Compromís portarà al Ple d'Alacant la petició de dimissió del president Carlos Mazón per la seua gestió negligent de la DANA

El Grup Municipal de Compromís a l'Ajuntament d'Alacant registrarà per al ple de novembre una Declaració Institucional per reclamar la reprovació i dimissió del president de la Generalitat Carlos Mazón, després de la "deficient i negligent gestió de la DANA", justifica el portaveu Rafa Mas, qui afegeix "la seua gestió pot posar en perill altres municipis com el nostre, sotmès a l'augment dels fenòmens meteorològics adversos i el Pla d'Emergència del qual no s'actualitza des del 2019. D'aquesta manera, des de la seua ciutat, Alacant, som el primer grup municipal que demana formalment la reprovació i la dimissió".

Els principals motius per a la petició de reprovació i dimissió són:

Motius per a la petició:

1. Manca de previsió i coordinació en la gestió d'emergències: La DANA és un fenomen meteorològic que ocorre de forma recurrent a la Comunitat Valenciana Tot i la previsibilitat d'aquests esdeveniments, la gestió d'emergències per part del govern autonòmic no ha estat a l'alçada, mostrant mancances en la planificació i coordinació entre diferents organismes. Això ha portat a respostes tardanes o insuficients, afectant greument les zones més vulnerables.
2. Retallades en infraestructura de prevenció: En lloc de reforçar les infraestructures de prevenció i mitigació d'inundacions, com ara lleres, sistemes de drenatge i barreres naturals, el govern de Mazón ha prioritzat altres partides pressupostàries. Això ha deixat exposades a diverses zones urbanes i rurals, augmentant els danys materials i posant en risc la seguretat de la ciutadania.
3. Manca de suport i ajudes immediates a les àrees afectades: La resposta del govern autonòmic a les persones i empreses afectades ha estat lenta i poc eficaç, cosa que ha deixat moltes famílies, agricultors i petites empreses sense el suport necessari per fer front als danys. La manca d'ajudes ràpides i efectives genera incertesa a les comunitats afectades i qüestiona el compromís del govern amb els sectors més vulnerables en moments de crisi.

Al cos expositiu es recorda que fa deu dies, dimarts 29 d'octubre, es va activar una alerta roja per fortes precipitacions com a conseqüència d'una depressió aïllada en nivells alts (DANA) amb especial incidència a les comarques valencianes. La Universitat de València, així com municipis de la comarca de la Ribera Alta -Alzira, Carcaixent i Algemesí- o del Baix Vinalopó -Elx, Crevillent i Santa Pola-, van suspendre les classes previstes. Aquesta suspensió de les classes atenia l'avís taronja que l'Agència Valenciana de Meteorologia (AEMET) tenia activat. Dimarts 29 de matí, l'AEMET va estendre l'alerta taronja al sud de València ia tota la comarca de la Ribera. Poc després, cap a les 7.36h del matí, ja s'assenyalava en vermell l'interior nord de València: la Plana d'Utiel-Requena registrava precipitacions molt intenses. A les 9:48h, l'alerta roja ja s'estenia a tot el litoral de València, l'interior nord i les comarques de la Ribera. A l'alerta que activava l'AEMET s'hi sumava el Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat Valenciana. A continuació, es van desbordar els barrancs com a Xiva o la Foia de Bunyol. L'aigua al seu pas per la Plana d'Utiel-Requena ja havia deixat imatges de grans inundacions, incomunicacions i rescats. Gairebé alhora, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, comunicava que el temporal s'estava desplaçant cap a l'interior d'Espanya i que a partir de les 18h de la vesprada la intensitat disminuiria a la Comunitat Valenciana; també que els embassaments estaven per sota de la seua capacitat i que no hi havia cap alerta respecte a possibles desbordaments.

L'alerta i les greus conseqüències que s'iniciaven a la zona d'Utiel i Requena, seria l'inici del que després ocasionaria centenars de trucades al 112, les primeres persones desaparegudes, i el barranc del Poio provocant inundacions descontrolades a la comarca de l'Horta Sud. La situació era tan alarmant que fins i tot a Benifaió es van presenciar tornats. L´última notícia que tenia la ciutadania d´aquestes comarques per part de la Generalitat Valenciana és que la situació dels embassaments era bona i que, a partir de les 18h, la situació de pluges estaria controlada. Mentrestant, la realitat al carrer en una altra: carreteres convertint-se en ratoneres, persones atrapades en polígons industrials, cotxes sent portats per l'aigua i cases completament inundades amb l'aigua entrant a borbolls als pobles de l'Horta Sud i la Ribera. Fins a les 20h la Generalitat Valenciana no envia als telèfons de la ciutadania ubicada a les comarques valencianes l'alerta oficial. A aquesta altura, ja hi havia molta gent ilocalitzada i incomunicada, sense subministrament de llum o aigua i es donaven les primeres víctimes mortals que posteriorment hem anat coneixent. L'aigua que havia caigut registrava 618 litres per metre quadrat - ja que falten els registres d'una hora- en alguns dispositius com el localitzat a Turís.

A data de hui, les xifres oficials són: la pèrdua de 211 vides, prop de 80 persones encara desaparegudes, més de 370.000 treballadors i treballadores afectades -dels quals 68.000 són autònoms-, 62.000 empreses, prop de 80.000 cases afectades i al voltant 100.000 vehicles perduts. A banda, dels danys en infraestructures com a centres educatius, poliesportius, ajuntaments i altres espais públics, carreteres, etcètera. En concret i en termes econòmics, la Generalitat Valenciana a data 5 de novembre de 2024 ha quantificat en 12.000 milions d'euros els danys ocasionats als sectors industrials i centres educatius. A hores d'ara, a més, les conseqüències segueixen sent visibles als municipis afectats: continuen llars sense subministrament d'aigua calenta i de llum, els carrers segueixen enfangats amb greus conseqüències per a la salut, i la connexió per carretera és gairebé impossible per a molts valencians i valencianes tant amb cotxe com en transport públic.