Joves amb TDAH van patir nivells més alts d'ansietat i problemes de son durant el confinament que altres menors sense aquest trastorn
Aquesta és una de les conclusions d’una investigació duta a terme per experts de la Universitat d’Alacant, Universitat de Màlaga i l’Hospital Vithas Xanit Internacional
Un estudi sobre les conseqüències del confinament per la COVID-19 a Espanya en joves amb trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) revela que han patit nivells més alts d’ansietat, problemes de son i alteració en les funcions executives que altres xiquets sense aquesta patologia. El treball, publicat en la prestigiosa revista Sustainability ha sigut desenvolupat per experts de la Universitat d’Alacant (UA), la Universitat de Màlaga (UMA) i l’Hospital Vithas Xanit Internacional.
Els responsables de l’estudi assenyalen que «hi ha diferències significatives entre xiquets, xiquetes i adolescents amb TDAH en comparació amb aquells que no pateixen aquest trastorn, en aspectes com l’ansietat, els trastorns del son i en funcionament executiu».
«Tots els resultats mostren una major afectació en el grup del TDAH respecte al no clínic, especialment en funcionament executiu, que està relacionat amb la capacitat per a planificar-se i organitzar-se, autoregular les emocions, gestionar bé el temps, solucionar problemes, motivar-se, adaptar-se a les diferents circumstàncies i inhibir conductes no apropiades...Per tant, si el confinament ha resultat ser una amenaça per a la salut mental dels xiquets i adolescents, ho ha sigut encara més per als menors amb aquest trastorn», subratllen.
Així mateix, l’estudi posa destaca que, com més ansietat hi ha s’obtenen pitjors puntuacions en la qualitat del son i en la implementació de funcions executives.
Per tot això, la investigació conclou que és necessari fer intervencions psicològiques en períodes de crisi –com va poder ser el confinament prolongat que va provocar la COVID-19 en els primers mesos de la pandèmia– per a minimitzar danys psicològics, i proveir d’assistència per a evitar danys posteriors. En aquest sentit, els experts aposten per la implementació del tractament psicològic en moments crítics, per imposar teràpies de teleassistència o intervencions semipresencials que ajuden a pal·liar els efectes adversos de situacions tan traumàtiques com ho va ser el confinament, i així minimitzar al màxim possibles seqüeles en els nivells d’ansietat, qualitat del son i funcionament executiu.
Salut mental població juvenil
Relacionada amb aquesta línia d’investigació, els autors d’aquest treball han dut a terme un altre estudi amb l’objectiu d’esbrinar com ha afectat la salut mental dels xiquets, xiquetes i adolescents la mesura de confinament i el canvi de les rutines habituals en les relacions socials i familiars. Els resultats apunten que s’han detectat dificultats en les rutines del son i nivells elevats d’ansietat-estat.
«Derivat de les alteracions en aquestes dues variables, les puntuacions en les habilitats organitzatives vinculades a les funcions executives, necessàries per a la major part de les tasques cognitives quotidianes, presenten resultats negatius comparat amb població d’edats similars, previ a l’inici de la pandèmia», explica l’investigador del Departament de Psicologia Evolutiva i Didàctica de la UA, Ignasi Navarro Soria.
Aquest treball, titulat «Consequences of Covid-19 Confinement on Anxiety, Sleep and Executive Functions of Children and Adolescents in Spain», ha sigut publicat recentment en la revista Frontiers in Psychology.
Metodologia
La recollida d’informació per als dos estudis es va dur a terme durant el mes de març i abril del 2020, just en el moment en què les mesures restrictives de moviment, per a evitar la propagació de la COVID-19, van ser més dures. En concret, van participar joves d’edats compreses entre els 6 i els 18 anys de tot el territori nacional mitjançant eines de mesurament i una enquesta en línia: 234 subjectes en l’estudi relacionat amb TDAH, i 1.028 subjectes en l’estudi sobre conseqüències del confinament: l’ansietat, el son i les funcions executives de xiquets, xiquetes i adolescents.
L’equip de treball d’aquests articles està format per Ignasi Navarro del Departament de Psicologia Evolutiva i Didàctica de la UA; Rocío Lavigne del Departament de Psicologia Evolutiva i Educació de la UMA; Borja Costa del Departament de Psicologia de la Salut de la UA; l’estudiant predoctoral de la UA Marta Real; Marta Sánchez del Departament de Psicologia Evolutiva i Educació de la UMA; i la psicòloga infantil de l’Hospital Vithas Xanit Internacional Rocío Juárez.
