Sant Pasqual Baylón: Origen i miracles del patró de Vila-real

Vila-real té una gran devoció cap a Sant Pasqual Baylón, un sant aragonès nascut en la Pasqua de Pentecosta de 1540 en Torrehermosa, un 16 de maig, segons la informació que arreplega Jacinto Herida en la web de la Basílica de Sant Pasqual de Vila-real.

Les necessitats familiars van fer que Pascual Baylón exercira amb tan sols set anys com a pastor, i la vida piadosa i caritativa que troba en la llar paterna fan que el jove s'inicie en les devocions cristianes i al descobriment de la seua vocació espiritual.

Sant Pasqual tenia una profunda devoció a la Mare de Déu i es va iniciar en l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura amb la finalitat de conèixer llibres sagrats.

Després de morir els seus pares, es va traslladar a Penyes de Sant Pere (Albacete) on va deixar la seua petjada miraculosa amb el brot d'un nou brollador. El primer ho va descobrir sent adolescent enmig dels camps ressecs on pasturava el seu ramat.

En 1564 rep l'hàbit franciscà en el convent d'Elx. Vuit anys després és destinat al convent de València i en 1576 va viatjar a París per a lliurar al General de l'Ordre diversos informes i documents sobre la promoció en el Regne de València.

En 1587 fa la seua primera visita al convent del Rosari de Vila-real i dos anys després torna definitivament a aquest municipi castellonenc on va viure els seus últims tres anys de vida, dedicat a les senzilles tasques del refetor i de l'almoina, despertant l'admiració i l'afecte dels seus veïns.

A Sant Pasqual la mort li va arribar el 17 de maig de 1592, durant la celebració de la Santa Missa de la Pasqua de Pentecosta. Aquest sant va ser canonitzat el 15 de juliol de 1691 pel Papa Innocenci XII.

Quins són els miracles més assenyalats del sant?

• Segons consta en la web de la Basílica de Sant Pasqual, entre el miracle més assenyalat de Sant Pasqual, destaca que sol avisar amb tres colps davant qualsevol esdeveniment. Sense so forts és d'una cosa futura i greu. Si són suaus els colps és senyal que el Sant ha escoltat favorablement els precs.
• Un 19 de març, a Barcelona, mentre dirigia el seu cotxe, el Sr. José Dalmau Gros, natural de Galonge, en prendre la volta del carrer es va trobar amb una xiqueta que travessava el carrer i que havia deixat la mà de la seua mare. Veient ja el cotxe damunt de la xiqueta, només va encertar a invocar de tot cor al nostre Sant dient: Sant Pasqual!... i van respondre amb tanta fidelitat els frens que el cotxe es va parar fregant les robes de la xiqueta a la qual no va danyar ni va tocar tan solament.
• També a Barcelona la protecció de Sant Pasqual es va mostrar benigna amb un joier que es trobava sense treball, agreujat a causa de tenir malalts a casa. Va ser visitat en aquestes circumstàncies per la Sra. Rosa Ramos Babiloni, qui li va instar a demanar a Sant Pasqual que li proporcionara treball, i a tal fi li va prestar una medalla que tenia del Sant. Doncs bé, en el mateix dia que va invocar a Sant Pasqual va obtenir treball i aquest va ser abundant.
• Francisca Sánchez, natural de Nules, va quedar cega per una pujada de tensió. Una vesprada es va encomanar a Sant Pasqual demanant-li que li llevara el dolor que patia, i que li restituïra ben bé la vista d'un ull, oferint-li si li ho concedia, vestir-se de l'hàbit del Sant. Després d'aplicar-se una relíquia amb devoció i fe, al matí es va trobar sense cap dolor i amb vista clara i perfecta en un ull.
• Per part seua, Pedro Fuster, veí de Lucena, també va perdre la vista i després de visitar el cos del sant va quedar perfecte de la visió.
• El fill d'any i mig de Francisca Miravete, de Vila-real, va quedar cec després de caure sobre calç viva, l'endemà la seua mare ho va portar al sepulcre de Sant Pasqual i a penes va resar al Sant un Pare Nostre i un Ocell María, es va trobar el xiquet amb perfecta vista, i sense vestigi ni senyal del mal que la calç li havia causat.

Existeixen més miracles referits al Sant que poden llegir-se ACÍ.