Un equip d’investigació de la UA desenvolupa una aplicació web per a estimar el risc potencial del gas radó per a la salut humana
Se trata de la primera herramienta que tiene en cuenta la variación en el clima y el tipo de suelo
Un equip d’investigació de la Universitat d’Alacant, format per Juan José Galiana Merino, del Departament de Física, Enginyeria de Sistemes i Teoria del Senyal; Javier Valdés Abellán, del Departament d’Enginyeria Civil, i Sara Gil Oncina, José Luís Soler Llorens i David Benavente, del Departament de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, ha desenvolupat una nova aplicació web per a estimar i modelitzar el risc potencial del gas radó.
El radó és un gas radioactiu incolor, inodor i insípid que es forma a partir de la desintegració de l’urani que hi ha en el sòl i les roques. Aquest gas exhalat des del subsol penetra a l’interior de les edificacions o instal·lacions subterrànies on pot acumular-se fins a aconseguir nivells tòxics per a la salut humana. La seua inhalació tant en forma directa com gas o absorbit en el particulat, constitueix una de les principals fonts de radiació ionitzant per a la població, i és reconegut com a carcinogen per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). «El principal problema de salut associat amb l’exposició al radó és el càncer de pulmó, de fet, es considera la segona causa de càncer de pulmó després del tabac», explica David Benavente, investigador principal de l’equip.
Per aquesta raó, en alguns països és obligatori estudiar la concentració d’aquesta classe de gas quan s’ha d’emprendre algun tipus d’edificació, una mesura que a Espanya és només «recomanable», segons assenyala Benavente.
No obstant això, estimar el potencial del radó per a la salut presenta una gran complexitat a causa de la seua forta dependència amb factors ambientals i geològics, com també l’àmplia variabilitat que té. El treball desenvolupat pels investigadors de la UA, publicat en la revista Earth Science Informatics, proposa una metodologia nova i original en la qual es combinen i calculen diferents paràmetres que defineixen i influeixen en el risc potencial del radó. «D’una banda, es considera l’activitat i el transport del gas a través d’un perfil del sòl basat en la textura concreta d’aquest i en el seu contingut d’aigua. I d’altra banda, també s’incorpora de manera nova la influència del clima, tant a llarg termini, tenint en compte diversos escenaris climàtics, com en terminis més curts, incloent-hi sèries de dades meteorològiques locals», explica Juan José Galiana Merino, autor principal de l’aplicació, qui assenyala, a més, que aquesta és la primera eina que «no sols identifica el nivell general, sinó també el reg potencial tenint en compte la variació en el clima».
El format web del programa, anomenat Radon Potential, augmenta la difusió, l’ús i la manejabilitat per a més usuaris que un programa instal·lable en l’ordinador, per la qual cosa la aplicació desenvolupada està dirigida tant a científics com a experts tècnics i gestors en el desenvolupament d’estratègies no sols per a la mesura i la mitigació del radó en edificis, sinó també per a desenvolupar mapes de potencial de radó a gran escala, informen els investigadors de la UA.
