elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

L'Ajuntament de Vila-real i la Cooperativa impulsen un insectari per a promoure el control de plagues sostenible en l'agricultura local

L'Ajuntament de Vila-real i la Cooperativa impulsen un insectari per a promoure el control de plagues sostenible en l'agricultura local
  • L'alcalde anuncia un conveni amb l'entitat per a donar suport a aquesta iniciativa encaminada a combatre les noves plagues, que afecten sobretot la citricultura, a través de l'ús de ‘fauna útil’ com a alternativa als productes químics

L'Ajuntament de Vila-real i la Cooperativa Catòlic Agrària col·laboraran per a la creació d'un insectari amb l'objectiu de promoure un control de plagues en l'agricultura local més respectuós amb el medi ambient i donar resposta a la creixent demanda en els mercats europeus de productes agrícoles lliures de residus químics. L'alcalde de Vila-real, José Benlloch, ha presentat la iniciativa al costat del president de la Cooperativa, Juan José Ortells, i el regidor d'Agricultura, Sostenibilitat, Transició Ecològica, Energètica i Medi Ambient, José Ramón Ventura Chalmeta.

L'alcalde de Vila-real ha subratllat la importància de treballar per la viabilitat de l'agricultura en un moment en què “és necessari establir una nova relació amb la naturalesa” perquè “tenim l'obligació moral, biològica i existencial de cuidar la terra”. Benlloch ha apostat per no deixar passar oportunitats i iniciatives com la que ha presentat la Cooperativa, una entitat vinculada a la Caixa Rural Vila-real que, tal com ha remarcat l'alcalde, “una vegada més fa un pas avant i demostra la seua capacitat d'avançar-se als nous temps i d'innovar”. L'Ajuntament col·laborarà en el projecte amb la signatura d’un conveni de 10.000 euros i Benlloch també ha anunciat que la Generalitat Valenciana, a través de la Direcció General d'Agricultura, també s'implicarà en aquesta iniciativa pionera a la ciutat.

El president de la Cooperativa, Juan José Ortells, ha detallat que el projecte consisteix en la cria de dos tipus d'insectes (Cryptolaemus montrouzieri i Anagyrus aberiae) considerats "fauna útil" o “enemics naturals” de determinades plagues, amb l'objectiu de combatre de forma més natural les noves plagues que afecten els cultius, especialment els citrícoles, com el cotonet de Sud-àfrica. L'objectiu és posar a la disposició dels agricultors de la localitat una alternativa ecològica a l'hora de combatre aquestes plagues de forma més sostenible i respectuosa amb el medi ambient així com donar resposta a la demanda dels consumidors europeus que demanen productes lliures de pesticides. “Volem estar en l'avantguarda per a oferir solucions al sector”, ha assegurat Ortells, qui ha avançat que el projecte també contempla una faceta divulgativa per a mostrar aquests avanços científics als estudiants de la ciutat o als participants dels cursos d'agricultura ecològica, a més d'establir possibles acords de col·laboració amb la Universitat Jaume I.

Vanesa Bonet, tècnica de la Cooperativa, ha explicat que la previsió és aconseguir una cria anual de 500.000 individus de Cryptolaemus montrouzieri, amb el que es podria cobrir una superfície d'unes 3.000 fanecades; en el cas dels Anagyrus aberiae la previsió és d’1,5 milions d'individus a l'any, que cobririen unes 36.000 fanecades. La solta es realitzaria entre els mesos de maig a setembre, mesos en què no és habitual trobar aquestes espècies depredadores de plagues en el camp.

El regidor d'Agricultura, José Ramón Ventura Chalmeta, ha apuntat que “estem convençuts que aquesta és la línia en la qual cal treballar per a assegurar el futur de l'agricultura”. Chalmeta i l'alcalde participaran demà en la visita que els membres de la Plataforma per la Dignitat del Labrador realitzaran al Palau de la Generalitat, on seran rebuts pel president Ximo Puig, a qui faran lliurament de les signatures recollides per a demanar mesures per a fer front a la greu crisi que pateix el camp. L'alcalde també ha valorat de manera positiva les mesures especials que va aprovar ahir dimarts el Consell de Ministres sobretot per a evitar la venda a pèrdues i que els llauradors tinguen garantits els costos de producció a l'hora de vendre els seus productes.

Pujar