L’Arxiu de la Democràcia dona a conèixer les llistes dels espanyols internats en els camps del protectorat francès del Marroc
Es tracta de més de 1.600 persones que eren obligades a treballar en condicions extremes
Una nova secció de la pàgina web «L’exili republicà en el nord d’Àfrica», de l’Arxiu de la Demoràcia de la Universitat d’Alacant, ha donat a conèixer por primera vegada les llistes pràcticament completes dels 1.676 refugiats espanyols que van ser obligats a treballar en condicions extremes en els camps d’internament del protectorat francès del Marroc durant el període comprès entre el final de la Guerra Civil espanyola (1939) i l’alliberament dels camps d’internament per les tropes aliades a mitjan 1943.
La secció Espanyols en els camps del protectorat francès del Marroc és el resultat de la investigació realitzada per l’historiador Juan Martínez Leal, amb la col·laboració de Mercedes Guijarro, els dos membres del Consell Assessor de l’Arxiu de la Democràcia, a partir de l’anàlisi dels expedients sobre els camps de treball disponibles en l’Arxiu del Comitè Internacional de la Creu Roja (Ginebra, Suïssa) i dels informes de situació dels camps realitzats per la Joint Commission for Political Prisoners and Refugées i altres fonts com l’Arxiu Orelsen (Alemanya). Les llistes que es presenten, inclouen, a més de noms i cognoms, la data i lloc de naixement, el nom dels pares, religió, professió i altres dades relatives al seu pas per diversos camps, com l’estat de salut i les desercions.
L’última, però tal vegada la més important de les fonts, és el testimoni dels mateixos reclusos on es manifesta un evident contrast entre la valoració de les comissions oficials. «Els informes donen sempre una visió benvolent ja que les visites es realitzen previ avís raó per la qual no reflecteixen la realitat, ja que els interns rebien un tracte completament diferent, que incloïa, per exemple, menjars abundants», matisa Martínez Leal.
«L’impuls inicial per a crear aquesta nova secció és divulgar aquestes llistes perquè investigadors i familiars les puguen consultar», assegura l’historiador, qui explica que, fins ara, el gruix de la investigació sobre l’exili republicà en terres del Magrib s’havia centrat a Algèria. «Les raons són evidents, ja que cap als ports algerians, i especialment a Orà, es va dirigir l’evacuació d’última hora de la Guerra Civil perquè Franco controlava les dues vores de l’estret de Gibraltar», assenyala l’historiador.
Mercedes Guiiarro matisa, al seu torn, que el Marroc francès es va convertir en el lloc de fugida per a alguns milers d’espanyols republicans, oposats a l’alçament del 18 de juliol del 1936. «Per tant, deixant al marge el territori “nacional” del protectorat espanyol, en el francès es van anar creant també centres de reclusió en internaments vigilats per a estrangers, opositors polítics, apàtrides i jueus, especialment a partir del règim de Vichy, després de la caiguda de França, l’estiu 1940», relata l’experta.
Tots aquests camps limitaven enormement la capacitat de moviments i la llibertat dels espanyols interns, que generalment havien de compartir amb ciutadans d’altres nacionalitats. Unes vegades eren recintes de reclusió per motius polítics i ideològics (francesos resistents o jueus), com el cas de Missour o Mengoub, d’altres tenien caràcter de camps de treballs forçats com els que es van establir al voltant del projecte del ferrocarril Transsaharià, entre els que destaquen especialment el de Bouarfa, i Méridja, Foum el Oued o Ain el Ourak, pel que fa al territori marroquí. Els de la costa atlàntica marroquina van ser en general més lleus, com el Sidi al-Ayachi, en el qual podien concentrar-se famílies senceres, dones i xiquets. El camp disciplinari de Méridja al sud del Marroc, creat més o menys al juny del 1941, la situació va ser tan penosa que els espanyols van organitzar una vaga de protesta i les forces que els custodiaven van disparar i van ferir dos presoners i van patir dures represàlies.
«Aquest és un projecte en continu creixement», assenyala Emilio Rosillo, director de l’Arxiu de la Democràcia, qui ressalta que també s’han incorporat recentment, entre altres materials, els llistats dels camps algerians de Boghar i de Djelfa, en aquest últim va estar intern Maux Aub i es pot consultar el nom dels alacantins allí presents.
