El MUA inaugura la VIII Exposició de Residències de Creació i Investigació Artística

El Museu de la Universitat d’Alacant (MUA) presenta l’exposició dels projectes seleccionats en la vuitena edició de les Residències de Creació i Investigació Artística. L’acte inaugural tindrà lloc divendres, 23 de setembre, a les 19 hores, a la sala Sempere del MUA.

La mostra, que romandrà oberta al públic fins al 27 de novembre, està integrada per cinc projectes artístics que s’han desenvolupat a les instal·lacions del MUA: Submergir-se en l’espill, de Cris Bartual; Natures insòlites, de Pablo Sandoval; Rabassa: An imaginary map of a useless territory, de David Mocha; Origen, de Fernando Bayona, i Metodologies crítiques d’investigació #2 contraintimitats visuals i realitats especulatives, d’Andrea Corrales.

L’exposició és el resultat del treball realitzat durant el període de les residències, en el qual els residents han compartit experiències creatives i processuals que han convertit el MUA en un centre de creació i recerca en art contemporani.

ELS PROJECTES

Cris Bartual (València, 1996)

Submergir-se en un espill

Cris Bartual treballa a partir de la fotografia per a traslladar-la a una dimensió tàctil i física des de la qual explora formes alternatives de representar la realitat. El projecte presentat en aquesta residència té per títol «Submergir-se en un espill», en el qual ens proposa la possibilitat d’habitar les imatges, de viatjar al seu interior per a revelar llocs nous. En el seu procés de treball experimenta mitjançant aparells com càmeres o escàners, amb els quals rastreja els espais pròxims del seu entorn amb la intenció de generar noves realitats visuals, siga a partir d’errors tecnològics dels instruments amb què treballa o amb les troballes del procés creatiu. La fotografia va nàixer fa 200 anys com un mitjà de representació de la realitat, però avui dia la fotografia és capaç de generar múltiples realitats. «Submergir-se en un espill» explora la importància que té l’aparell tecnològic a l’hora de representar, de contar el que no som capaços de veure, perquè cada cosa que observem amaga llenguatges nous. El mateix títol del projecte ens enuncia la incògnita de l’intangible, travessar un espill és com travessar una imatge impresa o projectada en una pantalla, és veure què hi ha darrere  per a trobar una forma nova de representació del que ja coneixem.

crisbartual.tumblr.com @crisbartual

Pablo Sandoval (Múrcia, 1993)

Naturaleses insòlites

L’últim Edèn parteix de l’atracció pel que és rar i meravellós, que va ser una de les pedres angulars de l’afany científic promogudes des del Renaixement i que va despertar en els homes i dones l’espurna pel col·leccionisme. Però també indaga en la construcció d’aquest concepte a partir de les ciències naturals, documentals, de les grans expedicions i de la manera en què el llenguatge articula la percepció que tenim de les coses. Aquest projecte pretén investigar en aquests canals de transmissió pels quals es construeixen tots aquests relats per a la resignificació de la imatge, de com es construeixen els mites a partir de les coses que no veiem o intuïm, però també del paper crucial que tenen les col·leccions i els seus dispositius museogràfics a l’hora de bastir la història, verídica o no, de les coses. Un factor clau per a generar tot aquest imaginari mitològic ha sigut la construcció de criatures fantàstiques a partir d’elements que ja coneixem, com és el cas de la quimera. Recordem també les famoses il·lustracions científiques de les grans expedicions en què només a través de la memòria aconseguien pintar una girafa, animal exòtic, com un gos amb el coll llarg; o també en què un cocodril dissecat era vist com un temible drac penjat del sostre a les esglésies. Amb la investigació propos un mural amb diferents canals de transmissió en els quals he anat treballant des de vídeo, imatges, dibuixos i, fins i tot utilitzant imatges realitzades amb intel·ligències artificials.

sandovalpablo.com @sandovalasecas

David Mocha (Reus, 1982)

