Un estudi de la UA revela la presència de contaminants en alguns plàstics reciclats

El grup d’investigació «Residus, Energia, Medi Ambient i Nanotecnologia» (REMAN) de la Universitat d’Alacant (UA) ha dut a terme un estudi exhaustiu sobre la presència de bisfenols en plàstics reciclats. El treball ha revelat variacions significatives en les concentracions de bisfenol A (BPA), bisfenol S (BPS) i bisfenol F (BPF) en plàstics reciclats a partir d’envasos de productes alimentaris, segons el mètode de neteja aplicat en el reciclatge. Els resultats ressalten la importància crítica d’implementar processos de neteja meticulosos durant el reciclatge, per a garantir la seguretat alimentària i la salut pública. L’estudi ha sigut publicat en la prestigiosa revista científica Scientific Reports, del grup Nature i forma part de la tesi doctoral de Samuel S. Núñez, dirigida pels professors del Departament d’Enginyeria Química de la UA, Juan Antonio Conesa i Julia Moltó.

Els bisfenols són substàncies químiques que s’utilitzen per a la fabricació de plàstics destinats a envasos alimentaris i són presents, també, en molts altres productes d’ús habitual com botelles d’aigua reutilitzables i canonades d’aigua potable. Els últims temps, Europa ha endurit la regulació entorn del seu ús, a causa de nombrosos estudis científics que han demostrat el seu potencial com a disruptors endocrins a determinades concentracions.

L’estudi de l’investigador de la UA ha detectat concentracions variables de BPA, BPS i BPF en plàstics reciclats de baixa densitat (LDPE) i alta (HDPE), amb valors que oscil·len entre 0’03 i 8540 ng per gram de plàstic, segons el tipus de plàstic i el bisfenol analitzat. És a dir, la tecnologia utilitzada en alguns processos de reciclatge aconsegueix eliminar pràcticament la seua presència, però, en altres casos, la concentració de bisfenols després del procés encara és molt elevada. Per aquest motiu, la tesi ha estudiat l’ús d’un procés de neteja basat en l’extracció amb polietilenglicol (PEG 400), un agent específic que ha demostrat una alta eficàcia en la reducció de bisfenols en mostres de LDPE i HDPE. El director de la tesi explica que «s’han aconseguit reduccions significatives de fins al 95% per a BPA, BPS i BPF, en plàstics reciclats de baixa densitat; i de fins al 99% per a BPA i BPS, amb eliminació completa de BPF en plàstics reciclats d’alta densitat». Per aquest motiu, Juan Antonio Conesa destaca l’eficàcia d’aquest tractament en l’eliminació de contaminants orgànics de plàstics reciclats.

Les troballes reflectides en la tesi de Samuel S. Núñez subratllen la necessitat urgent d’establir restriccions i regulacions més estrictes en el contacte de plàstics reciclats amb aliments, amb l’objectiu de protegir els consumidors de potencials riscos per a la salut. En un context més ampli, l’estudi destaca la importància de promoure pràctiques de reciclatge més efectives i segures per a millorar la qualitat i la seguretat dels productes plàstics utilitzats en aplicacions alimentàries. Els resultats obtinguts en la tesi de la UA proporcionen una base sòlida per a futures investigacions i accions reguladores destinades a tractar els desafiaments associats amb la presència de contaminants en els plàstics reciclats i l’impacte que tenen en la salut humana.