacions.

A hores d’ara, l’Arxiu de la Democràcia compta amb més de dues-centes donacions i, per tant, més de dos-cents fons documentals; 1.440 metres lineals de documentació; més de 1.200 caixes d’arxiu definitiu (més de 700 caixes, amb més de 18.000 registres descriptius (entorn del mig milió de documents) i 500 caixes de publicacions periòdiques de curt tiratge); més de 17.000 fotografies; vora dos mil cartells i 2.735 llibres d’una biblioteca especialitzada en transició i memòria històrica. Alguns d’aquests fons i documents formaran part de l’exposició que, el 9 de setembre s’inaugurarà a l’entrada de la Biblioteca de la Universitat, amb motiu del vintè aniversari.

Programació

Tal com explica l’actual director del Servei d’Arxiu de la Universitat d’Alacant, Emilio Rosillo Clement, de qui depèn l’Arxiu de la Democràcia, la idea del programa presentat a la rectora és «mantenir l’esperit del projecte viu organitzant activitats diverses al llarg de tot l’any per a culminar, el gener de 2025, amb un acte institucional de més envergadura».

Així, durant tot el període, en la pàgina web de l’Arxiu s’aniran incorporant al projecte Testimonis Orals per a la Democràcia noves entrevistes a personalitats destacades que narraran, en primera persona, tant les seues vivències i records sobre el període històric de la transició i l’inici de la democràcia, com sobre la creació de l’Arxiu i els documents que acull.

A partir del mes que juny s’obrirà el termini d’inscripció per a les visites guiades a l’Arxiu per a instituts de secundària i grups organitzats. Una iniciativa que enguany es vol reforçar d’una manera especial.

Al setembre, l’hall de la Biblioteca General albergarà una exposició en la qual es podran veure alguns dels documents i materials més destacats de l’Arxiu. Alguns d’ells han sigut editats en publicacions específiques i uns altres, han servit per a contextualitzar investigacions científiques de gran valor.

A l’octubre està previst que se celebre un cineforum dedicat a la transició, al qual assistiran els directors d’algunes de les pel·lícules més controvertides de l’època, i unes jornades científiques sobre la memòria històrica dirigides especialment a investigadores i investigadors que han centrat els seus treballs en aquest període concret de la història d’Espanya. A més, està prevista la publicació de diferents materials sobre l’arxiu per a traure a la llum algunes de les joies que alberga en els seus fons.

El tradicional Acte Anual de l’Arxiu de la Democràcia, al novembre i la celebració del XX aniversari al gener, posaran el punt final a aquesta efemèride amb la qual s’evidencia “la vigència d’un projecte viu que continua en plena efervescència i que continua creixent dia a dia amb noves incorporacions que ajuden a continuar desxifrant les claus d’un període històric transcendental en la nostra història recent”, explica Rosillo.