Un article de la UA assenyala que la fotografia de naturalesa manté un biaix amb el món real
Publicat en la revista People and Nature, l’estudi adverteix que aquesta discrepància pot crear una visió errònia sobre les espècies i els entorns que necessiten més esforços de conservació
L’ús d’imatges de naturalesa ha cobrat una gran importància a l’hora d’informar i canviar la percepció pública sobre determinades espècies o per a promoure la conservació d’hàbitats. Per primera vegada, un estudi liderat per la Universitat d’Alacant (UA) ha avaluat els biaixos de la fotografia de la vida silvestre.
El treball, publicat recentment en la revista People and Nature, posa de manifest que aquest tipus de fotografia és cada vegada més representativa del món real, però continua mantenint biaixos en els tipus d’animals, hàbitats i ecosistemes presentats. «Això pot crear una visió errònia de quines espècies i entorns necessiten més esforços de conservació», adverteix l’investigador del Departament d’Ecologia de la UA, Jon Morant, autor del treball juntament amb Héctor Ruiz-Villar, de la Universitat de Lleó, i amb Ana Morales-González, de l’Estació Biològica de Doñana–CSIC.
L’ús d’imatges per a il·lustrar les pautes de la biodiversitat mundial i els reptes de conservació ha tingut cada vegada més importància en l’última dècada. De fet, explica l’investigador de la UA, «la majoria dels ciutadans es relacionen amb la naturalesa de manera indirecta a través de diversos mitjans, com la fotografia de la vida salvatge, la videografia, els articles impresos i en línia i els videojocs».
En particular, la fotografia d’animals salvatges fa un paper important per a la divulgació del coneixement científic i, en el passat, s’ha utilitzat amb èxit com una eina de conservació en fomentar el suport als esforços de conservació posant en relleu problemes crítics que afecten espècies i hàbitats. No obstant això, «els biaixos en la representació dels ecosistemes i les espècies poden comportar conceptes erronis sobre el seu estat real de conservació, i encara que això s’ha analitzat per a altres tipus de mitjans visuals, encara no s’ha avaluat per a la fotografia de la vida silvestre», afig Morant.
Metodologia i resultats
Per a dur a terme aquest treball, els autors de l’estudi han avaluat els biaixos en les distribucions espacials i temporals, i en el grup taxonòmic i l’estat de conservació, així com en els criteris de selecció en la fotografia de vida silvestre de 1.333 imatges, publicades entre 2010-2023, en el «Wildlife Photographer of the Year». Aquest és un dels concursos de fotografia de vida silvestre més populars i prestigiosos de tot el món organitzat pel Museu d’Història Natural de Londres.
Els investigadors han descobert que la representació dels biomes, és a dir, del grup d’ecosistemes que comparteixen característiques com el clima, la vegetació i la fauna, coincideix en la major part amb la cobertura de biomes en tot el planeta. Per contra , la majoria dels boscos (temperats, mediterranis i tropicals) estan sobrerepresentats en relació amb la presència global d’aquests.
Per part seua, els mamífers, sobretot els grans carnívors i les aus estan molt representats, mentre que les plantes i els insectes es troben infrarepresentats. «Aquesta tendència s’està revertint amb el temps i cada vegada hi ha més presència de grups històricament menys representats com els insectes i altres invertebrats», afig Morant.
Els resultats d’aquest estudi assenyalen que las fotos seleccionades pel jurat del «Wildlife Photographer of the Year» mostren una major biodiversitat que les triades pel públic. A més, les imatges que representaven animals de l’Antàrtida i espècies terrestres amb colors vius i cridaners tenen més probabilitats de guanyar el concurs.
Aquest treball posa de manifest que la fotografia de la vida salvatge és cada vegada més representativa del món real, però continua mantenint biaixos. Per això, subratlla l’investigador de la UA, «destacar espècies que no són tan populars podria impulsar la conservació dels grups menys coneguts».
Per a disminuir aquest biaix, els autors de l’article recomanen que els concursos de fotografia de fauna haurien d’incloure informació sobre l’estat de conservació de les espècies i el seu nom científic als peus de foto. «Amb aquesta senzilla mesura es pot conscienciar el públic sobre els problemes de conservació a què s’enfronten les espècies, com també sobre les causes de la pèrdua de biodiversitat mundial», finalitza Morant.
