Júlia Font, l'atleta d'Alfondeguilla que ha conquistat l'or

Passió i professió. Així defineix Júlia Font, l'atleta més internacional d'Alfondeguilla, la seua dedicació a l'esport de muntanya. Llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, màster en nutrició i fisiologia, especialitzada en entrenament, dona i esport, aquesta castellonenca treballa com a entrenadora de corredors en línia i viu en la localitat alacantina de Redovà.

Als seus 28 anys, amb molt de sacrifici, encara que per a ella no ho és perquè fa el que realment li agrada, aquest mes de novembre va aconseguir la desena posició en la marató femenina de Tailàndia i la medalla d'or amb Espanya.

Una enamorada de la Volta al Terme d'Alfondeguilla, va començar en el món de les carreres per les sendes i muntanyes d'aquest municipi de la comarca de la Plana Baixa, situat a les portes de la Serra d’espasa.

Assegura que dedicar-se al que més l'agrada, que és córrer i entrenar, ja és el major dels seus èxits.

Com vas començar en el món de la muntanya?

A Alfondeguilla tenim molta muntanya. Als meus pares els agrada molt i jo anava amb ells de viatge, feia carreres i vaig acabar apuntant-me a una carera amb la meua mare. Llavors em va picar el cuquet i em vaig començar a preparar una carrera amb el meu cosí Guillem i Andrea.

Mai m'havia agradat córrer i mira on he arribat.

Muntanya: passió o professió?

Jo diria que totes dues coses. És la meua professió perquè soc professional però és una passió enorme, perquè m'encanta la muntanya i m'encanta córrer. Em sent una afortunada de compartir la professió amb la meua passió, una cosa complicada que hauria de donar-se més entre les persones. Per això jo em sent una super afortunada.

Quan vas saber que anaves a dedicar-te professionalment a l'esport?

Quan vaig ser a la segona internacionalitat, a un europeu. El principi va ser una mica de sort i per a la segona vegada el vaig preparar fa tres anys i li vaig dir al meu entrenador que volia dedicar-me a ser professional i vaig treballar per a aconseguir-ho. Encara hui estic apostant perquè encara hi ha molt per créixer.

Quina és la carrera més difícil en la qual has participat?

Jo diria la de més nivell. El mundial de Tailàndia. Era el primer que corria i mai havia corregut amb gent tan bona que es va preparar per al mateix que jo. Per tant, he d'estar super contenta d'acabar en la desena posició, per tot el treball realitzat abans. Mai abans havia treballat per un objectiu i al final ha donat els seus fruits.

En les carreres hi ha moments difícils i fàcils. Més que ser difícil una carrera és la preparació, que és més dura per a poder aconseguir un objectiu.

Quines muntanyes has pujat?

He recorregut molt. Quasi tota Espanya i he viatjat molt a les carreres i els entrenaments. He corregut pel Pirinencs, els Alps, Tailàndia, Macedònia o Els Açores. He anat a molts llocs a competir i entrenar, i al final el que soc és gràcies a haver nascut a Alfondeguilla. Em sent super afortunada de tindre aqueixes muntanyes on he crescut i he començat a entrenar.

De fet, fer la Volta al Terme em va enganxar i vaig aconseguir el rècord. Quan tires la vista arrere i veus tot els que has avançat, encara poses més valor al que he aconseguit el passat cap de setmana.

Com definiries la Volta al Terme i què suposa per a tu?

La Volta al Terme és el que em va fer començar en les carreres de muntanya i em va donar les ganes per a entrenar i preparar les carreres. Sens dubte, és la meua carrera preferida perquè hem d'estar molt orgullosos de les nostres muntanyes.

Quins sacrificis has fet al llarg de la teua vida per a poder fer el que més t'agrada?

Entrenar per a mi no és un sacrifici. Però és cert que hi ha moments de la temporada, com els últims dos mesos que han sigut durs, en els quals portes una rutina estricta, no pots eixir o ixes poc. Et despertes, entrenes dues vegades al dia, menges, sopars i a les deu de la nit ja et dormiràs, has de menjar i descansar molt bé.

Aquest mundial ho he preparat amb la meua parella i ho hem portat molt bé. He gaudit molt el camí. Per a mi no és un sacrifici, és una forma de vida.

Quins consells li donaries a una persona que li agradaria començar a fer carreres de muntanya?

És un esport que pot ser dur. Córrer és dur però enganxa molt. No importa ni el ritme ni els temps, sinó gaudir del que fas, de l'esport. El temps passa més ràpid per la muntanya que en l'asfalt.