Centenars de persones recorden a la plaça de l’Estació de Xàtiva a les víctimes del bombardeig de febrer de 1939
Durant la jornada, que va comptar amb l’assistència de la Consellera de Participació Rosa Pérez Garijo, es va homenatjar als familiars de les víctimes
Xàtiva va commemorar aquest diumenge el 81º aniversari del bombardeig de l’estació de trens per part de l’aviació feixista italiana, que en 1939 va deixar 145 víctimes i centenars de ferits. L’alcalde de Xàtiva Roger Cerdà va estar acompanyat per la Consellera de Participació, Transparència Cooperació i Qualitat Democràtica Rosa Pérez Garijo, la Secretària Autonòmica de Cooperació i Qualitat Democràtica Belén Cardona i la Directora General de Cooperació Xelo Angulo.
El matí va començar amb una recepció oficial al saló de plens de l’Ajuntament de Xàtiva als familiars de les víctimes del bombardeig, que van rebre una Insígnia de la ciutat, i en el que la Consellera Rosa Pérez Garijo va signar al llibre d’Honor de l’Ajuntament, en un escrit en el que va destacar que Xàtiva «és un municipi de persones valentes, tal i com s’ha demostrat en el passat més llunyà, en l’immediat, i per descomptat en el present. Tot un exemple per als valencians i les valencianes». Posteriorment, la comitiva es va desplaçar fins la Plaça de l’Estació, on a les 12 del migdia estava previst l’acte commemoratiu, al que van assistir centenars de persones.
L’alcalde de Xàtiva Roger Cerdà va destacar que la cerimònia servia «per honorar el record de les víctimes del bombardeig, recuperant la dignitat de totes aquelles persones innocents que veieren la seua vida segada de manera atroç i injusta», al temps que va destacar «la importància de combatre la post-veritat per a guanyar el futur, en un moment en el que veiem com opcions polítiques que simpatitzen amb el totalitarisme feixista ocupen les institucions al nostre país, des d’on llancen el seu missatge d’involució».
La Consellera de Participació Rosa Pérez Garijo, per la seua part, va manifestar que «durant anys víctimes com les de Xàtiva van ser oblidades per les institucions, i va ser la societat civil la que va mantenir viu el record de la massacre», al temps que va afegir que «des de la Generalitat s’aposta decididament per evitar l’oblit i reforçar la memòria com a ferramenta per evitar repetir els passatges més obscurs de la nostra història».
A més a més, durant l’acte es va fer una ofrena de flors als peus de l’Aixopluc i es va llegir un manifest en el que es relata com «sembla mentida que després de tants anys de silenci, imposat i autoimposat, d’exili interior i de por a la repressió, encara s’haja pogut mantenir el record d’aquells tràgics fets. Hem d’agrair a les persones, que des de l’àmbit científic han escarbat per tal de traure a la llum la veritat sobre aquests fets i que avui en dia podem saber amb certesa els seus noms i les seues històries vitals, així com els dels seus culpables i les seues intencions». Aquest manifest va ser llegit conjuntament pel Consell de la Joventut de Xàtiva i una representant dels familiars, Ángeles Sanchis, neboda d’una de les víctimes, que va relatar emocionada la mort de sa tia durant el bombardeig de Xàtiva.
La cita va comptar amb la participació de la Banda de la Societat Musical la Nova de Xàtiva així com del grup de ball «Cos i ànima».