Xàtiva programa una sèrie d’activitats sobre el «Record Permanent» de la Memòria Històrica
El seguit d’actes que s’han organitzat compta amb exposicions, homenatges i conferències sobre els deportats xativins a Mauthausen, l’ex conseller Bosch i Morata i el bombardeig de l’estació
La regidora de Memòria Històrica de l’Ajuntament de Xàtiva, Raquel Caballero, ha presentat aquest matí la programació “Record Permanent”, que s’iniciarà la propera setmana amb una sèrie d’actes vinculats a personatges i fets històrics de la ciutat.
«Aquest projecte pretén fer un homenatge a tots els xativins i les xativines que van haver de viure una guerra civil i una guerra mundial, amb les posteriors conseqüències d’aquests conflictes bèl·lics com la dictadura o l’exili; però sobretot volem fer homenatge als deportats de la nostra ciutat que van perdre la vida al camp de concentració nazi de Mauthausen, als qui van perdre la vida en el bombardeig de l’estació de Xàtiva, i al xativí Francesc Bosch i Morata que com sabeu va ser el primer conseller de Cultura de la II República, que va haver d’exiliar-se a Mèxic» ha explicat Caballero.
La intenció, segons la pròpia regidora, és unir aquests fets històrics dins d’una programació cultural que començarà el proper dilluns 27 de febrer, coincidint amb el Dia Internacional de l’Holocaust, i amb el 75 aniversari de la fi del mateix. En aquesta jornada tindrà lloc una conferència al saló d’actes de la Casa de Cultura, a partir de les 19:30 hores, titulada «El Holocausto, una reflexión desde la medicina», a càrrec de la professora d’Història de la Universitat Autònoma de Madrid Rosa Ríos Cortés i del metge i professor Esteban González López. Seguidament, a les 21 hores, tindrà lloc a la Plaça Arquebisbe Mayoral, front a la Casa de l’Ensenyança i junt al monument, un homenatge a les víctimes de l’Holocaust.
El dimarts de matí, a partir de les 11:10 del matí, es repetirà la conferència del dia anterior en aquest cas dirigida als alumnes de l’Insitut IES Simarro. I ja de vesprada d’eixe 28 de gener, a les 20 de la vesprada, s’inaugurarà l’exposició «Dues guerres, un record», en la que es podrà veure documentació i imatges de l’arxiu personal de la família de Francesc Bosch i Morata; mentre que d’altra banda també s’homenatjarà als xativins deportats a Mauthausen amb un treball de l’Institut Lluís Simarro sobre els seus viatges i activitats amb l’Amical Mauthausen.
Per a la següent setmana, el dia 5 de febrer a partir de les 20 de la vesprada està prevista al Gran Teatre de Xàtiva la reestrena de la pel·lícula-documental «Bosch i Morata. Sempre els 4», amb un posterior cinefòrum a càrrec dels directors del film Rafael Alborch i Miquel Notari. La pel·lícula es va estrenar el passat 21 de desembre a la Filmoteca de València. El dijous 6 de febrer a partir de les 11:30 hores, també al Teatre, es tornarà a projectar el llargmetratge en aquest cas en una sessió destinada als instituts de la ciutat.
Per al divendres 14 i dissabte 15 de febrer s’ha programat a l’Espai Cultural Sant Domènec l’espectacle «Pedro y el Capitán», amb textos de Mario Benedetti, de la companyia de Row de Rowans. L’obra es passarà el dia 14 a les 20 de la vesprada i el dia 15 amb doble sessió a les 20 de la vesprada i a les 23 de la nit. Les entrades, tant d’aquesta actuació com de l’estrena de la pel·lícula documental de Bosch i Morata es poden adquirir de manera gratuïta a la Casa de Cultura, amb aforament limitat.
Per últim, el diumenge 16 de febrer tindrà lloc a la Plaça de l’Estació l’acte institucional d’Homenatge a les víctimes del Bombardeig, amb la col·laboració del Consell de la Joventut.
A més a més, la regidora de Memòria Històrica també ha recordat que fins al 15 de febrer es troba disponible a l’Espai Cultural Sant Domènec l’exposició «La maternitat d’Elna», amb la col·laboració de la Ville d’Elne i del Musée de la Maternité suisse d’Elne.
«Des de la regidoria, el que anem a tractar és de treballar en la docència. Ensenyar als joves i a les joves de Xàtiva el dolor i les conseqüències dels conflictes bèl·lics que van marcar la primera meitat del segle XX. Unes conseqüències que, per desgràcia, hui en dia encara segueixen vigents», ha expressat Raquel Caballero, qui ha afegit que «es tracta d’educar als futurs ciutadans i ciutadanes per tal d’aconseguir una societat més tolerant i oberta, que busque el diàleg i sobretot que evite que aquests conflictes es tornen a repetir».
