Castellano

Cultura reconeix el Museu de Villena que s’ubicarà en l’antiga fàbrica de llum Electro-Harinera

  • A petició de l’Ajuntament, i per falta d’espai, substitueix el Museu Municipal Arqueològic José María Soler de Villena

La Conselleria d’Educació, Cultura i Esport ha reconegut el Museu de Villena que ve a substituir el Museu Municipal Arqueològic José María Soler de Villena, reconegut com a museu per una resolució de 10 de desembre de 1993.

El museu tindrà una nova ubicació en l’Electro-Harinera, antiga fàbrica de llum edificada en 1909, que constitueix un excel·lent exemple d’arquitectura industrial de principi del segle XX, la qual cosa li ha suposat la declaració com a bé de rellevància local.

Davant dels seriosos problemes d’espai que presenta el Museu Arqueològic José María Soler, l’Ajuntament de Villena va impulsar la creació en l’Electro-Harinera Villenense d’un nou espai museístic per a la ciutat.

El Museu de Villena destaca en el panorama museístic valencià per la varietat i rellevància de les seues col·leccions. L’amplitud cronològica d’aquestes permet fer un recorregut històric des de la Prehistòria fins al segle XX, coneixent les successives i, en alguns casos, excepcionals manifestacions culturals dels pobles que han habitat el territori villener. És important, destacar que, si bé la majoria dels fons del Museu procedeixen del terme municipal de Villena, també hi ha peces de poblacions veïnes com Biar, Beneixama, el Camp de Mirra, Cañada, Cabdet, Salinas i Sax.

Des que va obrir, el Museu Arqueològic José María Soler ha tingut una predominant vocació arqueològica, encara que les peces de caràcter etnològic sempre han format part dels seus fons. L’any 2000, l’Ajuntament de Villena va signar un conveni amb Jerónimo Ferriz per a adquirir l’antiga Electro-Harinera Villenense, i els més de 5.000 objectes etnogràfics que l’enginyer agrònom havia anat recollint a l’interior. Aquest conjunt està format per aladres, carros i carruatges, utillatge agrícola i de fusteria divers, així com de mesurament i alguna peça més destacada com una clepsidra, un densímetre, una imatge de la Mare de Déu de les Virtuts, mapes, llibres, fotografies, etc., en definitiva, una excel·lent col·lecció dels segles XIX i XX.

A partir de l’ingrés de la col·lecció Ferriz, el museu ha anat incrementant les col·leccions i a poc a poc ha transformat la seua naturalesa, eminentment arqueològica, fins a aconseguir en l’actualitat un alt percentatge de fons d’època contemporània —més de 10.500 peces inventariades—, i més espai dedicat a peces de dates recents a la sala d’exposició permanent.

Els fons arqueològics del Museu permeten documentar la història local des del Paleolític fins a l’Edat Moderna, amb fites tan destacades com les restes de la cova del Cochino, el Tresor de Villena, el Tresoret del Cabezo Redondo, els aixovars del Cabezo Redondo, l’Arracada de la Condomina, l’aixovar funerari del Peñón de la Zorra o l’estatuària ibèrica, per esmentar-ne alguns.

En el nou edifici tindrà sala pròpia el Tresor de Villena, un excepcional conjunt declarat bé d’interés cultural i considerat per la investigació especialitzada com el conjunt de vaixella prehistòrica més important d’Europa, només equiparable al de Micenes.

Pujar