elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Les campanyes arqueològiques tornen a la Cova Fosca en el quaranta aniversari del seu descobriment

Les campanyes arqueològiques tornen a la Cova Fosca en el quaranta aniversari del seu descobriment
  • Ubicada en el municipio de la Vall d'Ebo (Alicante), la cueva alberga grabados paleolíticos, descubiertos en julio de 1984 por miembros del Centre d’Estudis Contestans

MÉS FOTOS
Les campanyes arqueològiques tornen a la Cova Fosca en el quaranta aniversari del seu descobriment - (foto 2)
Les campanyes arqueològiques tornen a la Cova Fosca en el quaranta aniversari del seu descobriment - (foto 3)
Les campanyes arqueològiques tornen a la Cova Fosca en el quaranta aniversari del seu descobriment - (foto 4)

Quatre dècades després del descobriment de gravats paleolítics al jaciment de la Cova Fosca, al municipi de la Vall d’Ebo (la Marina Alta), aquest estiu s’hi han reprès els treballs arqueològics dirigits per investigadors de les universitats d’Alacant, Saragossa i Bournemouth. La primera d’aquestes campanyes d’excavació s’ha desenvolupat del 30 de juny al 22 de juliol amb la participació de catorze estudiants de les universitats d’Alacant, Saragossa, Southampton i Cantàbria. 

«El principal objectiu d’aquesta primera campanya és valorar el potencial del jaciment, que se suposa de gran importància arran dels resultats d’un petit sondeig realitzat en els anys 1980», destaca Aitor Ruiz-Redondo, professor de Prehistòria i investigador de l’Institut Universitari d’Investigació en Ciències Ambientals d’Aragó (IUCA) de la Universitat de Saragossa, que dirigeix el projecte PHOSCA (Prehistoric Human Occupations and Symbolism in Cova Fosca), al costat de Virginia Barciela (Universitat d’Alacant) i Marc Vander Linden (Universitat de Bournemouth). 

«Malgrat el gran potencial arqueològic revelat per aquest primer sondeig, les investigacions del jaciment mai s’havien reprès. És una oportunitat única d’estudiar, en un mateix enclavament, els dos grans períodes que caracteritzen la seua seqüència arqueològica: les últimes societats caçadores recol·lectores i les primeres societats productores de la Península, i poder així contextualitzar l’activitat simbòlica d’aquests grups», assenyala la professora de Prehistòria i investigadora de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la Universitat d’Alacant Virginia Barciela.

Entre les activitats realitzades durant aquesta campanya, que inclouen el desenvolupament de les primera excavació en extensió, així com el processament dels materials arqueològics i diverses preses de mostres per a la realització d’analítiques, va tenir lloc una jornada de portes obertes, el dissabte 13 de juliol, en la qual més de mig centenar de persones de totes les edats van poder conèixer de prop els treballs que s’hi desenvolupen, així com observar in situ la realització de les tasques arqueològiques d’excavació i documentació del jaciment. 

El projecte PHOSCA inclou una anàlisi integral del jaciment i dels seus períodes d’ocupació en el seu context geogràfic i cronològic, a més de l’estudi del seu art rupestre i el seu context arqueològic intern. Es desenvoluparà, almenys, durant els pròxims quatre anys, i aplega setze investigadors de nou universitats nacionals i internacionals (Alacant, Autònoma de Barcelona, Saragossa, Bournemouth, Pisa, Bordeus, València, Las Palmas i Valladolid). Aquest projecte compta amb la col·laboració de l’ajuntament de la Vall d’Ebo, la Universitat de Southampton i la British Academy, a més de les institucions d’origen dels tres codirectors. 

Sobre la Cova Fosca

La Cova Fosca, situada al municipi de la Vall d’Ebo (la Marina Alta), conté gravats paleolítics, descoberts el juliol de 1984 per membres del Centre d’Estudis Contestans. Per tant, es va convertir en el seu moment en el primer jaciment amb art parietal paleolític descobert a l’est peninsular. Membres d’aquesta institució, dirigits pel catedràtic de la Universitat d’Alacant, Mauro S. Hernández, en van documentar els gravats i hi van realitzar un petit sondeig d’1x1m. Tot i la seua reduïda extensió, va revelar l’existència d’un jaciment de, com a mínim, 3m de potència que incloïa ocupacions que anaven, almenys, des del paleolític superior fins a l’edat del bronze, en què destacaven uns rics nivells del paleolític superior final (fa aprox. 14.000-11.000 anys) i del neolític antic (fa aprox. 7.500-7.000 anys). A pesar que la Cova Fosca té la consideració de Bé d’Interès Cultural (BIC) i està inclosa en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 1998, no ha sigut fins a aquest any quan ha començat un projecte d’excavacions extensives i d’estudi integral del jaciment.

Pujar