L’Ajuntament de Xàtiva incrementarà un 33% el pressupost en 2023 fins arribar als 38,3 milions d’euros
Es tracta del pressupost més alt del govern actual i un dels més grans dels darrers vint anys, amb més de 9 milions d’euros en el capítol d’inversions
L’alcalde de Xàtiva Roger Cerdà i el regidor d’Hisenda Ignacio Reig han presentat aquest dimecres en roda de premsa el pressupost municipal per a 2023, que es portarà divendres a plenari extraordinari per a la seua aprovació.
El pressupost 2023 de Xàtiva serà d’un total de 38,3 milions d’euros, el que suposa un increment d’un 33% respecte al present any 2022 (28,6 milions), sent el més alt dels presentats per l’actual govern municipal i un dels més elevats dels darrers vint anys, amb protagonisme de les polítiques expansives i de l’increment de la inversió.
«Aquests són els nostres huitens pressupostos i tots seran aprovats en temps i forma. En el moment actual, en el qual regnen les incerteses respecte a la situació econòmica i l’increment de costos de l’energia, les administracions públiques hem d’impulsar l’economia i generar ocupació, reforçant l’escut social per a que les classes mitges i treballadores puguen tirar endavant», ha indicat l’alcalde de Xàtiva Roger Cerdà, qui ha incidit en que «tot açò ho anem a fer sense incrementar els impostos, malgrat l’augment de l’IPC, que serà assumit per l’Ajuntament i no es repercutirà en la ciutadania de Xàtiva».
Destaquen especialment els 9,1 milions del capítol d’inversions per a la reactivació econòmica de la ciutat i la generació d’ocupació, dels quals 6,5 milions procediran de la Generalitat Valenciana i de la Diputació de València. Es tracta d’un 350 % més que en el pressupost de 2022. Aquestes inversions es destinaran a la millora d’instal·lacions i serveis municipals com ara l’ampliació de la biblioteca municipal (335.000 euros), el canvi de la gespa del Poliesportiu Les Pereres (150.000 euros) o la renovació de parcs infantils (85.000 euros). També s’invertiran 332.000 euros en millores de la xarxa d’aigua, 142.000 euros en il·luminació, 224.000 euros en mobilitat i 282.999 euros per a la reurbanització de l’antiga carretera de Genovés.
Pel que fa a les inversions estratègiques, en 2023 es destinaran 3,5 milions per al nou Centre d’Educació Especial Pla de la Mesquita, 1 milió per al nou aulari de l’IES Josep de Ribera, 1,4 milions per al Centre Raimon d’Activitats Culturals (CRAC), 380.000 euros per al nou Centre de Dia Comarcal i 55.000 euros per a la redacció del projecte de reforma del CIPFP La Costera.
Les polítiques de Benestar Social també es reforçaran i s’incrementaran un 27% respecte a l’últim pressupost, destinant-se 1,2 milions d’euros. Altres 220.000 euros aniran a parar a la gratuïtat de l’ensenyança de 0 a 2 anys i 59.000 euros es destinaran a les escoletes matineres de conciliació familiar i laboral implantades en el present curs. «Doblem l’ajuda per als xiquets i xiquetes de les escoles infantils passant de 75 a 150 euros i consolidem el servei d’escoles matineres», ha indicat Cerdà.
Cal destacar també l’increment de 600.000 euros en el contracte de neteja, que el proper any 2023 ascendirà fins als 2,5 milions d’euros. «El contracte actual finalitza a finals d’aquest any i el nou s’anirà incrementant periòdicament, perquè en 2024 se sumaran altres 600.000 euros per millorar un servei que necessita d’una major dotació i recursos», ha manifestat l’alcalde de Xàtiva.
L’evolució del deute municipal és altre aspecte a destacar, ja que en 2023 se situarà en l’entorn dels 11,5 milions d’euros, no superant la xifra el 30%. Cal recordar que en 2015 el deute bancari de l’Ajuntament superava el 100% del pressupost municipal. De cara al proper any la reducció del deute net estarà en l’entorn del mig milió d’euros.
Ingressos i despeses
Els imposts directes es mantenen estables, ja que pel que fa a l’IBI s’han detectat aproximadament 1.000 unitats noves en el padró, el que ha permès elevar la xifra de recaptació fins als 11,8 milions d’euros, mentre que pel que fa als impostos indirectes també s’ha produït una evolució positiva del sector de la construcció, passant de liquidar 457.000 a 560.000 euros, el que suposa un increment de vora el 20%.
Respecte a taxes, s’ha detectat que els ingressos del Castell i del trenet han sigut molt favorables en 2022, ja que del pressupost de 320.000 euros s’ha passat a una recaptació de 370.000 euros. «El Castell, a més de ser l’emblema de la nostra ciutat, ha passat també a ser una font d’ingressos per la seua recaptació, finançant la despesa en Turisme de la ciutat», ha exposat el regidor d’Hisenda Ignacio Reig. També s’han liquidat 320.000 euros de l’impost a empreses energètiques i gasístiques, mentre que els ingressos per transferències corrents augmenten un 17% al passar dels 9,2 als 10,8 milions. També augmenten un 20% els ingressos patrimonials, que passen de 606.000 a 731.000 euros, mentre que els ingressos per transferències de capital (Edificant, Convivint, DIVAL...) sumen un total de 6,57 milions d’euros.
Pel que fa al capítol de despeses, el capítol de Personal passa de 12,2 a 13 milions (+14%), mentre que la despesa corrent augmenta un 17% fins als 13 milions. Les despeses financeres passen de 0,5 a 3,5% (572.000 euros), i les Transferències corrents augmenten un 10%. Pel que fa al Fons de Contingència, aquest passa de 50.000 a 371.663 euros.
Es tracta del pressupost més alt del govern actual i un dels més grans dels darrers vint anys, amb més de 9 milions d’euros en el capítol d’inversions«Aquest és l’últim pressupost de la legislatura, i la intenció ha estat la de mobilitzar tots els recursos disponibles sense augmentar els impostos. Es reflexa una part important del que serà el Pla Director d’Inversions 2023-2026, i sobretot és un repte de gestió tant per als polítics com per als tècnics municipals. Estem fent un esforç pel que fa a la modernització, el reforç dels serveis públics i la consolidació de les polítiques públiques iniciades en aquesta legislatura», ha explicat Reig, qui ha assegurat que «estic molt satisfet d’aquest pressupost, que és el més alt a Xàtiva des de 2008, just abans de que esclatara la bombolla immobiliària».