45.000 xiques falten a classe a la Comunitat Valenciana per no poder comprar productes de protecció menstrual
2 de cada 10 xiques reconeixen haver faltat a classe per este mateix motiu a nivell nacional
L'impacte de la pobresa menstrual en l'absentisme escolar posa en situació de vulnerabilitat a moltes xiquetes, fent que perden l'oportunitat d'acudir a classe per no tindre accés a productes de protecció menstrual. Les dades mostren que quasi 2 de cada 10 xiques d'edats compreses entre 14 i 25 anys, han declarat haver faltat alguna vegada a classe per no poder comprar una compresa o un tampó, a nivell nacional. A la Comunitat Valenciana, entre les dones que reconeixen haver faltat a classe per no poder comprar productes de protecció menstrual i les que experimenten esta situació de manera recurrent, la xifra ascendix a 45.000 xiques.
Fent zoom a nivell nacional en la franja en edat escolar, de 14 a 20 anys, esta xifra se situa en el 16%, o cosa que és el mateix, 1 de cada 6 xiques; i 2 de cada 10 xiques d'edats compreses entre 14 i 25 anys. En xifres absolutes, el número ascendix a 270.000 xiques. Al seu torn, el 3% d'estes, al voltant d'unes 50.000, és a dir, quasi la mateixa població de Segòvia, patixen esta situació de manera reiterada.
Els mètodes alternatius usats amb major freqüència per estes xiques són en la seua majoria productes de cel·lulosa com les tovalloletes higièniques (47%) o mocadors (34%), encara que la llista de substitutius inclou també un segon parell de bragues (26%), cotó (23%), un tros de tela de roba vella (21%) o calcetins (11%). A més, més de la mitat (60%) reconeix que ha experimentat fugides de sang per no tindre la protecció adequada. Una situació que elles mateixes han descrit com a “vergonyosa”, o que els ha fet sentir-se “tristes” o “brutes”.
En este sentit, el 21% dels pares enquestats diu haver tingut dificultats alguna vegada per a costejar els productes de protecció menstrual per a les seues filles. Un percentatge que augmenta fins al 34% entre les persones el nivell de vida de les quals és declarat com a insuficient o fins al 30% en el cas dels pares més joves. A conseqüència d'estes dificultats econòmiques, el 19% dels pares menors de 45 reconeix haver permés que les seues filles es quedaren a casa mentres que el 13% admet haver enviat a les seues filles a classe sense la protecció adequada, malgrat ser conscients que la necessitaven.
Tendències a la Comunitat Valenciana
Segons les dades de l'INE, la Comunitat Valenciana és la quarta comunitat autònoma amb major nombre de xiques entre 14 i 25 anys, per darrere d'Andalusia, Catalunya i Madrid. Aproximadament un 15% reconeix haver faltat a classe per no poder comprar productes de protecció menstrual; en xifres absolutes estaríem parlant de prop de 31.000 xiques (10%) o, cosa que és el mateix, una mica més de la població que residix en Xátiva. Fent focus en les quals experimenten esta situació de manera recurrent, estaríem parlant d'entorn de 14.000 xiques (5%), és a dir, un poc per damunt de la població que té el municipi de Nules.
L'essencialitat d'estos productes
Els productes per a la menstruació són essencials en la vida de les dones, i la falta d'accés a estos té greus conseqüències, especialment per a les xiquetes, ja que suposa faltar a classe, endarrerir-se en les tasques escolars i perdre's activitats que ajuden a desenvolupar la seua confiança i habilitats.
A més, l'elecció dels productes per a la menstruació és una decisió molt íntima i personal ja que cada dona se sent més còmoda amb segons quins productes en funció del seu ritme de vida i de cada moment, per exemple, a l'hora de realitzar algun esport. Per tant, és molt important poder disposar de diferents opcions que asseguren una protecció adequada que satisfaça les necessitats úniques de cada dona.
Este és un estudi realitzat per Metroscopia per a Evax, “L'absentisme escolar a causa de la pobresa menstrual a Espanya” per al qual s'han realitzat 2.800 entrevistes, entre elles 1000 entrevistes a una mostra representativa de xiques d'edats compreses entre els 14 i els 25 anys en el territori nacional, a més de dos grups de discussió.
