El catedràtic de la UA Josep Lluís Martos data la primera obra poètica en català de la impremta valenciana
Ha descobert que Salve Regina, de Pere Vilaspina, és un incunable
El catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant, Josep Lluís Martos, ha descobert que l'obra Salve Regina, de Pere Vilaspina, és un incunable. Fins ara es considerava que aquesta obra, que està conservada a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, havia sigut impresa després de 1501, però l'estudi realitzat per l'investigador, especialista en literatura catalana del segle XV, l'ha situada en el període comprès entre 1491 i 1495, la qual cosa la converteix en la primera obra poètica en català de la impremta valenciana.
El resultat de la investigació realitzada per Josep Lluís Martos s'ha donat a conèixer en el seu llibre El primer cancionero impreso y un pliego poético incunable, de l'editorial Iberoamericana/Vervuert. Martos hi estudia dues autèntiques joies bibliogràfiques conservades a la Biblioteca Històrica de la UV: un plec poètic inclòs en el volum conegut com El Natzaré, format per diverses obres, entre les quals Salve Regina, i l'incunable Trobes en lahors de la Verge Maria, un cançoner publicat a València el 1474 amb motiu d'un certamen literari.
Per a analitzar aquestes dues obres, Martos ha aplicat les tècniques i els coneixements de les dues línies d'investigació en les quals està especialitzat: la filologia material, l'estudi de les obres literàries des de la perspectiva de com estan realitzades, i, d'altra banda, la literatura perduda, la cerca d'obres o de fragments dels que es té constància, però se’n desconeix el parador. “Es tracta de disciplines poc conegudes i desenvolupades en les universitats espanyoles”, assegura l’investigador de la UA, que col·labora estretament amb altres institucions europees i és director del grup d'investigació CIM, dedicat a la poesia de cançoner i romancer.
D'aquesta manera, l'anàlisi tipogràfica de l'obra de Pere Vilaespina no sols ha donat com a resultat una nova datació, sinó que, a més, ha permès situar la seua edició en el taller de Pedro Hagenbach i Leonardo Hutz. D'altra banda, Martos ha arribat a la conclusió que a Trobes en lahors de la Verge Maria (1474) li falta la part final a partir de l'estudi de la filigrana (marca d'aigua que identifica l'origen del paper) i que s’hi trobaven poesies que formaven part del certamen literari i el colofó del llibre, l'anotació amb les dades de la publicació com ara nom de la impremta, nom i domicili de l'impressor, el lloc, la data, entre d’altres.
