Estudiants, professorat i la comunitat alemanya a Alacant es bolquen amb els actes inaugurals de ‘La rosa blanca’
La cónsol d’Alemanya i la rectora de la UA van inaugurar ahir de vesprada els actes commemoratius dedicats a aquest grup de resistència alemany, de majoria estudiantil, contra la dictadura nazi
La rampa d’accés a la primera planta de la Biblioteca General de la Universitat d’Alacant es va quedar xicoteta, ahir de vesprada, per a albergar el nombrós públic que va acudir a l’acte inaugural del programa commemoratiu dedicat a «Die Weiße Rose» (La rosa blanca), grup de resistència alemany, de majoria estudiantil, contra la dictadura nazi. La UA dedica el mes de febrer a la «Memòria Històrica Europea» amb un ampli programa d’activitats sobre aquest moviment, símbol d’independència de pensament, llibertat i tolerància (del 3 al 28 de febrer)
La rectora de la UA, Amparo Navarro, i la cònsol honorària de la República Federal Alemanya a Alacant, Núria López, van inaugurar el programa commemoratiu amb l’obertura de l’exposició «Die Weiße Rose en la UA. Memòria històrica europea - Europäische Erinnerungskultur», a la Biblioteca General UA, en un acte que va reunir estudiants, professorat i una àmplia representació de la comunitat alemanya a Alacant, la majoria arribats des d’Alfàs del Pi i Dénia. En la seua intervenció, la cònsol va apuntar la intenció d’enfortir llaços entre Alemanya i Alacant amb diverses activitats i va voler detallar que el programa commemoratiu «La rosa blanca» mostra el projecte d’aquells estudiants de Munic als estudiants de la UA, amb l’objectiu de fer-los conscients d’aquella part de la història i de la importància de la defensa del respecte a la dignitat humana, la llibertat, la justícia, el comportament responsable i la consciència, un llegat memorable de defensa dels drets humans. Per part seua, Amparo Navarro va agrair l’inici de la cooperació entre la UA i el consolat alemany i va subratllar la importància d’aquest programa commemoratiu, «més encara, davant de les alarmants notícies que ens arriben en l’actualitat, davant de les quals les universitats hem d’actuar com un mur de contenció, perquè històries passades, com aquesta època a Alemanya, no es tornen a repetir».
Després de l’acte inaugural de l’exposició, els assistents es van traslladar a la Facultat de Filosofia i Lletres II, per a assistir a la projecció en VOSE de Sophie Scholl - Els últims dies (Rothemund, 2005), pel·lícula sobre l’única dona de «La rosa blanca», executada al costat de dos dels seus companys l’any 1943. Després de la projecció va tenir lloc un col·loqui amb les intervencions de Fritz Delp, sacerdot protestant, historiador i nebot del jesuïta Alfred Delp, ajusticiat per la seua implicació en l’atemptat del 20 de juliol 1944 contra Adolf Hitler; Nuria López-von Kapff, advocada i cònsol honoraria d’Alemanya a Alacant (moderadora); i Loreto Urraca, escriptora, filòloga. Autora del llibre Entre Hienas, basada en el seu avi, fosc policia franquista durant la dictadura. L’acte va comptar amb traducció simultània a càrrec d’alumnes de Traducció i Interpretació de la UA. La pel·lícula tornarà a projectar-se en VOSE a la Seu Universitària Ciutat d’Alacant (c/ Sant Ferran, 40) el 12 de febrer, a les 18 hores, també amb col·loqui posterior amb la participació de Loreto Urraca i Nuria López-von Kapff, moderat per Israel Gil (coordinador de l’Aula de Cinema i Audiovisual de la UA).
El programa es completa amb la taula redona «El seu esperit continua viu», el 19 de febrer en la Facultat de Filosofia i Lletres II, a les 17 hores, amb les intervencions de Catalina Iliescu, vicerectora de Cultura, Esport i Extensió Universitària de la UA; Joachim Bernauer, director de l’Institut Goethe de Barcelona; Manuel Desantes, catedràtic de Dret de la UA (moderador); Cristina Fernández Pacheco, professora de Dret Internacional Penal de la UA; Hildegard Kronawitter, presidenta Fundació «Weiße Rose»; Begoña Prieto-Peral, professora de la Universitat de Munic; i Helmtrud de Roo, filla del militar Albrecht von Hagen (20 juliol 1944), amb traducció simultània a càrrec d’alumnat de Traducció i Interpretació.
Estudiants d’Història Contemporània de la UA faran visites guiades en espanyol a l’exposició (dilluns, dimecres i divendres, de 17 a 18 h, i dimarts i dijous, de 12 a 13 h). A més, tindran lloc altres dues visites guiades en alemany, els dies 18 i 19 febrer a càrrec Hildegard Kronawitter, presidenta de la Fundació «Weiße Rose» (Munic).
El programa està coorganitzat pel Consolat General de la República Federal Alemanya a Barcelona, la Universitat d’Alacant i la Fundació «Weiße Rose», amb la col·laboració del Vicerrectorado de Cultura, Esport i Extensió Universitària, el Servei de Cultura, les Facultats de Filosofia i Lletres, i Dret; la Biblioteca General; el Goethe Institut i el periòdic Costa Blanca Nachrichten.
«Die Weiße Rose» (La rosa blanca)
De 1942 a 1943, estudiants i un professor de Filosofia de la Universitat Ludwig-Maximilian de Munic, anomenats «Die Weiße Rose» («La rosa blanca»), van convocar mitjançant fulls volants la resistència en contra de la dictadura nacionalsocialista. Les van denominar «Fulles de la Rosa Blanca». La seua protesta contra la guerra, l’opressió i els crims del nacionalsocialisme va ser motivada per causes cristianohumanístiques. Després de ser descoberts i executats diversos dels seus integrants, la causa de «La rosa blanca» va aconseguir travessar fronteres (al juny de 1943, Thomas Mann va retre homenatge a la seua resistència en la BBC) i els seus fulls volants van ser enviats de tornada per simpatitzants de la causa, i es van llançar des d’avions de la Força Aèria britànica sobre diverses ciutats alemanyes.