Un equip d’investigació de la UA desenvolupa una teoria que millora l’eficiència energètica dels dispositius electrònics
Un article en “Nature” constata l’existència d’un nou fenomen en la interacció matèria-radiació que va predir el grup de Química Quàntica
El grup de Química Quàntica de la Universitat d’Alacant ha predit i publicat l’existència d’un nou fenomen natural en la interacció matèria-radiació, que ha sigut confirmat recentment de manera experimental. Aquesta constatació és l’objecte de la ressenya que l’investigador del grup Juan Carlos Sancho García ha publicat en la prestigiosa revista "Nature", per invitació de la publicació en la seua secció anomenada «News & Views».
«És un exemple reeixit de com la teoria i la simulació permeten avançar i predir fenòmens que després són confirmats per experiments, amb el seu corresponent impacte possible en els avanços tecnològics que poblen la societat i el món actual», assegura Sancho, que explica que aquesta mena d’articles no els escriuen els mateixos autors d’un descobriment de molta rellevància, sinó altres experts, de manera més divulgativa, que solen apreciar o haver treballat abans en el tema d’investigació, i amb els quals contacta directament la revista, "Nature" en aquest cas.
En concret, la ressenya recull la constatació empírica d’una predicció realitzada i publicada prèviament per l’equip de la UA utilitzant càlculs propis de la mecànica quàntica. Es basa en l’efecte de la «correlació electrònica» que es produeix fortament en aquesta mena de molècules estudiades i gràcies al qual és possible aprofitar el 100 % de l’energia que s’emet en forma de llum visible en qualsevol pantalla.
L’investigador explica que cadascun dels píxels d’una pantalla que compon qualsevol dispositiu com telèfons mòbils, tauletes, etc. està format per molècules que emeten els tres colors bàsics (vermell, verd i blau). La bateria activa aquestes molècules per a emetre llum (electroluminescència) de manera que arriben primer al seu màxim nivell d’«excitació» per a després decaure, i és aquesta pèrdua d’energia la que es tradueix en una emissió de color.
En l’actualitat, s’utilitza un mecanisme poc eficient en el qual es perd el 75 % de l’energia en cada emissió de la llum, de manera que només se n’aprofita el 25 % restant. «Nosaltres ja vam predir a través de les nostres investigacions que és possible aprofitar-ne el 100 %», assegura el químic, que, d’altra banda, assenyala que amb la seua aplicació «es podria fer un estalvi energètic a escala mundial importantíssim». Aquesta despesa més baixa comportaria, a més, la disminució de la demanda energètica i, en conseqüència, de les emissions de carboni, cosa que ajudaria a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible marcats per Nacions Unides.
A hores d’ara no hi ha cap dispositiu en el mercat que aplique aquest fenomen descobert recentment, «però estic segur que el veurem en un termini curt de temps», assenyala l’investigador de la UA.