“Cal continuar lluitant per a contrarestar la baixa presència femenina en la ciència i en titulacions STEM”

Un passeig per la història i vida de dones referents en ciències, arqueologia, medicina, tecnologia… ha protagonitzat la taula redona «Ciència en femení» celebrada aquest matí a la Universitat d’Alacant (UA) i que ha comptat amb la participació d’alumnat de batxillerat de l’IES María Blasco de Sant Vicent del Raspeig.

La mèdica oncòloga i enginyera Aurelia Bustos ha animat a familiaritzar-se amb les titulacions STEM (acrònim anglès per a ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) per a resoldre reptes del futur en totes les àrees de coneixement. En aquest sentit, la investigadora espanyola ha posat en valor com l’aplicació de mètodes de la intel·ligència artificial (IA) pot millorar el tractament de malalties com el càncer. D’altra banda, Bustos ha volgut deixar un missatge molt clar a l’hora d’estimular les vocacions científiques: «Hem d’incentivar els més joves sense discriminació i ser menys conservadors. Cal arriscar i explorar per a avançar en ciència.»

La investigadora del Departament de Biotecnologia i degana de la Facultat de Ciències de la UA, Magdalena Garcia Irles, una altra de les ponents de la taula «Ciència en femení», ha presentat un seguit de dades que manifesten la baixa presència de dones en algunes àrees de coneixement: «En el cas de la UA, com a la resta d’universitats espanyoles, les xifres més altes de dones matriculades corresponen a les titulacions adscrites a la Facultat de Ciències de la Salut amb un 78 %. La xifra baixa fins a un 30 % en el cas de l’Escola Politècnica Superior.» Malgrat les dades, Garcia Irles ha volgut destacar que s’ha avançat molt en poc temps, ja que la història de les primeres dones universitàries a Espanya té poc més de cent anys.

Finalment, la catedràtica d’Arqueologia de la Universitat d’Alacant, Sonia Gutiérrez, ha insistit que la presència de les dones en la ciència no afecta sols les ciències STEM. En aquest sentit, l’arqueòloga i historiadora ha analitzat como es visibilitzen les dones en els estudis històrics i ha afirmat que «les dones han sigut moltes voltes oblidades com a objecte d’estudi. Cal eliminar els biaixos de gènere i els estereotips a l’hora d’estudiar-les i no sols visibilitzar les seues aportacions en les cures al grup, sinó fer conèixer les seues aportacions individuals a la història. La ciència és plural i cal enfocar la investigació des d’una perspectiva crítica, sense barreres ni fronteres», apunta Gutiérrez.

Premi Josefina Pascual Devesa

La rectora de la UA, Amparo Navarro, ha lliurat durant la trobada celebrada a l’edifici Germà Bernàcer el Premi Josefina Pascual Devesa, dotat amb mil euros, a la doctora María Teresa Ávila per la tesi «Una viajera con nombre propio: Lady Elizabeth Holland y sus cuadernos hispanos», dirigida per Inmaculada Fernández, professora de la UA adscrita a l’Àrea d’Història Moderna i integrant de l’Institut Universitari d’Investigació en Estudis de Gènere (IUIEG). El treball d’Àvila destaca pel rigor metodològic i la fonamentació teòrica dins dels estudis de gènere, així com per la capacitat per a trencar estereotips que solen situar les dones al marge del fenomen viatger.

En concret, la tesi tracta en profunditat la història de les dones viatgeres, tant a escala global com en períodes i espais concrets de l’Espanya de l’edat moderna, i visibilitza la trajectòria de Lady Elizabeth Holland. La viatgera es va embarcar el 1791 en el clàssic Grand Tour i, una dècada més tard, va visitar Espanya. Els seus diaris, publicats parcialment el 1910, són una descripció inestimable de la societat espanyola durant els darrers anys del regnat de Carles IV.

Convocat pel Vicerectorat d’Igualtat, Inclusió i Responsabilitat Social de la UA, l’objectiu del Premi Josefina Pascual Devesa és reconèixer i promoure la difusió de les millors tesis doctorals defensades a la UA que incorporen la perspectiva de gènere. Aquest premi porta el nom de la científica alacantina Josefina Pascual Devesa, la novena dona d’Espanya a doctorar-se en Farmàcia i, probablement, la primera a obtenir un doctorat a l’Institut Pasteur de París.

Rosal Margarita Salas

Abans de començar la taula redona, davant de l’edifici Torre de Control, la UA ha homenatjat la científica Margarita Salas amb la plantació d’una varietat de roser que porta el nom de la investigadora. Salas és reconeguda com una de les científiques més importants del segle XX pel descobriment de l’ADN polimerasa del virus bacteriòfag phi29, una fita de la ciència internacional que s’aplica en investigació i en medicina arreu del món. Al llarg de la seua carrera professional, la bioquímica va defensar la igualtat de gènere i va encoratjar les dones a participar en l’àmbit científic.

Els actes celebrats avui a la UA s’inclouen en la completa programació organitzada pel Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència (11F) que s’estendrà fins al mes de març. Part de les activitats compten amb el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT)-Ministeri de Ciència i Innovació, a través d’UA Divulga, la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+I) de la Universitat d’Alacant.