Els virus respiratoris en xiquets creixen més del 25% en un any
Pediatres i puericultors asseguren que, en general, les consultes han tornat a atendre els casos que es veien fa dos hiverns: pacients lactants amb casos de bronquiolitis i preescolars, i escolars amb processos bronquials
Destaquen, a més, l'elevat nombre de quadres de gastroenteritis agudes, amb febre, vòmits i diarrea en molts casos
Els virus respiratoris han augmentat més d'un 25% en xiquets, sense comptar els positius per Covid, davant dels casos detectats a la tardor-hivern del 2020-2021, fa un any. Així ho assegura el doctor Pepe Mut, cap de Pediatria de l'Hospital de Dénia, que explica que s'ha detectat un “augment considerable a les consultes de Pediatria per quadres virals que no es van veure la tardor passada”. I amb ell coincideixen els especialistes consultats dels diferents centres del grup sanitari Ribera.
Per a Gonzalo Ros, cap de Pediatria de l'Hospital Universitari del Vinalopó, “estem tenint els casos habituals del 2018-2019, amb 1-2 hospitalitzacions per bronquiolitis per VRS per setmana des de fa uns dos mesos”. "La febre és el motiu de consulta més habitual", afegeix el metge puericultor de l'hospital Ribera Polusa, Roberto Díaz, que explica que l'origen sol ser un procés viral. A la febre se sumen, segons explica, altres símptomes “que poden fer sospitar els pares d'una infecció respiratòria de les vies altes, com ara tos, esternuts, dolor en empassar (odinofàgia) o d'orella (otàlgia), acompanyats en ocasions de congestió nasal”.
El cap de Pediatria de Ribera Hospital de Molina, doctor Pío Dólera, explica que els perfils de pacients pediàtrics més recurrents són els lactants de 3 a 18 mesos per casos de bronquiolitis i els preescolars i escolars amb “simptomatologia catarral de les vies altes i processos bronquials, sobretot en casos amb antecedents asmàtics, més definits com asma intrínsec, o bé en menors amb quadres d'hiperreactivitat bronquial”.
Tant el doctor Dòlera com el doctor Mut i el doctor Díaz afegeixen que està acudint a consulta “un percentatge elevat de quadres de gastroenteritis agudes, amb un patró força definit de febre a 48-72 hores, i que generalment va associada a vòmits i deposicions diarreiques d'evolució mitjana a 4-6 dies”, segons explica el doctor Dólera. El doctor Díaz afegeix que “la prevalença aquesta tardor-hivern respecte al virus intestinal ha anat en augment respecte a altres tardor-hivern, cursant amb vòmits, diarrea i dolor abdominal”.
Els professionals dels diferents centres sanitaris del grup Ribera expliquen que els símptomes que han de guiar els pares per acudir de manera urgent a un especialista o a les Urgències de l'Hospital són, segons el doctor Mut, en general, un quadre febril persistent de més de 2-3 dies, sense causa aparent, malestar general en baixar la febre i dificultat respiratòria o impossibilitat d'alimentar-se. El doctor Díaz afegeix aquells casos en què la febre que no cedeix amb el tractament habitual, es produeixen vòmits intensos amb deposicions líquides (amb fils de sang i sense), hi ha una negativa rotunda o impossibilitat d'ingesta de líquids, o quan es detecta apatia o un estat somnolent al nen.
Segons el doctor Díaz, "els xiquets han de romandre al seu domicili, sense acudir al centre escolar o guarderies mentre persisteixi la febre o hi hagi diagnòstic d'un procés infecciós o víric que necessiti estar aïllat, per evitar la propagació". Per al doctor Mut, el nen ha d'estar asimptomàtic a casa com a mínim 24 hores, per evitar contagis.
