Pérez Garijo: "Volem que es conega qui van ser víctimes dels camps d'extermini nazis i s'honre la seua memòria"

La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Amb motiu del 'Dia Internacional de Commemoració anual en memòria de les víctimes de l'Holocaust', reprèn la tasca de reconeixement per part de la Generalitat a les víctimes valencianes de l'Holocaust.

La ciutat de Villena, a l'Alt Vinalopó, ha sigut l'escenari del lliurament de cinc 'Rajoles de la Memòria' del projecte 'Construint Memòria' en record de cinc homes de la comarca que van passar pels camps de concentració i extermini de Mauthausen i Neuengamme. Els seus noms són: Antonio Sáez Pardo, de Villena; Francisco Barceló Solera, de Canyada; Santiago Mas Francés, del Camp de Mirra; Salvador Calatayud Alonso i Miguel Maestre Molla, ambdós de Beneixama.

Coincidint amb l'efemèride, s'ha escollit esta jornada per a realitzar el primer acte d'homenatge de la present legislatura als valencians i valencianes que van patir l'horror del règim hitlerià.

La consellera de Participación, Rosa Pérez Garijo, ha expressat la seua voluntat de donar impuls i continuar amb aquesta tasca i seguir repartint les 'Rajoles de la Memòria' que encara queden, del total de 627 que representen a totes les víctimes valencianes de l'Holocaust, visitant periòdicament les diferents comarques i fent un acte commemoratiu a escala comarcal com el que ha tingut lloc hui.

"Es tracta de què en cada poble es conega qui van ser les víctimes dels camps d'extermini nazis i que es reconega eixe record i eixa memòria en cada municipi on hi havia valencians i valencianes que patiren aqueixa barbàrie", ha manifestat al respecte Pérez Garijo.

Miquel Barceló, nét de Francisco Barceló, qui va morir a Mauthausen, ha mostrat el seu agraïment per l'homenatge al seu avi i ha subratllat "la necessitat de recordar a les víctimes i el dolor d'aquelles i aquells que patiren la seua absència".

L'alcalde de Villena, Fulgencio José Cerdán, per la seua part, ha indicat que "és bo que la gent de la comarca conega els noms i recorde a aquestes persones que lluitaren en la Guerra Civil ací a España i, després, a França van donar la cara per a acabar amb el nazisme i el feixisme".

També la regidora de Benestar Social, Sanitat, Participació Ciutadana i Igualtat del municipi, Alba Laserna, s'ha pronunciat en eixe sentit: "Des del 2016, a Villena, tenim una comissió de treball permanent per a la Memòria Històrica. En els temps que corren és necessari fer eixe exercici de memòria per poder construir un futur millor per a totes i tots".

Finalitzat l'acte de lliurament de les plaques commemoratives, al qual han assistit autoritats i ciutadania, així com familiars de les cinc víctimes, els i les assistents s'han dirigit a l'Ajuntament de Villena, on s'ha instal·lat la primera de les cinc rajoles, dedicada a Antonio Sáez Pardo, que s'ubicarà a l'entrada del Consistori.

Record a la història de cinc víctimes

Salvador Calatayud Alonso va nàixer a Beneixama en 1909. D'acord amb el que figura a la base de dades d'espanyols deportats a camps de concentració nazis del Ministeri de Cultura i Esport, el 25 de gener de 1941 va ser deportat a Mauthausen, on va romandre reclòs fins a l'alliberament del camp el 5 de maig de 1945. També va ser alliberat Antonio Sáez Pardo, nascut en 1884 i natural de Villena, qui va patir l'horror nazi en Neuengamme des del 24 de maig de 1944 fins a aconseguir la seua llibertat. Antonio ja no va tornar a Villena, visqué la resta de la seua vida a Barcelona.

En Mauthausen van perir Francisco Barceló Solera i Santiago Mas Francés. Francisco Barceló, de Canyada, va nàixer en 1898, va ser deportat el 27 de gener de 1941 i va morir tan sols huit mesos després, el 23 de setembre del mateix any. Santiago Mas, del Camp de Mirra i nascut en 1900, va patir un destí paral·lel al seu: va arribar el mateix dia que Francisco i va morir sols uns dies mes més tard que ell, el 3 d'octubre de 1941.

Sobre Miguel Maestre Molla, nascut en 1900 a Beneixama, es coneix la data de la seua arribada a Mauthausen, el 22 de maig de 1941, però no obstant això, d'acord amb la informació pública del Ministeri de Cultura i Esport, no existeixen dades sobre quin va ser el seu destí després d'això.