Alejandro Portes: 'la segona generació d'immigrants tindrà un paper positiu en el futur del seu país d'adopció'
La Universitat d’Alacant investeix doctor honoris causa el sociòleg de referència més important de parla hispana i un dels més influents en l’anàlisi de les migracions
Portes s’ha incorporat al claustre de doctors de la UA amb una dissertació en la qual ha desgranat el procés d’aconseguiment d’estatus a Espanya a través del debat entre les teories estructuralistes i individualistes
El Paranimf de la Universitat d’Alacant s’ha vestit de gala aquest dimarts per a acollir la primera investidura d’un doctor honoris causa després de les restriccions imposades per la pandèmia. La persona triada ha sigut el sociòleg de referència més important de parla hispana i un dels més influents en l’anàlisi de les migracions, Alejandro Portes, que ha rebut els atributs que l’acrediten com a nou membre del Claustre de Doctors de la UA de mans de la rectora, Amparo Navarro i a proposta de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials a iniciativa dels departaments de Sociologia I i II.
Navarro ha destacat «l’excel·lentíssima trajectòria acadèmica i investigadora, les aportacions a la Sociologia i les estretes relacions amb la nostra Universitat» a l’hora de glossar la trajectòria del nou doctor de la Universitat d’Alacant. La rectora ha qualificat Portes com un «referent per als nostres joves estudiants», ha assegurat també que «sense ciència no hi ha futur».
La laudatio prèvia a la investidura del professor Portes ha sigut a càrrec del degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, Raúl Ruiz Callado, en la qual ha exposat la trajectòria i els èxits del nou doctor honoris causa de la Universitat d’Alacant i a qui ha definit com a «integrant de la nova sociologia econòmica, els seus estudis s’han convertit en una referència per a guiar i organitzar la investigació empírica de científics socials de tot el món. El treball de les últimes cinc dècades ha ajudat a conèixer i entendre l’adaptació de les persones migrants en els llocs de destinació, la urbanització dels països en vies de desenvolupament i la marginalitat social».
Ruiz Callado també ha elogiat el procés que segueix Portes en el seu treball i la importància de «la reflexió en Sociologia, és a dir, la pertinència que té en les Ciències Socials el fet si de fer-se preguntes sense donar res per suposat» i ha ressenyat la seua manera d’actuar: «Portes dissecciona la realitat social amb el mateix zel amb què un cirurgià tracta el seu pacient, reflexiona sobre quina és la millor via, analitza, contrasta i debat sobre el ja plantejat, cerca noves preguntes sense resposta i presenta el seu plantejament, concreta el seu objecte d’estudi, l’analitza i el generalitza a partir de la comparació».
Una laudatio que ha finalitzat amb una projecció «Els anys que venen seran fèrtils i creatius en la relació de l’homenatjat i la seua escola amb la nostra Universitat, seran anys de diàleg i treball comú».
Per part seua, el nou doctor honoris causa de la Universitat d’Alacant ha dedicat el discurs d’acceptació del títol, no sols a agrair el nomenament i a repassar l’extensa trajectòria de col·laboració que l’uneix a la institució alacantina, ho ha fet presentant l’ampli i l’ambiciós estudi realitzat a Espanya entre 2008 i 2016 sobre el procés d’aconseguir un estatus, una rèplica del treball que s’havia fet en la dècada dels 90 als EUA.
Les conclusions són similars a les de l’estudi original. El treball de camp fet en les àrees metropolitanes de Barcelona i Madrid –on es concentra la major part de la població immigrant– desvela que l’aspecte més rellevant a la hora de definir l’estatus té a veure amb la classe social i l’ambició, no l’origen, «la classe social afecta directament a tots els resultats, tant positius com negatius, encara després de controlar les variables demogràfiques i les psicosocials».
Entre les conclusions de l’ampli estudi, Portes destaca que «els nostres resultats llancen llum sobre el procés d’integració de la segona generació a Espanya» i afirma que «en conjunt, el procés sembla haver sigut positiu. No hi ha evidència en aquestes dades que algunes nacionalitats específiques hagen sigut marginalitzades a causa de la raça, cultura o religió» i recalca que «aquests resultats mereixen ser emfatitzats ja que són contraris a estereotips populars» i afirma que «atès que els fills d’immigrants segueixen el mateix procés d’assoliment d’estatus que els fills de nadius i que hi ha poques indicacions d’assimilació descendent, és possible predir que tindran un paper positiu en el futur del país d’adopció. Aquest sembla ser el cas per a Espanya i aquesta experiència té implicacions clares per a altres països europeus amb forts contingents de població estrangera».
