Xàtiva presenta el llibre de la Fira d’Agost 2022
El volum ha estat coordinat pel periodista Agustí Garzó i dissenyat per Alfredo Pardo
Aquest dijous ha tingut lloc a la Casa de Cultura la presentació del Llibre de la Fira de Xàtiva 2022, en la qual han participat el coordinador de la publicació Agustí Garzó, el dissenyador del volum Alfredo Pardo i el regidor de Fira Pedro Aldavero. L’acte també ha comptat amb la presència de l’alcalde de Xàtiva Roger Cerdà i la reina de la Fira Patricia Iborra Mollá.
El llibre conté un nou apartat que pot continuar-se en successives edicions: «La Xàtiva de fa cent anys». Enguany s’agafa com a data, per tant, el 1922. Diversos autors analitzen detalladament algun aspecte de la ciutat o de la fira d’eixe any en concret.
Per altra banda, es recupera un clàssic dels llibres de Fira que té una presència intermitent i que l’any passat no hi figurava: els «Fulls Literaris». Cinc autors i autores aporten uns textos de ficció on l’acció està totalment associada als dies de Fira.
Tanmateix, el llibre es fas ressó de les dues efemèrides de 2022 a Xàtiva: el mil·lenari de l’obra El collar de la coloma, i els 200 anys de la creació de la província de Xàtiva. Escriuen un total de 25 col·laboradors. El llibre s’articula en sis blocs, a banda d’un bloc institucional amb el programa d’actes, les salutacions de l’alcalde, del president de la Generalitat i del regidor de Fira i Festes, i les fotografies de la Reina i la seua Cort d’Honor. Les fotos són de Perales Iborra, Alfredo Pardo, Edu Francés, David Calatayud i Vicente Bataller Alventosa. Les imatges oficials de la Reina i la Cort, d’Estudio Federico. I tot el material històric prové dels fons de l’Arxiu Municipal de Xàtiva.
El primer dels blocs és el dedicat a articles sobre la Fira. Ángel Velasco escriu dels cartells del segle XXI; Vicent Bataller analitza paraules típiques de la Fira i les seues variants; Javier Pérez Ferri parla de la filmació en plena Fira d’una pel·lícula i documenta tots els rodatges que han tingut lloc a Xàtiva; Laura Salinas rememora els seus exercicis com a acompanyant oficial de la reina i la cort d’honor a tots els actes; Laura Martínez contraposa els models d’organització de la Fira dels anys 80 i l’actual de la mà de dos dels seus responsables; Agustí Garzó analitza el fenomen de les fires que s’allargaven fins als dies 21, 22 o 23 per acabar en diumenge, i Josep Sanchis evoca l’oferta musical de la Fira dels anys seixanta i setanta.
El següent bloc és sobre temes de Xàtiva en general. Trobem els escrits de Mariano González, qui analitza amb profunditat els disbarats urbanístics i la pèrdua de patrimoni en els anys 60, 70 i 80; de Vicent Orquín, qui escriu un emotiu text en primera persona amb les reflexions d’Ibn Hazm, autor d’El collar de la coloma; de Ricardo Arias, qui recorda la seua infantesa a la ciutat, d’Agustí Ventura, cronista oficial, que reivindica la figura de l’arqueòleg xativí Emili Gandia, i de Marieta Evans Borredà, que presenta un text peculiar i humorístic sobre uns suposats vincles entre Xàtiva, Gran Bretanya i els Estats Units.
En el nou bloc sobre la Xàtiva de fa cent anys, Salva Català analitza els canvis urbanístics que van tindre lloc de cara a la Fira de 1922. Una néta del famós pintor Barreira, María-Luz Barreira, escriu sobre el seu avi i el cartell que va fer per a la Fira d’eixe any. Antonio Martín Llinares, per la seua banda, analitza com en els anys 20 Xàtiva va començar a tindre consciència del seu potencial turístic. I Rafa Tortosa fa un magnífic repàs a la intensa vida industrial i comercial de la Xàtiva de 1922.
En els fulls literaris trobem peces de ficció ambientades totes elles en la Fira de Xàtiva. Paula Llorens escriu un emotiu relat sobre dos enamorats amb la Fira de rerefons; Maruxa Duart presenta una divertida aventura infantil presidida per la fantasia; Pablo S. Martínez situa en un dia de Fira un relat oníric i de terror, i Ximo Cerdà proposa una entretinguda ruta per la programació de la Fira d’Agost i les possibilitats d’escollir un acte determinat. Finalment, Toni Cucarella explica amb el seu conte com d’il·lusionant pot ser en la seua imaginació la Fira per a un xiquet de fora, en els anys 50, que mai no l’ha vista encara. Cada text té una il·lustració original. Són obra d’Alfredo Pardo i del jove David Estornell.
El bloc d’història està integrat per quatre joves investigadors locals que donen a conèixer uns interessants treballs sobre temes que dominen plenament. Així, Joan-Vicent Martí Arquimbau descobreix un pintor xativí del XVIII: Felipe Martí. Per la seua banda, Pablo Camarasa aprofundeix en la figura d’Hipòlit Sanç, autor de La Maltea. Vicent-Gabriel Pascual aporta llum a un fenomen poc estudiat localment: els esclaus alliberats pels seus amos en la Xàtiva del Renaixement i la seua vida posterior. I Jorge Perigüell presenta un documentat recorregut pel context polític de 1822 i la creació de la Província de Xàtiva.
En el bloc dedicat a creadors plàstics xativins —encetat en 2021— el llibre de Fira dóna espai a un artista consolidat com Rafa Morata, autor de les il·lustracions del recent volum editat per l’Ajuntament de Xàtiva Llinatges de la terra; a l’artista plàstica local amb major projecció internacional, Cristina Polop (The Guardian, L’Oréal...), autora del cartell del 45ª edició del Festival Internacional de Cinema Independent d'Elx, enguany, i al que sense dubte és un dels il·lustradors valencians del moment, Cesc Roca, autor entre d’altres del cartell de l’espectacle El tocadiscos de Fuster, que es podrà veure en la Fira d’enguany.
Agustí Garzó ha destacat que el llibre «torna a ser un volum molt participatiu i de gran varietat en quant als continguts». També ressalta que «tot i ser un llibre que analitza en profunditat aspectes de la Fira d’Agost i dels seus protagonistes, també és un espai idoni per als treballs d’història local. I enguany tenim, novament, diversos exemples de temes nous o temes poc abordats pels investigadors fins ara», resumeix. En quant al disseny, Alfredo Pardo ha emprat l’estil del llibre de l’any passat amb subtils però importants canvis en les tipografies i la distribució del text. Sempre, això sí, «buscant que siga una publicació visualment molt potent on la fotografia de gran format està ben present».
