Un estudi internacional liderat per la UA adverteix que l'expansió de l'extracció d'arena en la mar amenaça la biodiversitat marina
Aurora Torres, del Departament d'Ecologia, firma l'article publicat en la revista científica One Earth al costat d'experts d'universitats dels Estats Units, Suècia, Bèlgica i Suïssa
La publicació analitza el context mundial del dragatge d'arena i sediments a gran escala i proposa estratègies per a mitigar i revertir l'impacte amb una gestió més sostenible d'aquests recursos
Un grup internacional d'investigadors d'universitats i centres d'investigació d'Alacant, Stanford, Michigan, Estocolm, Brussel·les, Gant i Ginebra ha publicat en la revista científica One Earth l'article titulat «Reducing sand mining’s growing toll on marine biodiversity», un estudi que insta a tractar l'impacte negatiu que l'extracció d'arena té sobre la biodiversitat marina en l'àmbit global, per a la qual cosa ha examinat el context internacional del dragatge d'arena i sediments i les conseqüències que l'expansió d'aquestes activitats té per als ecosistemes i, a més, proposa una sèrie de mesures per a pal·liar aquesta dinàmica destructiva.
Segons explica Aurora Torres, investigadora del Departament d'Ecologia de la Universitat d'Alacant (UA), «l'arena és un recurs fonamental que modela tant el món construït com el natural. En els ecosistemes costaners i marins fa un paper crucial que serveix de base per a una àmplia gamma d'hàbitats que sustenten la biodiversitat en múltiples nivells, des de cianobacteris fins a les algues, peixos i ratlles». «A més, l'arena contribueix a la resiliència de les costes davant de l'augment del nivell del mar i les tempestes i proporciona serveis ecosistèmics essencials que donen suport als mitjans de vida», hi insisteix.
En el mateix sentit, la investigadora concreta que «l'arena també suposa la base del desenvolupament urbà, d'infraestructures i costes a escala global i és un component clau del formigó, la regeneració de platges i els projectes de guany de terres a la mar», al que afig que «a diferència de minerals crítics o la mineria en aigües profundes, que han atret una atenció significativa, l'extracció d'arena en entorns marins continua sent en gran part ignorada, malgrat ser la segona activitat humana més estesa en zones costaneres després de la pesca».
L'estudi examina el context internacional del dragatge d'arena i sediments i les conseqüències que l'expansió d'aquestes activitats té per als ecosistemes a partir de dades de la plataforma Marine Sand Watch. Llançada l'any 2022 pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient i GRID-Ginebra, aquesta plataforma representa el primer esforç mundial per a monitorar l'extracció d'arena en la mar. Les seues estimacions indiquen que entre l'any 2012 i el 2019 es van dragar anualment entre 4.000 i 8.000 milions de tones d'arena i altres sediments. «Encara que les dragues han operat durant molt de temps en algunes regions, la "frontera de dragatge" s'està expandint a noves àrees i s'està intensificant en les existents. A més, quasi la meitat dels operadors mundialment desenvolupen activitats en àrees marines protegides, fet que representa en mitjana el 14,2% del temps total de dragatge cada any», indica Torres.
El dragatge d'arena s'ha vinculat habitualment a l'erosió costanera, la destrucció d'hàbitats, la propagació d'espècies invasores i l'afectació de pesqueres. «L'extracció d'arena és un desafiament global complex. Enfocaments sistèmics com el marc de metaacoblament són essencials per a desentranyar aquesta complexitat i revelar els impactes en cascada que afecten no sols els llocs d'extracció, sinó també les rutes de transport i els llocs on s'utilitza l'arena per a la construcció», explica Jianguo «Jack» Liu, professor de la Michigan State University i coautor de l'estudi.
Torres i Liu van ser pioners a destacar la crisi de l'extracció d'arena en 2017 amb el seu article «A looming tragedy of the sand commons», publicat en Science. En el seu nou treball al costat d'altres experts publicat en One Earth, insten que la problemàtica de l'arena reba el mateix nivell d'atenció que sectors com la pesca, l'aqüicultura i el turisme en el context global.
«Atès que l'extracció d'arena està estretament vinculada a l'erosió costanera, l'adaptació climàtica i la pèrdua de biodiversitat, és fonamental integrar-la en polítiques ambientals més àmplies com les àrees marines protegides, les estratègies de carboni blau, els plans de resiliència climàtica i la gestió estratègica de recursos naturals per a evitar que es tracte com un problema aïllat», conclou Torres.
En aquest sentit, els autors proposen diverses estratègies per a mitigar i revertir els efectes negatius de l'extracció d'arena en la biodiversitat. Entre les propostes, destaquen el desenvolupament d'una cartografia detallada i l'avaluació de la condició d'hàbitats marins per a una gestió més efectiva, major transparència i responsabilitat per part de les empreses dedicades a aquestes activitats i les administracions i el foment de la restauració ecològica basada en estàndards en les zones marines afectades pel dragatge.
Juntament amb Aurora Torres firmen l'article Jean-Baptiste Jouffray (Stanford University, Stockholm Resilience Centre), Vera Van Lancker (Institute of Natural Sciences, Ghent University), Arnaud Vander Velpen (University of Geneva) i Jianguo Liu (Michigan State University). L'estudi ha sigut finançat per la Generalitat Valenciana, National Science Foundation, Michigan AgBioResearch i la Fundación Knut i Alice Wallenberg.
