Descriuen la comunitat de carronyers que consumeix un peix invasor ‘superabundant’ al Parc Natural del Fondo

La fotja banyuda o l’àguila clapejada són algunes de les espècies amenaçades albirades en l’aiguamoll del Fondo mentre menjaven la carronya de la carpa comuna, un peix exòtic invasor. Un estudi fet per investigadors de la Universitat d’Alacant (UA) i la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) descriu la comunitat d’animals carronyers que aprofita les restes d’aquesta espècie en l’aiguamoll del sud-est ibèric. Ja siguen raboses, senglars, gavines o corbs, en cada estació, diferents espècies mantenen els nutrients en circulació i impedeixen focus infecciosos dins d’aquest ecosistema amenaçat.

El treball es va publicar recentment en la revista Ecology and Evolution i hi han participat la investigadora del Departament d’Ecologia de la UA Esther Sebastián i, de l’Àrea d’Ecologia de la UMH, Adrián Orihuela, Juan Manuel Pérez José Antonio Sánchez i Francisco Botella.

Entre el mes de maig del 2020 i el març del 2021, van fer l’estudi de la comunitat de carronyers, i també de les variacions estacionals en els patrons de consum i la composició d’espècies que consumien les carronyes de carpa al Parc Natural del Fondo, al sud-est d’Espanya. Aquest Parc Natural és un aiguamoll d’una importància internacional que compta amb diverses distincions i figures de protecció com a lloc Ramsar protegit per la Directiva Europea d’Hàbitats i Directiva d’Ocells (Directiva 92/43/CEE) i, també, zona ZEPA (Zona d’Especial Protecció per als Ocells) i està inclòs en la xarxa NATURA-2000 de la Unió Europea.

Això és degut, entre altres factors, al fet que compta amb una de les millors poblacions de diverses espècies d’ànecs globalment amenaçats com l’ànec capblanc o el xarxet marbrenc. També és l’única zona d’hivernada regular a tota la península Ibèrica d’un rapinyaire tan emblemàtic com l’àguila cridanera.

Espècies registrades

Per a registrar les espècies de carronyers, els investigadors van monitorar 80 restes de carpa (20 en cada estació) mitjançant càmeres parany que s’activen amb el moviment, que van col·locar en les vores de les tolles, imitant la mortalitat natural de les carpes. En l’estudi es van registrar 14 espècies de carronyers vertebrats (quatre mamífers i deu ocells), algunes d’aquestes espècies amenaçades com la fotja banyuda o l’àguila cridanera. Els mamífers que més carronya van consumir van ser la rabosa i el senglar, mentre que d’ocells van ser la polla d’aigua comuna, la garsa i diverses espècies de gavines.

Hi van acudir a consumir carronya vertebrats, en el 82% de les ubicacions, i van consumir el 73% de la biomassa disponible en un temps mitjà de menys de dos dies. A més, es van trobar diferències en la riquesa, abundància i composició d’espècies de les comunitats d’aus carronyeres entre les diferents estacions. No obstant això, els patrons de consum es van mantenir relativament constants. Els investigadors van determinar que hi ha una substitució estacional en les espècies carronyeres que consumeixen els cadàvers carpa, però un manteniment de la funció ecològica de la recirculació de nutrients, ja que els consumidors més eficients van estar presents durant tot l’any.

Aquestes troballes ressalten la importància d’una espècie exòtica invasora en el funcionament de la cadena tròfica dins d’un ecosistema críticament amenaçat. En aquest sentit, els resultats expliquen la importància dels carronyers en els aiguamolls que eliminen possibles focus infecciosos com el Clostridium botulinum, un bacteri que ha causat grans moments de mortalitat en aiguamolls mediterranis, com també per a moure nutrients entre els mitjans aquàtics i terrestres.

La investigació futura sobre l’impacte que té el transport de nutrients entre aigua i terra per part dels carronyers vertebrats és fonamental per a comprendre el paper d’aquestes espècies en el cicle dels nutrients i en el manteniment d’aquest procés ecològic en un dels ecosistemes més amenaçats del planeta.