El director i guionista Imanol Uribe inaugura les VII Jornades Professionals del Cinema Espanyol de la UA
Enrique Urbizu, director de cinema, i Marc Orts, director de postproducció de so, completen el programa d’enguany
Les Jornades Professionals de Cinema Espanyol de la UA inauguren la setena edició divendres, 21 de gener, a les 20.15 hores, a la Seu Universitària Ciutat d’Alacant (Sant Ferran, 40), amb la intervenció inaugural del director de cinema i guionista Imanol Uribe. El director de pel·lícules com Llegaron de noche, Lejos del mar o Días contados, impartirà la conferència col·loqui «Dirección y guión», en format presencial, una sessió que també es podrà seguir en directe.
La inscripció gratuïta per a assistir-hi presencialment.
Coordinades pel professor de la UA John Sanderson i amb la col·laboració de TEADA, les jornades comptaran amb dues sessions més, el 4 i 11 de febrer, protagonitzades pel director de cinema Enrique Urbizu (Libertad, No habrá paz para los malvados, La caja 507) i el director de postproducció de so Marc Orts (Madres paralelas, Tres, Un monstruo viene a verme), respectivament.
El propòsit d’aquestes jornades és convocar amb regularitat a destacats professionals del cinema espanyol en diferents especialitats perquè compartisquen amb els assistents l’evolució de la seua trajectòria, els recursos que utilitzen per a desenvolupar el seu treball i la seua perspectiva actual sobre la indústria cinematogràfica espanyola.
Imanol Uribe
Naix a San Salvador (el Salvador), el 1950. Després d’establir-se a Espanya, realitza estudis de Periodisme i de Cinema a l’Escola Oficial de Cinematografia de Madrid. El 1979 estrena el seu primer llargmetratge, El proceso de Burgos, en què manifesta la seua preocupació per les qüestions relacionades amb el País Basc. Aquest mateix tema el reprèn en La fuga de Segovia o La muerte de Mikel. Amb l’estrena d’El rey pasmado, el 1991, trenca la seua línia de treball anterior i obté set premis Goya. Torna a la temàtica del conflicte basc amb Días contados (1994), pel·lícula que va rebre diversos premis Goya i la Concha d’Or de Festival de Sant Sebastià.
També ha abordat altres temes com el racisme en Bwana o el món de les bruixes en La luna negra. Ha exercit de productor en pel·lícules com Secretos del corazón. L’any 2000 estrena Plenilunio i el 2002, El viaje de Carol. El 2007 porta a la pantalla La carta esférica, basada en la novel·la homònima d’Arturo Pérez Reverte.
Enrique Urbizu
Va nàixer a Bilbao l’any 1962. Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat del País Basc. Des de xicotet és aficionat al còmic, sobretot a Tintín. Després de la realització d’alguns curts, el 1987 dirigeix el seu primer llargmetratge, una comèdia d’embolics, Tu novia está loca, amb Antonio Resines i María Barranco. El 1991 filma Todo por la pasta, per a la qual va comptar amb la col·laboració d’un jove Alex de la Iglesia. El 1994 dirigeix la comèdia Cómo ser infeliz y disfrutarlo i el 1995, Cuernos de mujer. El mateix any adapta un relat de l’escriptor espanyol Arturo Pérez-Reverte, Cachito. Va treballar, a més, en el guió de l’adaptació cinematogràfica de la novel·la de Pérez-Reverte, El club Dumes, que titula La novena puerta i serà dirigida per Roman Polanski el 1999. El 2002 dirigeix La caja 507, un thriller que és guardonat amb dos premis Goya. Un any després dirigeix La vida mancha, i el 2006 Adivina quién soy. Enrique Urbizu competeix per la Concha d’Or en el 59è Festival de Sant Sebastià amb No habrá paz para los malvados i amb aquesta pel·lícula, el 2012, va rebre el seu primer Goya com a millor director, i també el Goya al de millor actor protagonista.
Marc Orts
(Barcelona, 1972). És tècnic de so. Amb divuit anys va començar a treballar en un estudi de so i de doblatge com a assistent en els llargmetratges Mararía i El milagro de P. Negre (1998); com a editor de so en Los sin nombre (1999) i Asfalto (2000); com a mesclador de so en Manolito Gafotas, ¡Mola ser jefe! i Marujas asesinas(2001). El 2003 va ser nominat per primera vegada al Goya al millor so per Darkness.
Ha guanyat cinc vegades el Goya al millor so: el 2008 amb El orfanato, el 2011 amb Buried, el 2013 amb The impossible, el 2014 amb El niño i el 2017 amb Un monstruo viene a verme. A més, ha sigut nominat a aquest guardó set vegades pel seu treball en Darkness (2003), Mapa de los sonidos de Tokyo (2010), La piel que habito (2012), EVA (2012), Blackthorn (2012), Anacleto: Agente secreto (2016) i Dolor y gloria (2019).
