Un estudi alerta de la necessitat urgent de formar entomòlegs experts a Espanya
L'anàlisi està signada per investigadors de vint universitats i centres de recerca espanyols, entre els quals hi ha l'institut CIBIO de la UA
Afirma que Europa, i Espanya “estan perdent la capacitat per a identificar les espècies que formen part de la seua biodiversitat”
Un estudi signat per investigadors de vint universitats i centres d'investigació espanyols, entre els quals l'institut CIBIO de la Universitat d'Alacant, «posa en evidència la manca de sintonia entre les polítiques científiques i la necessitat urgent de formar entomòlegs experts capaços d'identificar espècies i desenvolupar programes per a conservar-les».
Aquesta publicació, titulada «Estan relacionades les polítiques científiques que promouen la internacionalització amb el declivi de la taxonomia descriptiva?», ha sigut coordinada des de l'Àrea de Biodiversitat i Conservació de la Universitat Rey Juan Carlos i ha sigut publicada en una revista de prestigi internacional, Insect Systematics and Diversity.
El professor emèrit i catedràtic de Zoologia de la Universitat d'Alacant, Eduardo Galante, i un dels coautors de l'estudi, destaca que la seua inclusió en aquesta revista «és un fet rellevant que dona suport al sentiment dels científics espanyols» davant la situació que viu la ciència de l'entomologia a Espanya. En aquest sentit, Eduardo Galante destaca que aquesta anàlisi «posa en evidència com Europa, i Espanya, en particular, estan perdent la seua capacitat per a identificar les espècies que formen part de la seua biodiversitat, cosa que impedirà en el futur establir programes per a la conservar-les».
En concret, l'estudi «analitza diversos indicadors del desenvolupament històric de l'entomologia espanyola entre 1900 i 2020, com són l'evolució de les societats entomològiques i d'història natural, el nombre de revistes sobre entomologia i articles publicats per any, l'autoria dels articles, el nombre de tesis doctorals presentades sobre entomologia taxonòmica i faunística, la relació amb altres ciències, entre d'altres».
Els resultats, segons Galant, «no són falaguers, i palesen que la crisi dels estudis taxonòmics i faunístics s'inicia al final dels anys vuitanta, quan Espanya va començar a promoure la internacionalització de la ciència, incentivant la publicació en revistes internacionals i deixant que moltes revistes entomològiques editades per universitats i museus espanyols desaparegueren».
Segons l'estudi, «aquestes revistes eren el mitjà de difusió de nombroses troballes sobre la biodiversitat entomològica espanyola, i la contribució constant al coneixement de la nostra biodiversitat, uns resultats que no són sovint recollits en altra mena de publicacions internacionals».
Galant sosté que «les evidències dels resultats d'aquesta publicació que acaba de veure la llum corroboren la preocupació que la comunitat entomològica espanyola manifesta des de fa molts anys sobre el futur d'aquesta disciplina».
Per això, considera que és «un toc d'atenció i una crida a esmenar una greu deficiència de la política científica espanyola, i de formació en els estudis de les nostres universitats, on la matèria d'entomologia pràcticament ha sigut eliminada dels currículums relacionats amb les ciències de la vida».
Galant ha volgut recordar que «els insectes, amb més d'un milió d'espècies conegudes, representen més del seixanta per cent de tota la biodiversitat existent i són un grup imprescindible per a la vida, que proporciona importants beneficis a la nostra salut i a la del planeta, i que a hores d'ara està en perill».
En aquesta línia, assenyala que els insectes «participen en tots els processos naturals: pol·linització, descomposició, alimenten altres espècies, controlen la vegetació i s'utilitzen per al control biològic de plagues».
Actualment, destaca que estan «amenaçats perquè estan desapareixent», raó per la qual considera que és «encara més necessari reforçar els estudis en aquesta matèria».