El vincle humà-animal: Beneficis per als pacients amb alzheimer i altres demències

La vida compartida amb animals és millor i són diversos els estudis que demostren la seua eficàcia per al tractament de diferents malalties i/o patologies. Amb motiu del Dia Mundial de l'Alzheimer, aquest pròxim 23 de setembre, existeixen diversos estudis que assenyalen la importància de les mascotes en la societat i els beneficis que aporten el seu vincle amb els humans, també per a pacients amb Alzheimer i demència.

Són diverses les investigacions al llarg dels últims anys que han demostrat l'evidència que el vincle humà-animal pot ser beneficiós per a pacients amb Alzheimer i demència i/o per als símptomes de comportament i psicològics associats amb ells. Aquests tractaments es realitzen a través de Teràpies Assistides amb Animals (AAT), Activitats Assistides amb Animals (AAA) i/o Intervencions Assistides amb Animals (AAI) en les quals els pacients interactuen amb els animals.

Un primer estudi amb AAT, en 2006, va demostrar que podia millorar alguns dels símptomes de comportament i psicològics associats amb la demència[1]. Aquest estudi va tindre una nova revisió l'any 2019, que va enfortir l'evidència que el vincle humà-animal pot ser positiu per al tractament de condicions degeneratives de la salut mental com la demència i l'Alzheimer. Precisament en aquest assaig, es va dur a terme la participació d'un grup amb AAA que va demostrar que aquestes activitats podien crear compromís i podrien ser un tipus d'intervenció beneficiosa per a promoure la salut de persones amb demència. Les activitats es van programar tenint en compte el grau de demència dels pacients[2].

Un altre assaig de 2016 va mostrar el resultat d'una intervenció de 12 setmanes amb AAA en residències d'ancians, la qual cosa va revelar un efecte significatiu sobre la depressió i la qualitat de vida per als participants en l'estudi amb demència severa[3]. També va manifestar una millora significativa de la qualitat de vida dels participants immediatament després de la intervenció. Aquest estudi va concloure que les AAA poden tindre un efecte positiu sobre els símptomes de depressió i la qualitat de vida en persones majors amb demència, especialment en aquells en una etapa més avançada.

Un altre xicotet estudi va utilitzar observacions gravades en vídeo de les interaccions entre una persona amb Alzheimer i gossos. Aquesta investigació va mostrar els sentiments reviscuts per aquests pacients com per exemple l'empatia i l'altruisme el que els va permetre sentir alegria, la qual cosa els va induir un augment de l'autoestima i els va fer sentir-se necessitats i ser significatius[4].

També s'ha demostrat l'eficàcia de les AAI per a pacients amb deterioració cognitiva i és que un estudi de 2017 va revisar cinc assajos controlats aleatoritzats i altres cinc controlats quasi aleatoris amb 413 participants[5]. En comparació amb els grups de control, els grups AAI van demostrar significativament menys símptomes de comportament i psicològics de demència, especialment depressió i agitació. Tant a curt com a llarg termini, les AAI van tindre efectes beneficiosos en aquests símptomes de comportament i psicològics en pacients amb demència i la deterioració cognitiva. No obstant això, no es van trobar millores significatives en les activitats quotidianes, la qualitat de vida o la puntuació cognitiva. El meta anàlisi va mostrar que les AAI poden ser eficaces per a reduir aquests símptomes de comportament i psicològics de demència en aquests pacients amb deterioració cognitiva.

Fa anys que en Purina saben de la importància dels animals en la societat, tal és així, que en 2015 van iniciar les seues investigacions per a recopilar evidències relacionades amb l'impacte compartit del vincle humà-animal. Després d'uns resultats molt positius, en data de hui aquest es continua actualitzant per a continuar demostrant l'important que és promoure accions més inclusives amb els animals, per al seu benestar, i el de la societat.