Les excavacions de la UA als Saladars aporten novetats sobre les pràctiques econòmiques dels grups del final de l’edat del bronze

Les noves excavacions fetes al jaciment dels Saladars, a Oriola (Alacant), han proporcionat informació sobre les pràctiques econòmiques desenvolupades per aquesta comunitat del bronze final/ferro antic amb una ramaderia centrada en l’explotació d’ovelles i cabres, bovins i porcs.

Aquests treballs han sigut finançats per l’Ajuntament d’Oriola que ha encarregat les investigacions a un equip d’arqueòlegs de la UA que ha dut a terme la tercera fase de les excavacions entre els dies 6 i 17 de maig.

Els treballs han aportat informació sobre la fase fundacional del jaciment, datada a partir de diferents datacions radiocarbòniques en la transició entre els segles IX i VIII a. de C. i s’han identificat restes de cabanyes i espais d’abocament localitzats en la part més alta del cabeço. 
El catedràtic de Prehistòria i director del grup d’investigació en Prehistòria i Protohistòria de la Universitat d’Alacant, Alberto Lorrio, ha explicat que en aquesta última fase el material recuperat inclou ceràmiques a mà de diferents qualitats, que incrementen el repertori recuperat en les campanyes anteriors.

A aquest repertori, s’hi afigen, segons ha explicat, alguns fragments d’àmfora procedents dels assentaments fenicis de la costa mediterrània andalusa trobats en els nivells més recents d’aquesta fase, la qual cosa situa aquests primers contactes en un moment anterior a la presència fenícia estable en la zona del Baix Segura.

A més, en aquesta ocasió, el catedràtic de la UA indica que aquestes restes «es complementen amb la informació paleobiològica, ja que s’han trobat restes interessants de les faunes domèstica i silvestre consumides pels habitants del jaciment». 

Entre aquestes ha destacat la troballa «d’una banya de muda (procés natural que succeeix cada any quan els cèrvids perden el seu banyam) de cèrvid amb marques de processament que suggereixen l’aprofitament d’aquesta matèria primera per a la confecció d’útils».

D’igual rellevància, segons Alberto Lorrio, és «la troballa de restes de tortuga, que posen de manifest l’aprofitament d’aquesta espècie amb finalitats culinàries». 

El catedràtic de la UA indica que «aquests descobriments són d’un gran interès, perquè procedeixen dels nivells més antics i aporten informació sobre les pràctiques econòmiques desenvolupades per aquesta comunitat del bronze final/ferro antic amb una ramaderia centrada en l’explotació de caprins (ovella i cabra), bovins i porcs». 

L’estudi faunístic s’està duent a terme en la secció d’Arqueologia de l’IVCR+i (Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació de la Generalitat Valenciana), al mateix temps que s’estan fent els estudis paleocarpològics (llavors) i antracològics (carbons) per investigadors de la Universitat de València.

Museïtzació

A més, Alberto Lorrio ha avançat que està previst «continuar amb la museïtzació del jaciment, i posar en evidència la clara vocació divulgativa del projecte, que permeta la integració d’aquests béns patrimonials en la societat». 

Pel que fa a això, ha precisat que la actuació se centrarà en la restauració d’un habitatge de l’inici de l’edat del ferro datada en la primera meitat del segle VII a. de C. excavada en campanyes anteriors, que ha proporcionat evidències importants sobre la transformació dels grups locals de finals de l’edat del bronze a conseqüència de l’impacte colonial, i la localització del qual a la terrassa inferior posa de manifest el ràpid creixement de la població, que a partir d’aquest moment va començar a ocupar les zones més planes i més accessibles del jaciment.

Els treballs han tingut el finançament de l’Ajuntament d’Oriola, propietari del jaciment, i constitueixen la tercera fase del projecte d’investigació, iniciat l’any 2021, entre aquesta institució i la Universitat d’Alacant.