Un nou estudi evidencia que el clima del passat determina la distribució actual dels boscos de zones àrides

Un estudi, liderat pel Laboratori d’Ecologia de Zones Àrides i Canvi Global de la Universitat d’Alacant (DRYLAB) i publicat en la prestigiosa revista Nature Plants, quantifica l’extensió dels boscos en les zones àrides del planeta i aporta noves evidències sobre el paper clau del clima del passat i els aqüífers en la seua distribució actual i futura.

En la imatge, Pineda del Parc Natural de les serres de Cazorla, Segura i Las Villas. Autor: Fernando T. Maestre (UA).

Conèixer la distribució dels boscos i les variables ambientals que la determinen és clau per a restaurar amb èxit els ecosistemes degradats de les zones àrides i mitigar els impactes del canvi climàtic i la desertificació mitjançant la plantació d’arbres. La disponibilitat d’aigua és el factor limitant principal per al desenvolupament dels boscos en zones àrides, però fins ara no s’havia estudiat el paper que fan els aqüífers i el clima d’èpoques passades com a impulsors de la seua distribució a escala global. 

Aquest estudi, liderat per l’investigador postdoctoral APOST del DRYLAB, Emilio Guirado, aporta proves noves que el clima de fa 6.000 anys (mitjans de l’Holocè) i l’aigua subterrània condiciona la distribució dels boscos en les zones àrides del planeta. «Les nostres troballes posen de manifest la importància d’un passat més humit i d’uns aqüífers ben conservats per a explicar la distribució actual dels boscos de les zones àrides», sosté Guirado.

La utilització conjunta d’una base de dades fotogràfica de 100.000 boscos, eines d’intel·ligència artificial i models estadístics avançats ha permès als investigadors estimar l’extensió dels boscos de les zones àrides, quantificada en aquest estudi en 1.283 milions d’hectàrees (200 milions d’hectàrees més que les estimacions existents fins ara), com també la seua localització actual. «Les estimacions actualitzades i més precises de l’extensió i la localització actual i futura dels boscos de les zones àrides que ací s’ofereixen són importants per a millorar-ne la gestió i la conservació», indica Guirado. «Més de la meitat de la superfície forestal mundial de les zones àrides està fortament influenciada per les condicions climàtiques del passat», recalca l’investigador de la UA.

Els investigadors també han acoblat la informació sobre el clima del passat i els aqüífers a models climàtics futurs per a poder predir les zones àrides que podrien patir futures pèrdues i guanys de boscos sota escenaris socioeconòmics i climàtics realistes. «Una zona àrida que sustenta un bosc establit en condicions passades més humides i fredes i/o que se sustenta en recursos hídrics subterranis pot no suportar aquest bosc en el futur sota unes condicions climàtiques més seques o amb aqüífers esgotats», comenta l’investigador de la UA Fernando T. Maestre, director del DRYLAB i coautor de l’estudi.

Accions de restauració

Els resultats d’aquest treball poden orientar les accions de restauració i evitar les zones inadequades per a l’establiment d’arbres i seleccionar espècies alternatives (per exemple, herbes o arbustos) en àrees on les futures condicions climàtiques i/o l’esgotament dels aqüífers poden no permetre l’establiment d’arbres en un món cada vegada més sec. «Així com reforestacions ben planificades poden ajudar significativament a tractar amb èxit la desertificació de les zones àrides, si aquestes actuacions s’escometen massivament sense atendre’n l’efecte en el balanç hídric, més que resoldre un problema es pot crear un altre més gran» afirma Jaime Martínez-Valderrama, investigador postdoctoral del DRYLAB i també coautor de l’article publicat en Nature Plants.

Aquesta investigació ha sigut secundada pels projectes BIODESERT i BIOMORES, finançats pel Consell Europeu d’Investigació i el programa GenT de la Generalitat Valenciana i dirigits per Fernando T. Maestre. «Les nostres troballes qüestionen la idea que podem utilitzar les estimacions de la distribució dels boscos basades únicament en les condicions climàtiques actuals per a guiar els esforços de restauració en les zones àrides, especialment tenint en compte l’augment d’aridesa previst per a les pròximes dècades en bona part de les zones àrides del món», indica Maestre.