Troballa a Villena: Investiguen nous fogars que daten del mesolític al jaciment de l’Arenal de la Virgen

Un estudi sobre els sediments arqueològics de l’Arenal de la Virgen, un jaciment a l’aire lliure situat en un sistema dunar al costat de La Laguna de Villena (Alt Vinalopó), revela l’existència de campaments amb fogars durant el mesolític. L’objectiu d’aquest treball, publicat en la revista Archaeological and Anthropological Sciences, és aclarir l’origen antròpic produït o modificat per l’activitat humana d’una mena d’evidència arqueològica comuna, però poc estudiada, en jaciments mesolítics del principi de l’holocè localitzada en contextos dunars semiàrids d’Europa: els coneguts com a fogars en fossa o hearth-pits.

«A la península Ibèrica és la primera vegada que s’estudia aquesta classe d’estructures de manera detallada aplicant una metodologia sistemàtica amb la finalitat de determinar-ne la formació, comprendre’n millor la funció específica i avaluar les alteracions experimentades després de l’ocupació i l’abandó del jaciment», assenyala Ana Polo-Díaz, investigadora del Departament de Geografia, Prehistòria i Arqueologia de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) membre del Grup d’Investigació en Prehistòria (Gizapre) i primera signant de l’article. Com a novetat, per a dur a terme aquest treball, els investigadors han aplicat una nova metodologia d’arqueologia científica interdisciplinària que integra l’anàlisi estratigràfica i textural, la química del sòl, la micromorfologia, la petrografia i la luminescència estimulada òpticament (OSL) i la termoluminiscència (TL).

L’equip de treball ha estat integrat, a més d’Ana Polo-Díaz, per l’investigador de la Universitat d’Alacant (UA) i de la Universitat d’Aarhus (Dinamarca) José Ramón Rabuñal; l’investigador  de la Universitat de Rennes (França) Guilaume Guerìn, i l’investigador distingit de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la UA Javier Fernández López de Pablo.

«Els resultats obtinguts permeten confirmar l’origen antròpic de les estructures investigades, amb una cronologia que associa dues fases d’ocupació diferents: la més llunyana, amb una antiguitat d’entre 9.300 i 9.100 anys, mentre que la més recent té una antiguitat d’entre 8.700 i 8.400 anys», explica Javier Fernández López de Pablo.

Restes trobades: fogars i un forn

Pel que fa a la fase més antiga d’ocupació s’han descobert restes d’estructures corresponents a un possible forn en cubeta, així com a una zona annexa dedicada a l’acumulació de residus de combustió procedents d’aquest forn i amb un ús puntual. En relació amb la fase més recent, s’han identificat àrees d’activitat de més extensió en superfície respecte de la fase més antiga, en les quals, a més d’evidència de foc, s’han documentat residus de l’ocupació d’un assentament que es va estendre entre 200 i 400 anys.

Les dades obtingudes palesen condicions climàtiques favorables d’habitabilitat durant el període de temps específic en el qual va tenir lloc l’assentament en l’Arenal de Virgen, durant l’holocè antic. «Aquestes condicions ambientals es van caracteritzar per un increment en la humitat ambiental, la temperatura i la coberta vegetal, en contrast amb una significativa major aridesa detectada en els moments anteriors i posteriors a l’ocupació del lloc durant el plistocè i l’holocè mitjà, respectivament», indiquen els autors de l’article.

Els resultats d’aquesta investigació obrin noves perspectives per a la investigació dels assentaments a l’aire lliure dels darrers grups de caçadors recol·lectors de la prehistòria a la península Ibèrica, en un moment crucial en l’evolució humana, després del final de l’última gran glaciació i el començament del període climàtic en el qual som en l’actualitat, l’holocè.

L’estudi publicat forma part del projecte PALEODEM-Late Glacial and postglacial Population History and Cultural Transmission in Iberia. Es tracta d’un projecte ERC Consolidator finançat pel Consell d’Investigació Europea, liderat per l’investigador de la UA Javier Fernández López de Pablo. L’objecte d’aquest projecte és aclarir quin va ser l’impacte climàtic en la demografia dels darrers caçadors recol·lectors prehistòrics al sud-est d’Europa i avaluar com aquest impacte va afectar la transmissió cultural d’aquests grups humans.