"Algunes mesures d'adaptació al canvi climàtic podrien quedar obsoletes el 2022", adverteixen experts en climatologia
Un prestigiós panell de científics , entre els quals es troba el catedràtic de la UA Jorge Olcina, es reuneix el dimecres que ve, 5 de maig, per a analitzar les noves projeccions climàtiques del WCRP-CMIP6
Moltes de les mesures d'adaptació al canvi climàtic empreses per governs autonòmics i municipals mantenen la validesa amb el pas del temps, però d’altres podrien quedar desactualitzades. Eixe és el principal advertiment d'alguns dels membres del comitè d'experts que es reunirà el dimecres que ve, 5 de maig del 2021, per a tractar l'emergència climàtica.
El panell sobre l’Actualització de les projeccions globals i aplicacions en serveis climàtics congregarà alguns dels científics més prestigiosos en climatologia d'Espanya. Entre l'elenc de participants hi haurà el catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat d'Alacant (UA) i director del Laboratori de Climatologia de la UA, Jorge Olcina, juntament amb Jaime Ribalaygua de la Fundació per a la Investigació del Clima, Mónica Sánchez de l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic, Javier Martín-Vide de la Universitat de Barcelona, Robert Monjo de la Universitat Complutense de Madrid, i Francisco Doblas de Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació. L'esdeveniment es difondrà en obert mitjançant reproducció en continua a través de xarxes socials #ActualizaXelClima.
El comitè analitzarà les característiques de les noves projeccions de canvi climàtic que es plasmaran pròximament en el Sisè Informe d'Avaluació de l'IPCC, el qual es va posar en marxa el 2019 i culminarà el 2022. Francisco Doblas, autor líder coordinador de l'informe, adverteix que “les projeccions d'experiments previs seran substituïdes gradualment amb les projeccions de CMIP6”, les quals ja es troben a la disposició de la comunitat cientificotècnica per a l'elaboració de plans d'adaptació o qualsevol altra actuació que requerisca informació climàtica específica. Si bé –emfatitza– “les diferències entre les diferents generacions de projeccions necessiten ser explicades als usuaris i les usuàries”.
Segons el catedràtic de la Universitat d'Alacant Jorge Olcina, una de les característiques més importants d'aquests serveis climàtics és la necessitat d’“analitzar a petita escala” tant els impactes del canvi climàtic com els de la mateixa variabilitat climàtica natural en diversos sectors, entre els quals els experts citen el forestal/biodiversitat, hidrologia, agropecuari, ordenació d'usos del sòl, planificació urbana, transport i infraestructures crítiques, ja que “les actuacions seran sempre a escala local”. D'acord amb el president de la Fundació per a la Investigació del Clima, el doctor Jaime Ribalaygua, aquest procés es coneix com a “regionalització dels models globals de canvi climàtic”, mètode que es perfecciona des del 1992.
Oficialment, la iniciativa de regionalització de l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic i l'Agència Estatal de Meteorologia (escenaris-PNACC) es va iniciar l'any 2006 –recorda Mónica Sánchez– amb la publicació, en el context del Tercer Informe de l'IPCC, del primer programa de treball del Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic (PNACC). Posteriorment n’hi ha hagut nombroses actualitzacions, i l'última ha sigut el 2017 basada en el Cinquè Informe i amb el desenvolupament d'eines per a la consulta d'escenaris com, per exemple , el visor d'escenaris de canvi climàtic d'AdapteCCa. El nou PNACC 2021-2030, recentment aprovat, també preveu la regionalització d'escenaris de canvi climàtic per a Espanya i l’actualització periòdica com una de les prioritats per a l'adaptació al canvi climàtic.
Escenaris locals
La nova generació d'escenaris locals de canvi climàtic és d'especial rellevància per a pràcticament qualsevol territori. No obstant això , la necessitat és apressant per a les grans ciutats mediterrànies, ja que són àmbits en què el calfament global amplifica els efectes negatius d'alguns riscos climàtics, com les onades de calor , especialment en persones grans o amb malalties cròniques i en situació de pobresa energètica. D'acord amb el catedràtic Javier Martín-Vide, la consideració del plus tèrmic nocturn de les illes de calor en els centres de les urbs ha d'enriquir la precisió i la utilitat de les prediccions meteorològiques/climàtiques i les projeccions climàtiques. Com a exemple proposa la substitució de les superfícies dures pavimentades per altres permeables i l’esponjament de la ciutat, que permetrien alleujar els rigors tèrmics.
