Investigadors de la UA desenvolupen una tècnica de restauració del llamàntol europeu
Aquesta espècie està exhaurida per la sobreexplotació i el canvi climàtic
S'està realitzant dins del projecte europeu Climarest
«El llamàntol europeu està totalment exhaurit», afirma Pablo Sánchez Jerez, catedràtic de Ciències del Mar i Biologia Aplicada de la Universitat d’Alacant. El professor està perfeccionant, juntament amb la investigadora predoctoral de l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi Ramón Margalef, Laura Leyva, una tècnica de restauració d’aquest crustaci que promet ser tota una revolució en l’aqüicultura.
Aquest desenvolupament s’ha generat com a part de Climarest, un projecte europeu que cerca la creació d’eines i activitats de restauració en cinc enclavaments atlàntics europeus, des de les illes Svalbard a l’Àrtic fins a Madeira, passant per les ries gallegues, el lloc on la Universitat d’Alacant està implementant aquest nou sistema, en col·laboració amb la Universitat de Vigo.
Amb més del 40 % de la població que viu al llarg dels seus 55.000 km de costa, la Unió Europea s’enfronta al repte de restaurar la salut dels ecosistemes, que s’estan veient afectats pel canvi climàtic antropogènic (causat per l’ésser humà) i la pèrdua de biodiversitat. Climarest forma part d’aquest objectiu, que naix en línia amb la declaració del Decenni de la Restauració dels Ecosistemes (2021-2030) per l’Assemblea General de les Nacions Unides. El projecte posa l’accent que els ciutadans de la UE ja s’estan enfrontant a un augment en la freqüència dels desastres associats al clima, com corriments de terra, inundacions, incendis, onades de calor i sequeres i que, en conseqüència, urgeix protegir, restaurar i reconstruir aquests fràgils ecosistemes i recuperar la biodiversitat que sustenten.
Des de fa dos anys l’equip liderat pel professor Sánchez Jerez està treballant al costat dels seus col·legues de la Universitat de Vigo, el catedràtic Jesús Troncoso i la investigadora predoctoral Paula Dabán, en un projecte d’«aqüicultura restaurativa» que té el llamàntol europeu (Homarus gammarus) com a protagonista. De creixement lent (ha de tenir almenys tres anys per a ser considerat adult), aquest crustaci viu a l’est de l’Atlàntic Nord, des del nord de Noruega fins al Mediterrani oriental. Laura Leyva conta com la saborosa carn del llamàntol l’ha convertit en estrela de la gastronomia i, per tant, en objecte de desig dels pescadors, però que els últims anys el seu nombre ha decrescut dràsticament a causa de diversos factors, com la sobrepesca, el canvi climàtic i la destrucció del seu hàbitat per la utilització de pràctiques destructives com la pesca d’arrossegament. De manera, que el llamàntol que es consumeix habitualment a Europa és importat des d’un altre continent, d’Amèrica.
Esculls en les plataformes
Galícia alberga la producció més gran de clòtxines d’Europa i és líder mundial en producció de mariscos. Quan s’hi instal·len plataformes per al cultiu de clòtxines, es genera un major risc de sedimentació de matèria orgànica en les àrees circumdants. L’acumulació d’aquesta matèria orgànica, que comprèn femta i pseudofemta de clòtxines, en el fons marí té el potencial d’influir significativament en les comunitats bentòniques (els organismes que viuen en els fons marins), fet que implica alteracions en la seua composició i dinàmica. «Al final, canvia totalment la diversitat, ja que s'hi generen nous hàbitats», diu la investigadora.
«Aprofitant aquest nou hàbitat, hem posat esculls artificials sota les plataformes de clòtxines per a proporcionar refugi a les espècies que s’alimenten de la matèria orgànica generada en el fons», explica el catedràtic de la UA. Després de la col·locació, la proliferació de la vida marina no s’ha fet esperar. Des que tenen un lloc on situar-se, s’ha multiplicat el nombre d’estreles de mar, de nècores, de cranques i, per descomptat, de llamàntols.
Alguns d’aquests animals tenen ajustats a les seues potes uns petits receptors acústics. Es tracta dels exemplars, 48 en total, que han sigut introduïts per l’equip d’investigació de la UA amb la finalitat de conèixer els moviments d’aquests. «Després d’una primera anàlisi de les dades arreplegades hem arribat a la conclusió que, efectivament, les zones de les plataformes són òptimes per al seu creixement», assenyala Sánchez Jerez. I amb aquesta certesa, i com a part del projecte, els investigadors estan creant un protocol de repoblació per al llamàntol europeu en àrees que es veuen afectades per les plataformes amb l’objectiu de restaurar i mantenir la biodiversitat en aquests llocs.
Els coneixements adquirits s’estan, de moment, replicant a Split, en la costa de Croàcia, i seran presentats el mes de novembre pròxim en la reunió final de Climarest. Al mateix temps, i de manera paral·lela, l’equip de la UA es troba en el procés de disseny i la creació d’unes noves gàbies que permeten la cria en captivitat del llamàntol, cel·les que han de tenir unes característiques adaptades a les seues fesomies, al fet que són caníbals, i per tant no poden compartir espai.
