La ciutat íbera fundacional de La Alcudia emergeix de les excavacions: Un viatge als orígens de la Dama d'Elx

L'equip d'investigació que desenvolupa el projecte “Dames i herois. Després de la Ilici ibèrica” en el jaciment arqueològic de l’Alcúdia de la Universitat d'Alacant era coneixedor que l'enclavament ibèric descobert era un dels més destacats del sud-est peninsular. “Se sabia per l'entitat d'algunes de les troballes oposades, entre les quals destaca sense cap dubte l'escultura de la Dama d'Elx. No obstant això, faltava donar amb les restes arquitectòniques que explicaren la importància dels grups ibèrics allí assentats i que ens permeteren conèixer com era la societat del moment”, explica el catedràtic de Prehistòria  de la Universitat d'Alacant, Alberto Lorrio, director del projecte d'investigació juntament amb el professor d'Història Antiga de la Universitat de Múrcia, Héctor Uroz.

Les investigacions dutes a terme des de l'any 2017 ja havien permès descobrir la muralla de l'enclavament fundacional del jaciment iber que es remunta a l'any 500 aC i algunes de les estances, que pertanyen a restes d'habitatges del protourbanisme de la ciutat. Una informació que en les últimes campanyes arqueològiques s'ha multiplicat exponencialment, i se’n coneixen en l'actualitat fins a vuit departaments, alguns pertanyents a un mateix habitatge, que s'adossen a la muralla fundacional i que representen la primera petjada coneguda de la Illici ibèrica, una de les ciutats més destacades de la Contestània ibèrica, que ocupava un extens territori entre les actuals províncies d'Alacant, Múrcia, Albacete i el sud de València.

El descobriment de l'enclavament fundacional de la ciutat ibera de l'Alcúdia ha permès donar “context a les elits ibèriques que van encarregar escultures com la Dama d'Elx”, afirma Lorrio, qui assegura també que “aquestes troballes tenen moltíssim més valor per al coneixement del jaciment en termes històrics i arqueològics que haver trobat una altra escultura de dama”.

L'enclavament descobert a l'Alcúdia és la primera metròpoli, la primera gran ciutat ibèrica de la Contestània i la més antiga. No n’existeix cap de més antiga d'aquesta envergadura”, afirma el professor Uroz.

Una de les característiques més rellevants és el bon estat de conservació de les restes. L'explicació és que “els seus habitants van decidir abandonar eixa zona a causa de les constants inundacions que patien i van optar per traslladar-se a una zona més alta, no sense abans emplenar l'interior dels antics habitatges, prèviament abandonats”, relata el catedràtic Alberto Lorrio. 

Aquest fet excepcional ha permès documentar les tècniques de construcció dels primers ibers que van habitar L'Alcúdia amb la utilització, en la muralla i en els espais domèstics, d'una arquitectura mixta amb sòcols de maçoneria i alçats de tova o de fang pastat, tècnica també utilitzada per a la construcció d'altres elements com ara bancs o pedrissos. Els investigadors han trobat els elements arquitectònics “quasi en perfecte estat de conservació, mentre que són escasses les troballes de recipients ceràmics o d'altres elements materials del moment, perquè amb la remodelació de l'assentament només van deixar a l'interior dels habitatges els objectes que van oblidar o van abandonar”, assenyalen els investigadors. 

Les troballes, que han sorprès per la seua monumentalitat i nivell de conservació, resulten concordes “amb el poder que degueren tenir les elits de la Contestània en la seua època”. Les solucions arquitectòniques i l'envergadura de la muralla -per a la qual s'ha proposat una altura d'almenys cinc metres- responen a un interès per mostrar-ne el poder”, assenyalen.  

La muralla, com ja s'havia documentat en passades campanyes, compta amb “sistemes antisísmics només identificats en aquest jaciment”, la qual cosa implica un coneixement previ d'aquesta mena de construccions defensives i l’adaptació al territori, ressenya Lorrio, que apunta que per les seues característiques i la complexitat “aquesta construcció, com també l'urbanisme associat, responen a un disseny preconcebut i perfectament planificat, d'acord amb la importància de l'assentament”.

“No hi ha altra zona a l'Alcúdia on s'haja identificat l'última i la primera fase amb tota la seqüència intermèdia. Ací trobem l'evolució completa d'un dels jaciments més importants d'Espanya”, assevera el professor Uroz.

La fase d'excavació ja ha finalitzat i ara, amb el jaciment ja cobert per a la protecció, els investigadors han iniciat la fase d'anàlisi en el laboratori de les peces trobades. En la pròxima campanya s'ampliarà l'excavació dels habitatges cap a l'interior del poblat, amb la finalitat d'obtenir una visió completa de les fases ibèriques més antigues del sector excavat. “Una tasca molt complexa perquè implica abordar la història de l'Alcúdia en sentit invers, la qual cosa en la zona es tradueix en la troballa de restes de construccions, enterraments i potents escombriaires que pertanyen a diferents èpoques, com la tardoromana o la bizantina”, com ja ha succeït en les campanyes precedents en eixe mateix sector, en les quals s'ha arribat a aprofundir fins a quatre metres.

En el projecte “Dames i herois. Després de la Ilici ibèrica” participen estudiants i graduats en Història i dels màsters d'Arqueologia i de Prehistòria (MEPAM) de les universitats d'Alacant i Múrcia, i compta amb el finançament del Vicerectorat d'Investigació de la Universitat d'Alacant i el suport de l'Ajuntament d'Elx i la Generalitat Valenciana.