La Universitat d’Alacant demana que es catalogue una nova planta descoberta a Villena per a poder-la protegir
Només hi ha 432 individus d’”Helianthemum bilyanense”, localitzats en una única població
Aquest mes de juliol s’ha publicat en Plant Biosystems (revista internacional de prestigi reconegut en l’àmbit de la botànica), una nova espècie de planta, que augmenta la biodiversitat mundial coneguda fins ara. Aquest és un nou cas de ciència ciutadana, en què el descobridor de l’espècie, José Carlos Hernández –un membre de l’associació Salvatierra, la qual té com a objectiu la conservació del patrimoni natural de Villena–, la va trobar en les prospeccions dels terrenys en què es preveu instal·lar una planta fotovoltaica.
Hernández va contactar amb científics de la Universitat d’Alacant: Lluís Serra, agent mediambiental de la Generalitat Valenciana i membre de l’Estació Biològica de la Font Roja, i els professors Manuel B. Crespo i María Ángeles Alonso, del Grup d’Investigació de Botànica i Conservació Vegetal. El fet d’haver-les descobertes a Villena, i que sols es coneguen en aquesta localitat, va ser determinant perquè els autors elegiren el nom d’aquesta localitat de l’Alt Vinalopó –en la forma àrab, Bilyana– per a denominar la nova espècie, la qual quedarà per als annals de la història natural com a Helianthemum bilyanense Serra, J.C.Hern., M.Á.Alonso & M.B.Crespo, l’«esteperola de Villena».
Només es coneixen 432 individus d’Helianthemum bilyanense, localitzats en una única població amb una àrea d’ocupació 1.037 m2. Aquest fet, segons assenyala María Angeles Alonso, «la categoritza segons els criteris de la UICN (Unió Internacional de Conservació de la Natura) en Perill Crític (CR), el grau més elevat d’amenaça que pot tenir un organisme; més enllà d’això només resta l’extinció».
La biòloga explica que «en aquest cas, i tenint en compte la fragilitat de l’ecosistema propi i l’amenaça que significa la instal·lació d’una planta fotovoltaica que continua endavant (malgrat les denúncies que s’han fet davant de les administracions valencianes per a suspendre aquest projecte i que comportaria moviments de terra, compactació del sòl i antropització de l’ecosistema), les perspectives de supervivència de l’espècie minven i el risc d’extinció augmenta».
Per tot això, els experts de la Universitat d’Alacant consideren que «per a una bona gestió d’aquesta espècie i que siga susceptible de conservació per part de les administracions, cal categoritzar-la perquè s’incloga en les llistes vermelles dels catàlegs de plantes amenaçades a escala regional i nacional, i, posteriorment, siga inclosa en les ordres que recullen els llistats d’espècies protegides de la Comunitat Valenciana i que puga ser una de les espècies sobre les quals es decrete un pla de recuperació».
Però mentre això passa, i per la urgència de preservar la viabilitat de la població, es proposa establir una microreserva de flora i emprendre tasques actives de conservació ex situ, que incloguen la recollida de llavors per a depositar-les en el Banc de Germoplasma de Flora Amenaçada de la Comunitat Valenciana, del CIEF (Generalitat Valenciana). «Així ens assegurem la supervivència d’aquesta cridanera espècie i una possible reintroducció d’aquest material en el seu hàbitat principal o en zones pròximes amb un hàbitat similar», assegura Alonso.
En l’actualitat, i en aquest sentit, a la Comunitat Valenciana hi ha tres plantes sobre les quals es treballa en un pla de recuperació: a Alacant, Silene hifacensis; a València, Cistus heterophyllus, i a Castellón, Limonium perplexum.
La nova espècie, Helianthemum bilyanense
Helianthemum bilyananse és una planta xicoteta i llenyosa, prostrada en el sòl, amb unes vistoses flors grogues que en la morfologia són similars a les d’altres estepes –pertanyents a mateix gènere i la mateixa família, les cistàcies–; però els seus altres caràcters (hàbit, fulles, fruits, llavors…) són molt diferents i permeten reconèixer-la fàcilment. Hi ha una espècie amb morfologia semblant a la de Villena, i que també es desenvolupa en una ecologia similar, sòls salins i amb algeps. Aquesta altra espècie, denominada Helianthemum polygonoides Peinado, Mart. Parras, Alcaraz & Espuelas, creix exclusivament en els saladars de Tobarra, en la veïna província d’Albacete, i com la planta de Villena, també està sotmesa a impactes que la poden fer desaparèixer. Però, encara que compartisquen semblances, en l’article publicat pels investigadors alacantins es posen de manifest les diferències morfològiques i genètiques que les separen.
