Experts en pesca aposten per esperar a la recuperació de les poblacions pesqueres abans d’aplicar-hi més reduccions

Experts del Fòrum Científic per a la Pesca Espanyola al Mediterrani, reunits a Cartagena els passats dies, 17 i 18 de setembre, han conclòs que malgrat «la important reducció d’esforç d’arrossegament que ha suposat el Pla Pluriennal de gestió dels recursos demersals del Mediterrani Occidental (MAP) no s’observen encara símptomes de la recuperació de les poblacions», per la qual cosa han apostat per esperar abans d’aplicar-hi més reduccions.

Durant aquests dos dies van ser presentades 39 comunicacions sobre diversitat de temes. Entre aquests, la interacció entre la pesca i les comunitats d’elasmobranquis (taurons i ratlles) del Mediterrani, els reptes de la gestió pesquera i el pla pluriennal de gestió dels recursos demersals (animals del fons) del Mediterrani Occidental, les zones tancades a la pesca, la pesca a l’Albufera i el mar Menor o noves vies per al foment del consum d’espècies poc valorades.

Les conclusions de científics, pescadors, administracions i ONG, reunits al voltant d’aquest fòrum apunten que a partir de l’1 de gener del 2025 «s’obri un període d’incertesa en l’aplicació del MAP», per la qual cosa «seria necessari valorar l’efecte de les mesures aplicades fins ara, i esperar que es recuperen les poblacions abans d’adoptar mesures addicionals».

Referent a això, el fòrum indica «que probablement no s’ha observat encara la recuperació de les poblacions objectiu pel desfasament temporal que hi ha entre l’adopció de mesures i l’observació dels efectes d’aquestes en les poblacions».

Així mateix, el fòrum apunta que «en pesqueries de plataforma el canvi de malla quadrada de 40 a 45 centímetres en el floc de les xarxes d’arrossegament reduiria de mode significatiu el rebuig i es podria fer sense provocar pèrdues significatives per al sector».

Respecte a les vedes temporals, els membres del fòrum són partidaris «d’establir-les amb criteris clars i adoptar mesures per a evitar efectes negatius» i assenyalen que «no sempre la millor opció és vedar l’època de la reproducció dels recursos explotats».

No obstant això, segons apunten, «es continuen acumulant evidències que les zones tancades a la pesca produeixen efectes beneficiosos per a les pesqueries pròximes », tant en les situades en la costa, com en aquelles localitzades a una profunditat més gran.

Un altre aspecte que va ser tractar a la trobada, va ser la importància del coneixement ecològic local dels pescadors i els enfocaments multidisciplinaris, especialment aquells que reuneixen ciències biològiques i humanes, en l’estudi de les pesqueries mediterrànies.

A més, també va ser analitzada l’amenaça sobre moltes poblacions de taurons i ratlles del Mediterrani, per la qual cosa es va considerar que la declaració de zones importants per a taurons i ratlles pot ser una eina que afavorisca la protecció d’aquests. En aquest sentit, van alertar sobre el mal etiquetatge d’algunes espècies, com les ratlles, fet que pot afavorir la comercialització d’espècies protegides.

Consum d’altres espècies

A més, els experts reunits en el fòrum observen «iniciatives interessants per al foment del consum de les espècies menys valorades que han d’ampliar-se». A tall d’exemple, «el cranc blau presenta excel·lents propietats nutricionals i s’han d’autoritzar arts específiques per a la seua pesca com les nanses per a evitar els trencaments que es produeixen amb una altra classe d’arts».

També es va alertar «d’importants acumulacions d’escombraries marines davant de grans ciutats com Barcelona» que «no tenen relació amb la pesca» i van demanar controls a entrades d’escombraries en el litoral des de fonts terrestres.

Finalment, va ser acordat que la pròxima reunió tinga lloc l’any que ve a Castelló de la Plana. La reunió ha sigut organitzada pel Departament de Ciències del Mar i Biologia Aplicada de la Universitat d’Alacant i el Centre Oceanogràfic de Múrcia de l’IEO-CSIC.