La UA forma part d'un equip internacional per a l'estudi del volcà Poás a Costa Rica

En el marc del projecte internacional AVERT (Anticipating Volcanic Eruptions in Real-Time), i en col·laboració amb OVSICORI (Observatori Vulcanològic i Sismològic de Costa Rica), investigadors del Grup de Petrologia Aplicada de la Universitat d'Alacant han dut a terme una intensa campanya de camp en el volcà Poás, un dels més actius i imponents de Costa Rica.

David Benavente García, catedràtic de Petrologia i Geoquímica, i Noé García Martínez, investigador predoctoral, han treballat durant una setmana, del 10 al 14 de març, en estreta col·laboració amb col·legues de la University of Alaska Fairbanks, JPL-NASA i la Università Roma Tre amb la finalitat de mesurar el flux de gasos i calor en el volcà, quantificar la seua emissió a l'atmosfera i avaluar l'estat d'activació del sistema volcànic. A més, han realitzat un exhaustiu estudi de camp en la llacuna Botos, un llac situat en un cràter inactiu que es troba a un quilòmetre de l'actiu, per a analitzar la connexió entre els dos sistemes hidrotermals.

Les dades obtingudes en aquesta campanya de camp serviran per a comprendre millor els mecanismes que controlen el transport de gasos i calor a través dels sòls i roques, un factor clau per a identificar possibles precursors d'erupcions volcàniques i, d'aquesta manera, poder anticipar-les. La investigació s'emmarca dins del projecte «Mecanismes generadors d'anomalies tèrmiques de baixa temperatura en volcans actius: Aplicació a les Illes Canàries», finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, i liderat per l'equip de la UA. Una vegada analitzats, els resultats obtinguts seran públics i accessibles a través de la plataforma AVERT.

Situat a la Serralada Volcànica Central, el Poás és un estratovolcà accessible que exhibeix una gran varietat de fenòmens, com un plomall de gas persistent, fumaroles, activitat sísmica i deformacions. Els investigadors explilquen que durant aquesta campanya, el volcà va mostrar una intensa activitat que va condicionar el seu treball i va fer imprescindible l'ús d'equips de seguretat, com ara cascos i màscares amb filtres especials per a gasos àcids.

«La investigació en el terreny va incloure estudis sísmics, geodèsics, visibles/IR, geomagnètics i geoquímics», explica David Benavente, que destaca, a més, l'ús de drons per a recollir dades en zones d'alt risc, cosa que permet obtenir informació de punts totalment inaccessibles.

Els investigadors de la UA relaten que per a arribar al cràter del volcà calia recórrer una ruta d'aproximadament dos quilòmetres a través de la jungla. «El trajecte era molt exigent físicament, però la bellesa del lloc, els canvis de colors i els sons de la selva el convertien en una experiència única i quasi màgica», assenyalen. «Ens emportem no sols coneixements valuosos sobre la dinàmica del volcà, sinó també experiències personals inoblidables i la sensació d'haver format una autèntica comunitat científica», conten, al mateix temps que continuen explicant com «l'equip d'investigació estava compost per científics d'universitats i centres d'investigació de vuit països. Sabíem que compartiríem espai amb investigadors i investigadores d'altíssim prestigi internacional, però el que més ens va sorprendre i gratificar va ser la qualitat humana del grup».