Un estudi conclou que els estudiants que dediquen més temps a videojocs en línia tenen pitjors resultats en comprensió lectora

Investigadors de la Universitat d'Alacant (UA), la Universitat de Huelva (UHU) i la Universitat de Castella-la Manxa (UCLM) han col·laborat en un estudi que analitza com la tecnologia influeix en la capacitat de lectura dels adolescents a Espanya, i han usat intel·ligència artificial i dades proporcionades per l'Informe PISA 2018 sobre estudiants de 15 anys. 

Juan Ramón Rico, professor del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la UA, Beatriz Peña-Acuña, professora de la Facultat d'Educació, Psicologia i Ciències de l'Esport de la UHU, i Óscar Navarro, de la Facultat d'Educació de Ciudad Real de la UCLM, són els autors d'aquest estudi interdisciplinari, que han examinat els paràmetres de l'informe per a extraure conclusions sobre determinats hàbits d'ús de les tecnologies i els resultats obtinguts quant a capacitat lectora. 

Les variables seleccionades de l'Informe PISA 2018 sobre l'impacte de determinats hàbits i contextos dels adolescents en la competència lectora són: jugar a videojocs en línia; ús diari d'Internet; competències tecnològiques autopercebudes; nivell educatiu dels pares; l'edat a la qual va començar a usar tecnologies digitals i el gènere. 

Així, l'investigador de la UA apunta que “la IA té en compte totes les variables alhora per a realitzar prediccions, i així traure una mena de radiografia que es pot comprovar estadísticament”. D'aquesta manera, els resultats de les proves, juntament amb les respostes a les variables plantejades per l'informe, permeten valorar de manera precisa quins hàbits afavoreixen una bona comprensió lectora i quins poden perjudicar-la. 

Una de les conclusions de la investigació és que “aquells estudiants que dediquen més temps a l'ús de jocs en línia obtenen menors resultats”, ja que “s'observa un descens gradual del rendiment a mesura que augmenta el temps dedicat a aquests dispositius”. No obstant això, “un ús moderat i apropiat d'Internet pot ser beneficiós per als estudiants d'aquesta edat”. 

En aquest sentit, Rico explica que per ús moderat s'entén una franja de temps de “entre una i quatre hores al dia”, mentre que sobrepassar les quatre hores “és tan perjudicial com no usar-lo en absolut”. D'aquesta manera, “la supervisió familiar sobre l'ús de la tecnologia és clau per a millorar la comprensió lectora”, conclou. 

A més, Juan Ramón Rico explica que “si el nivell educatiu dels pares, especialment el de les mares, és d'un nivell similar al que està cursant l'alumne, és a dir, estudis secundaris, és un factor positiu”. De fet, segons afirma, “la influència de les mares amb més nivell educatiu en la major capacitat de comprensió lectora dels adolescents és una aportació nova d'aquesta investigació, ja que aquest segment no ha sigut tan estudiat”. 

Pel que fa a la variable de la relació entre les percepcions d'autonomia i el rendiment en lectura, l'estudi “subratlla la importància d'empoderar els adolescents en el seu procés educatiu”, ja que quan “els estudiants se senten autònoms, tenen una major sensació de control sobre el seu aprenentatge, la qual cosa condueix a més motivació i compromís amb la lectura”. 

Quant a les competències tecnològiques, l'estudi “destaca la creixent importància d'incorporar l'alfabetització digital en l'educació contemporània”, ja que la tecnologia “s'ha convertit en una eina integral en la vida quotidiana i en l'àmbit acadèmic, que millora la comprensió lectora en brindar accés a informació addicional i facilitar pràctiques d'aprenentatge més interactives”. 

Pel que fa a l'edat d'introducció als dispositius digitals, l'estudi apunta que “la introducció primerenca en l'educació preescolar pot fomentar l'interès per la comprensió lectora i millorar les habilitats cognitives”, mentre que quan es produeix “a partir dels 9 anys pot dificultar l'adaptació als entorns digitals i afectar la competència lectora”. 

Finalment, “el sexe dels adolescents determina diferències en les habilitats de comprensió lectora a favor de les dones”, que obtenen millors resultats.