Llegendes d'amor i tragèdia: descobrix els secrets de la penya de la Núvia d'Alfondeguilla

Quan circules, en vehicle, bicicleta o caminant pel Passeig Belcaire, que unix Alfondeguilla i la Vall d'Uixó destaca una portentosa penya situada al marge dret del riu Belcaire. 

Esta penya amaga diverses llegendes, totes elles tenen en comú l'amor i han sigut recollides en un article de la Revista Orleyl, de l'Associació Arqueològica de la Vall d'Uixó, signat per José Ángel Planillo que es titula ‘Les núvies com a protagonistes tràgiques de cinc llegendes locals molt pròximes entre si’. En este article, este apassionat de la història i la cultura que és Tècnic Superior en informació i Comercialització Turística i guia oficial de turisme, president de l'Associació DiCultura, entre altres, ens conta les històries que amaguen cinc espais com el Salt de la Núvia de Manzanera, el Salt de la Núvia de Navajas, el Salt de la Núvia de Cirat, la Penya de la Núvia d'Alfondeguilla i els amants de Portaceli a Serra.

Planillo assenyala com a versió més popular la recollida per Nel·el Navarro i Josep V. Font en una publicació de 1985 titulada ‘Vora el riu d’Uixo’ en la qual conten la complicada història d'amor entre Náger, un jove musulmà, i Agna, una cristiana, després de la revolta de Germanies.

Una altra de les versions, més moderna, compta l'amor clandestí entre dos joves de les famílies Martínez de la Vall d'Uixó i Fonfría d'Alfondeguilla. Es tractava, segons compte esta llegenda de Marcos Martínez, un jove de 18 anys que treballava a la Fàbrica Segarra i que repartia espardenyes per Alfondeguilla, on va conéixer a Lucía, una adolescent de 16 anys.

D'aquella amistat, va sorgir una història d'amor que vivien en secret per por de que les seues famílies no ho acceptaren. I així va ser. Després de comunicar-ho cadascun als seus pares, no van acceptar eixe amor i van acabar escapant-se de casa. Quan els seus pares van anar a buscar-los, Marcos i Lucía estaven en la penya, al caient d'esta. En sentir els crits dels seus pares que els amenaçaven amb tancar-los, tots dos “es van mirar als ulls i agafant-se ben fort de la mà, es van besar, es van dir ‘Et vull’ i es van llançar des del precipici”. D'ací va començar a ser coneguda com la Penya de la núvia, en memòria d'aquell amor no consentit.

Encara que l'oncle Callau, segons va comptar el seu net Manolo Rodríguez -més conegut com Rodri- en el projecte club de lectura intergeneracional que va tractar sobre la penya de la núvia, el nom d'esta penya es deu al fet que era el lloc on la família i la núvia acompanyaven al jove que s'anava a la mili i on la parella s'acomiadava per un llarg temps. O per ser el lloc on anaven els familiars a acomiadar als jovençans d'Alfondeguilla quan emprenien el seu viatge de nuvis.

Però esta llegenda que s'amaga entorn a la Penya de la Núvia d'Alfondeguilla semblar no ser única. Almenys així ho recull l'article de José Ángel Planillo que assenyala que existix una història semblant a Benassal entre un templer de Culla i una mora oriünda de Benassal. O en Antequera on està la penya dels enamorats que amaga una romàntica història entre una princesa àrab i un cavaller cristià.