Una investigació de la UA indica que la Fonteta era el port comercial més important del sud-est peninsular entre els segles VIII-VI a. de C.

Una investigació de la Universitat d’Alacant indica que el jaciment de la Fonteta, a Guardamar del Segura (el Baix Segura), era el port comercial més important del sud-est peninsular. Un interlocutor clau tant amb els fenicis de Màlaga i Eivissa, com amb els fenicis, itàlics i grecs del Mediterrani central i oriental.

Els investigadors de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la UA Alberto J. Lorrio Alvarado i Raimon Graells i Fabregat han coeditat amb Mariano Torres Ortiz, de la Universitat Complutense de Madrid, un estudi exhaustiu de les importacions ceràmiques gregues i itàliques trobades en aquesta destacada ciutat fenícia.

Els resultats s’han publicat en una acurada edició del Servei de Publicacions de la Universitat d’Alacant i formen part del projecte finançat per la Generalitat Valenciana «Construint territoris entre el bronze final i l’ibèric antic als extrems de la Comunitat Valenciana» (AICO/2021/189), liderat i desenvolupat des de la Universitat d’Alacant entre 2021 i 2023.

L’assentament fenici de més entitat de la costa oriental peninsular, la Fonteta, continua d’aquesta manera sent investigat per part de l’INAPH, amb el propòsit de «donar a conèixer de manera detallada l’assentament i la seua cultura material per a posar en valor aquest destacat jaciment de la província d’Alacant».

Aquesta publicació ha servit, a més, perquè el Grup d’Investigació de Prehistòria i Protohistòria de la UA aculla la prestigiosa sèrie de monografies sobre l’arqueologia dels fenicis a la península Ibèrica Studia Hispano-Phoenicia, creada pel professor Martin Almagro Gorbea i que inicia una nova etapa a la UA amb aquesta obra que ha sigut titulada La Fonteta 3. Las importaciones griegas e itálicas y su contexto mediterráneo.

Col·laboració internacional

En aquesta investigació s’han analitzat totes les peces ceràmiques gregues i itàliques d’aquest jaciment en el seu context mediterrani. Per a fer-ho s’ha contactat amb «alguns dels màxims especialistes mundials» sobre cadascun d’aquests materials, procedents de prestigioses institucions (Università di Milano, Università di Napoli L’Orientale, Università di Salerno, Università di Siena, Université de Fribourg, École Normale Supérieure de Paris, CNR-Roma, Junta d’Andalusia, Universitat Autònoma de Madrid, Universitat Complutense de Madrid, Universität von Halle, Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, Universitat del País Basc - UPV/EHU, Universitat de València i Universitat d’Alacant).

Aquests experts han presentat «valuoses i interessants síntesis sobre cadascuna de les produccions, han realitzat, a més, anàlisis arqueomètriques o lectures dels grafits inscrits sobre aquestes ceràmiques de la Fonteta» amb l’objectiu de «proporcionar un instrument de treball als qui s’ocupen de contextos similars i un marc historicointerpretatiu als qui s’interessen per aquest jaciment i període històric».

Encara que el material grec i itàlic a la ciutat fenícia de la Fonteta, conservat al Museu Arqueològic de Guardamar (MAG), representa menys de l’u per cent del total del conjunt ceràmic recuperat fins ara, això «no impedeix que la seua importància siga fonamental per a l’estudi del comerç i la cultura fenícia a la Península ibèrica i altres àrees del Mediterrani», asseguren els investigadors.

Es tracta d’un destacat conjunt de ceràmiques gregues i itàliques, «de gran interès, ja que aquesta mena de materials no solen aparèixer de manera tan abundant entre els segles VIII i VI a. de C.». A partir d’ací s’ha determinat que procedien de Corint, Atenes, la costa jònia (a l’actual Turquia), la Magna Grècia, Sicília, Campània i Etrúria, cosa que ha aportat dades sobre el comerç i les pràctiques quotidianes dels fenicis d’aquest assentament.

Així, la investigació «demostra que la Fonteta adquiria el mateix tipus d’importacions que les colònies fenícies més importants del Mediterrani central i la península Ibèrica, i que ho feia sovint, perquè els materials estudiats procedeixen d’estrats d’abandó i anivellament, és a dir, de nivells de runa en els quals resta fossilitzada la vida quotidiana del jaciment».

Consum de vi 

Els objectes analitzats són d’ús quotidià, en concret vaixella, i, segons els autors de la investigació, «ací radica el primer dels punts forts d’aquest estudi, poder albirar, a través d’aquests materials singulars, la vida dels habitants de la Fonteta entre final del segle VIII i final del VI a. de C.».

En concret, es tracta de vasos per a servir i consumir vi: àmfores, craters, pitxers i copes. Això, segons la investigació publicada per la UA, permet «reconèixer la manera i la intensitat de l’adopció de comportaments aristocràtics, com pot ser beure vi amb un protocol precís que associa formes ceràmiques amb activitats diferents: l’àmfora per a portar el vi en una embarcació des d’un lloc remot del Mediterrani, el crater per a contenir-lo i barrejar-lo, el pitxer amb una ansa per a servir-lo i la copa per a beure’n».

En aquest sentit, aquests objectes «no sols proporcionen informació cronològica, sinó també sobre com es comerciaven i la manera en què s’utilitzaven, perquè revelen que el consum de vi o begudes alcohòliques es feia segons el gust oriental, cosa que devia constituir, sens dubte, una pràctica distingida». Així, s’ha analitzat una vaixella que suggereix la celebració de banquets, una mena d’esdeveniment que constituïa «un espai privilegiat en el qual no tothom participava, i tenia uns protocols i una sèrie de comportaments i instruments particulars» només a l’abast de les elits de la ciutat fenícia, perquè no s’ha trobat en els destacats jaciments indígenes localitzats en la contornada de la Fonteta com la Penya Negra o els Saladars.

Respecte de l’activitat comercial, i si bé encara falten dades per a extraure conclusions definitives, les investigacions apunten que «les àmfores defineixen un circuit comercial diferent del de la vaixella de taula, que sembla arribar de manera seleccionada i agrupa els diferents elements que defineixen el conjunt estàndard», cosa que «convida a pensar que el consum de vi grec i itàlic a la Fonteta no sempre es devia fer a la manera grega o etrusca, sinó segons costums fenicis, amb vasos diferents».

La troballa de materials grecs i itàlics és una evidència més de la rellevància de la ciutat gràcies en gran part a la posició estratègica a la desembocadura del riu Segura i controlant importants rutes comercials tant marítimes com terrestres, de manera que es pot considerar un dels assentaments més destacats de la diàspora comercial fenícia al Mediterrani occidental.