Rabassa: An imaginary map of a useless territory

Rabassa és un territori inhòspit d’aridesa extrema situat als marges de la ciutat d’Alacant, un paisatge residual d’aspecte aspre i decadent que coexisteix en un delicat equilibri amb la ciutat i que funciona al marge de les dinàmiques urbanes. Rabassa és als antípodes de ser l’ideal utòpic de paisatge que habita en el nostre imaginari cultural. No obstant això, les seues peculiars característiques fan d’aquest lloc un territori de resistència al progrés, on el desig antisocial d’apartar-se del món i fugir del present el converteixen en un lloc alternatiu per a habitar la ciutat, o més aviat, per a escapar-ne. Caminar per aquests llocs obliga a allunyar-nos dels cànons de bellesa acceptats habitualment i descobrir en aquests paisatges que una altra estètica és possible. Habitar aquests paisatges és abraçar l’absència, la precarietat, l’ascetisme, el menys en detriment del més. Es tracta de posicionar-se a l’altre costat, en el marge, per a mirar des de fora. Explorar el paisatge periurbà és, en cert sentit, reprendre el temps lent, o per què no, la seua absència, un posicionament a contracorrent de les maneres d’habitar la ciutat, una fugida del món virtual cap al material, on l’experiència sensorial del paisatge ens permet una altra experiència del territori i de nosaltres mateixos.

davidmocha.com @david_mocha

Fernando Bayona (Aldeahermosa de Montizón, Jaén, 1980)

Origen

La sèrie fotogràfica Origen indaga en la importància que ha tingut la mà en el procés evolutiu de l’home modern. No sols en el pla anatòmic, sinó també conceptual, és a dir, la relació directa que té amb el sorgiment del «pensament simbòlic» en la seua evolució cerebral, i per extensió, la seua producció artística. El projecte documenta els espais on van ser dutes a terme aquestes primeres manifestacions, el context que les empara, els materials i les eines usades, així com el resultat formal plàstic (pintures i gravats presents a les parets de coves i abrics rupestres). En una primera fase, el projecte se centra en tres coves localitzades a la província de Màlaga (cova d’Ardales, del Tesoro i Nerja), on s’acumulen més desenes de pintures i gravats, realitzats al llarg més de 65.000 anys. Cap d’elles altera, modifica o se superposa a una altra realitzada anteriorment, cosa que eleva aquest espai a un museu primitiu visitat per diferents generacions de neandertals, i posteriorment, sàpiens. Una mena d’homenatge als seus ancestres, i experiència sensorial, encara que eren, i són, necessaris els ulls experts dels científics per a desencriptar el que percep la mirada; una activitat anteriorment exercida per el «xaman» de la tribu. Les fotografies de la sèrie miren de concentrar en imatges milers d’anys d’evolució i coneixement humà. Parets rocoses formades per sílex, mateix material del qual està constituït el pedrenyal amb el qual es desenvolupen les primeres indústries lítiques (tecnologia punta de l’època), però també la base dels microxips en els quals es basen totes les noves tecnologies associades a l’humà contemporani. La utilització de la mà, siga per a dibuixar o per a la fabricació d’indústria lítica o l’ús de la pantalla tàctil dels nostres telèfons intel·ligents com a nexe d’unió.

fernandobayona.com @fernandobayona

Andrea Corrales (Alacant, 1988)

Metodologies crítiques d’investigació #2 contraintimitats visuals i realitats especulatives

Metodologies Crítiques #2 contraintimitats visuals i realitats especulatives és un projecte d’Andrea Corrales Devesa, vinculat a la investigació doctoral «Las imágenes desde abajo. Infraestructuras, materiales y corpo-realidades en la producción de pornografía online»(UPV), i aprofundeix de manera interdisciplinària i experimental amb universos representacionals possibles en un context material ara com ara inexistent. De manera temptativa, la proposta es pregunta com serien les imatges que creen aquelles treballadores si les seues condicions materials foren diferents? Quina és la relació entre món material i món imaginari en la creació d’imatges sexualment explícites en entorns digitals? Com es basteixen les dimensions materials i simbòliques en la pornografia, si ens centrem en la realitat material dels seus treballadors? A partir de la realització de dotze entrevistes a treballadors de la indústria, el projecte orbita al voltant d’algunes tensions recurrents en el sector altament feminitzat de la creació de contingut explícit en la xarxa, ateses les particularitats del col·lectiu pel que fa als mètodes de recol·lecció d’informació, cures i representació basada en tècniques d’opacitat tàctica i consentiment radical.

andreacorrales.art @a.ndreacorrale.s