Vila-real aprova els estatuts de la Xarxa Valenciana de Ciutats per la Innovació i s'incorpora al consell rector
El Ple de l'Ajuntament de Vila-real aprova aquesta vesprada els estatuts de l'associació Xarxa Valenciana de Ciutats per la Innovació, del consell rector de la qual formarà part el municipi. L'aprovació dels estatuts suposa un nou pas endavant en la constitució formal d'un organisme que “afavorirà la col·laboració entre les ciutats valencianes amb el distintiu de Ciutat de la Ciència i la Innovació, per a reforçar el potencial innovador i servir de model a altres ajuntaments en el canvi de model productiu”. L'alcalde, José Benlloch, i la regidora d'Innovació i Noves Tecnologies, Mónica Mañas, seran els representants de Vila-real en el nou organisme.
“Fa cinc anys, vam fer una aposta clara per la innovació i el coneixement com a base de desenvolupament i de progrés sostenible. Vam aconseguir obtenir i revalidar després la marca Ciutat de la Ciència i la Innovació, incorporar-nos a la Xarxa Innpulso de ciutats innovadores i, posteriorment, promoure la creació de l'associació ARINN de municipis per la innovació. Ara, traslladem aquesta aposta també a l'àmbit autonòmic, promovent la Xarxa Valenciana de Ciutats per la Innovació”, detalla Benlloch. Els estatuts estableixen l'estructura de l'associació en un ple, una presidència triada pels alcaldes per un període de dos anys i un consell rector, al qual s'incorpora Vila-real com a única ciutat de la innovació de tota la província. “Els excel·lents resultats de la recent Fira Destaca demostren que aquesta aposta està donant importants fruits i que hem de seguir avançant per aquesta línia”, agrega Mañas.
D'altra banda, el Ple ha donat compte també de nous pagaments a proveïdors que, sumats als abonaments aprovats aquest mateix matí en Junta de Govern, suposen altres 450.000 euros que es destinen a liquidar deute amb les xicotetes empreses locals. “Ens hem proposat acabar l'any amb tot el deute amb proveïdors liquidat i, a poc a poc, ho estem aconseguint”, assenyala la regidora d'Hisenda, Sabina Escrig.
A més, tots els grups municipals amb representació en el consistori se sumen a la declaració institucional per a reivindicar davant el Govern central la inclusió de fins a set reivindicacions històriques de la ciutat en els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) de 2017. Entre les peticions, es troben una nova Comissaria per a la Policia Nacional, l'eliminació de la passarel·la i construcció d'un pas subterrani en l'estació o el desdoblament i millora d'accessos de la N-340. Al costat d'aquestes peticions, es troben l'adequació del Pont Nou sobre el Millars, l'estació intermodal, inversions per a reactivar el polígon industrial de la carretera d'Onda o una eixida i accés a la ciutat a l'autopista AP-7.
Un altre dels punts del Ple suposa declarar la conclusió del PAI de la unitat d'execució delimitada pels carrers de les Corts Valencianes, avinguda de Grècia i Camí Travessa, després de la sol·licitud de desistiment de la mercantil Alfil XXI com a agent urbanitzador. “Es tracta d'un més dels programes urbanístics del Partit Popular que hem hagut de declarar conclusos en els últims anys, com els de Blasco Ibáñez o Solades, perquè s'han demostrat irreals; una conseqüència més de la gestió urbanística del PP que, entre altres qüestions, ens ha portat 16 milions d'euros pagats ja en sentències i un risc d'altres 231 milions en reserves d'aprofitament”, lamenta el regidor de Territori, Emilio M. Obiol.
