elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Més de 200 assistents de tot el món aborden a Alacant els últims avanços en histologia i enginyeria tissular

Més de 200 assistents de tot el món aborden a Alacant els últims avanços en histologia i enginyeria tissular
  • La Universitat d'Alacant organitza el congrés científic de la Societat Espanyola d’Histologia i Enginyeria Tissular (SEHIT) del 10 al 13 de setembre

La setmana pròxima Alacant es convertirà en l'epicentre dels principals avanços en histologia i enginyeria tissular. Al voltant de 200 experts tant nacionals com internacionals, especialment de països iberoamericans com l'Argentina, Mèxic i Colòmbia. i també europeus com ara Alemanya, França i Anglaterra, es reuneixen en la més important trobada científica de la Societat Espanyola d'Histologia i Enginyeria Tissular (SEHIT), tot coincidint, a més, amb l'any de la celebració del segle i mig de la fundació.

Organitzat pel Departament de Biotecnologia de la Universitat d'Alacant (UA), SEHIT 2024 integra el XXII Congrés de la Societat Espanyola d'Histologia i Enginyeria Tissular, el X International Congress of Histology and Tissue Engineering i el X Congrés Iberoamericà d'Histologia, del 10 al 13 de setembre, en el complex Sant Joan (grup PSN).

Durant aquesta reunió científica es presentaran i discutiran en nombroses comunicacions els principals avanços d'aquestes disciplines que continuen amb el llegat de l'històleg premi Nobel el 1906 Santiago Ramón y Cajal. Tindran espai en el congrés seccions com ara la neurohistologia, histopatologia, envelliment o histologia de la reproducció. “Generar nou coneixement en aquests camps permetrà que els diagnòstics i tractaments de determinades malalties siguen més eficaces i precisos”, explica María José Gómez Torres, la presidenta del congrés SEHIT 2024 i catedràtica de Biologia Cel·lular del Departament de Biotecnologia de la UA.

Les conferències principals començaran després de l'acte oficial d'inauguració, previst per al dimecres 11 a les 9 hores, i s'estendran els dies successius amb ponents de gran prestigi nacional i internacional com Antonio Campos Muñoz, catedràtic d'Histologia de la Universitat de Granada i membre de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d'Espanya; Nicolás Cuenca, especialista en la teràpia de malalties neurodegeneratives de la retina i catedràtic de Biologia Cel·lular de la Universitat d'Alacant; Javier de Felipe Oroquieta, especialista en l'estudi anatòmic del cervell humà i investigador de l'Institut Cajal del CSIC; Aída Rodríguez Nuevo, especialista en temes de fertilitat femenina i investigadora postdoctoral del Centre for Genomic Regulation (CGR) de Barcelona i, provinents de la Facultat de Ciències Mèdiques de la Universitat Nacional de Rosario (l'Argentina), intervindran els professors Alberto Enrique D’Ottavio i Stella Maris Roma.

D'altra banda, aquest fòrum serà una gran oportunitat per a difondre els resultats científics i innovadores estratègies docents per a millorar l'ensenyament d'aquestes especialitats en el camp de les ciències biosanitàries, entre les quals la utilització de la intel·ligència artificial

Sens dubte, destaca la professora de la UA, “l'esdeveniment serà una gran oportunitat per a rememorar l'obra del nostre més il·lustre històleg Santiago Ramón y Cajal, tot coincidint amb la commemoració de l'any Cajal”. A més, recorda, va ser a la ciutat d'Alacant on va escriure part d'una de les seues grans obres, La retina de los vertebrados.

Exposició sobre l'obra de Cajal

El dimarts 10 de setembre, a les 19 hores, en la mateixa seu principal del congrés SEHIT24, en el complex Sant Joan, s'inaugurarà l'exposició “La retina dels vertebrats”, comissariada per l'esmentat catedràtic de la UA Nicolás Cuenca. Aquesta mostra revela la importància històrica de la retina com a font d'inspiració per a Cajal, reconegut com el pare de la neurociència moderna que va trobar en la retina la confirmació de la seua teoria neuronal.

L'exposició reuneix més de 75 fotografies i quadres amb il·lustracions originals de Cajal de l'estructura retinal, com també imatges actuals de la retina obtingudes mitjançant tecnologies avançades de microscòpia confocal, que permeten una visualització tridimensional única que connecta el llegat històric amb els avanços científics contemporanis.

Pujar