elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Investigadors de la Universitat d’Alacant obtenen un catalitzador que permet produir gas natural sintètic a baixa temperatura

Investigadors de la Universitat d’Alacant obtenen un catalitzador que permet produir gas natural sintètic a baixa temperatura
  • La tecnologia desenvolupada aporta més rendibilitat al procés de producció d'aquest gas perquè redueix el consum energètic necessari i permet accelerar la reacció en temperatures molt inferior a les habituals

MÉS FOTOS
Investigadors de la Universitat d’Alacant obtenen un catalitzador que permet produir gas natural sintètic a baixa temperatura - (foto 2)
Investigadors de la Universitat d’Alacant obtenen un catalitzador que permet produir gas natural sintètic a baixa temperatura - (foto 3)
Investigadors de la Universitat d’Alacant obtenen un catalitzador que permet produir gas natural sintètic a baixa temperatura - (foto 4)

Investigadors de la Universitat d'Alacant han patentat un catalitzador per a la producció de gas natural sintètic a baixa temperatura. Es tracta d'una tecnologia altament activa i selectiva que permet la conversió d'hidrogen verd en gas natural sintètic i que presenta una sèrie d'avantatges tècnics respecte dels actualment existents.

D'aquest nou catalitzador destaquen avanços tècnics sobre els actualment existents com una major rendibilitat del procés, ja que redueix el consum energètic necessari i permet accelerar la reacció en un rang de temperatures (sobre 190°) molt inferior a les temperatures de treball dels catalitzadors habituals (al voltant dels 300°), entre d’altres.

L'equip d'investigació de la Universitat d'Alacant està format per Agustín Bueno López, Dolores Lozano Castelló, Juan Bueno Ferrer, Arantxa Davó Quiñonero, Esteban Guillén Bas, Iván Martínez López i Franz Edwin López Suárez, investigadors del Departament de Química Inorgànica de la Universitat d'Alacant.

Un dels problemes fonamentals de les fonts d'energia renovable és l'emmagatzematge dels excedents. Atès que la producció és discontínua, això implica que en uns moments pot haver-hi molta producció i en altres molt poca a causa de la dependència d'elements naturals com el sol (solar), el vent (eòlica) o la força de l'aigua (hidràulica) o de les marees (mareomotriu), entre d’altres.

Per a aprofitar els moments de producció abundant, és important emmagatzemar aquests excedents d'energia. “Un dels mecanismes d’emmagatzematge és hidrolitzar aigua i produir hidrogen per a, posteriorment i en moments de menor producció, convertir aquest hidrogen de nou en energia. Aquest hidrogen s’anomena hidrogen verd. Aquesta és una manera d'emmagatzemar químicament l'energia i, per a recuperar-la, només és necessari fer reaccionar aquest hidrogen verd amb oxigen, que produeix aigua en un procés totalment net i sense residus”, explica Agustín Bueno.

No obstant això, existeixen problemes tècnics per a emmagatzemar i transportar aquest hidrogen verd, ja que és un gas inflamable i perillós en haver d'emmagatzemar-lo i transportar-lo a elevada pressió. “Una alternativa consisteix a utilitzar aquest hidrogen verd per a produir gas natural sintètic mitjançant la hidrogenació de diòxid de carboni (CO₂). El resultat és que l'energia queda emmagatzemada en forma de metà (CH4) i aquest gas pot ser emmagatzemat i transportat més fàcilment utilitzant les infraestructures ja existents per a l'emmagatzematge i transport de gas natural convencional”, sosté l'investigador.

D'aquesta manera, s'aconsegueix convertir en energia renovable un compost que “és fàcilment emmagatzemable i distribuïble a través de les infraestructures energètiques existents i convertible de nou en energia d'una forma neta i sostenible”, indica Bueno, que afig que “la tecnologia que hem aconseguit desenvolupar resulta molt interessant per a empreses que produïsquen energia a partir de fonts renovables i per a aquelles que emeten grans quantitats de diòxid de carboni i contribueix, a més, a mitigar l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle i l'escalfament global”.

En el mateix sentit, l'investigador detalla que “empreses de sectors com la producció de ciment, les ceràmiques o les energètiques amb centrals tèrmiques, que emeten grans quantitats de CO₂, no solament s'estalviarien taxes per contaminació, sinó que podrien aplicar el nou catalitzador en el seu procés industrial, és a dir, utilitzar el seu diòxid de carboni per a la producció de metà, emmagatzemar aquest gas natural sintètic en les seues instal·lacions i, posteriorment, utilitzar-lo per a produir l'energia que aquesta indústria consumeix”. “Es crea un cercle d'energia renovable no contaminant que, a més, evita l'emissió de gas d'efecte d'hivernacle”, finalitza Bueno.

Pujar